L'Advent

En la religió cristiana, l'Advent és un temps litúrgic de quatre setmanes que marca el compte enrere per a la celebració de l'arribada del naixement de Jesús. El primer diumenge d'aquest temps preparatori dóna el tret de sortida a bona part de les manifestacions populars pròpies del costumari del Nadal català.

Què és l'Advent?

Advent és una paraula que prové del llatí adventus i que significa 'vinguda, arribada'. Advent era el nom que els romans donaven al temps en què les seves divinitats feien acte de presència als seus temples, una vegada a l'any. En la religió cristiana l'Advent és el període de temps immediatament anterior al 24 de desembre, un temps litúrgic i sagrat de preparació ascètica i espiritual per la celebració de la festa de Nadal, previ a l'adveniment de Jesús al món, al naixement del Messies.

L'Advent té el seu inici el diumenge posterior al 26 de novembre, l'anomenat primer diumenge d'Advent, dura quatre setmanes (els quatre diumenges d'Advent) i és el tret de sortida a l'any eclesiàstic. Pels cristians més ortodoxos, l'Advent havia estat un temps de rigorós dejuni, pregària i meditació fins al punt que s'anomenava la Quaresma de Nadal. Encara avui l'església ortodoxa d'Orient i algunes ordes religioses practiquen el dejuni i l'abstinència durant aquests dies.

La idea d'aquest temps ha penetrat tant en l'ànima popular que, per exemple, anys enrere, el mes de desembre era conegut a Andorra, i molt probablement a tota la regió pirinenca, amb el nom d'Advent. De fet, al País Basc el mes de desembre encara avui és conegut amb el mot èuscar 'abendoa'.

Costumari de l'Advent

Aquest període de quatre setmanes compta amb un costumari propi i ha generat un ampli llegat de manifestacions i elements culturals relacionats.

El calendari d'Advent. Un dels elements més populars d'aquest temps és el Calendari d'Advent que es regala als infants. Es tracta d'un calendari de 25 finestretes o caselles, superposades en un dibuix o fotografia amb motius nadalencs, que marca el compte enrere fins a arribar al 24 de desembre. El calendari es penja en algun lloc de la casa i, cada dia, l'infant obre una casella i hi troba una sorpresa, normalment una llepolia. De calendaris d'Advent hom en pot trobar en botigues especialitzades, però també es poden construir artesanalment a casa. Aquesta possibilitat fa que hi hagi tants tipus de calendaris com permet la imaginació i que la seva forma i estructura variïn d'una casa a l'altre.

Encesa de la lluminària. Una de les manifestacions més característiques que anuncia l'Advent és la lluminària en carrers, places, edificis públics (ajuntaments, hotels, edificis singulars, monuments, etc.) i als balcons i finestres de les cases particulars. La data en què tradicionalment s'encenen totes aquestes llums és el primer diumenge d'Advent. Les llums, que són una evolució dels focs que en època precristiana es feien pels volts del solstici d'hivern, emulen l'estrella dels Reis d'Orient i anuncien que venen festes.

Estrena del pessebre. El costumari tradicional diu que el pessebre casolà es comença a fer el dia de Santa Caterina, el 25 de novembre, i que s'estrena el primer diumenge d'Advent. Aquell dia la cova del naixement és buida i els Reis, Josep i Maria, els pastors i altres personatges, encara són ben allunyats de l'espai on tindrà lloc el naixement. Segons la tradició popular durant tot el temps de l'Advent es fa avançar -cada dia una mica- tots els personatges fins que arriben dins la cova el dia 25.

Estrenes d'espots televisius i de webs especials. El primer diumenge d'Advent (o el dilluns següent) és també el moment en què els llocs web inauguren els seus especials o monogràfics dedicats a les festes de Nadal. I el moment en què es comencen a veure els primers anuncis nadalencs per la televisió.

Els rams i la corona d'Advent. Una altra de les manifestacions visibles del fet que és temps d'Advent són els rams circulars fets amb branques verdes que hom penja a les portes d'entrada de les cases. En algunes cases la corona es situa a l'interior i encercla quatre grans espelmes o ciris que representen els quatre diumenges que falten per Nadal. La tradició és encendre'n un cada diumenge fins a Nadal i posar la corona amb el foc encès presidint els àpats de Nadal.