Festes patronals

Manises i la ceràmica

Manises és un municipi situat dins de l'àrea metropolitana de la ciutat de València, a la vora dreta del riu Túria. L'economia de la població, com la d'altres ciutats veïnes, compta amb una extensíssima tradició terrissaire, que té els seus orígens almenys en el segle XIV, si no més aviat, i que es manté fins a l'actualitat. La ceràmica manisera ha estat i encara és famosa internacionalment per la seva qualitat i per abastar una producció molt extensa, des de productes per a la llar (taulellets, vaixella daurada de reflexos metàl·lics, pisa fina, ceràmica artística o les típiques teules blaves vidrades -les manisetes-) fins a decoracions per a esglésies i carrers (muntants, retaules, arquitraus i sòcols). Francesc Eiximenis en el segle XIV escrivia: "jarres, cantes, olles, terrassos, escudelles, cresols, llibrells, rajoles, teules..., mas sobretot la obra de Manises, daurada i mestrívolament pintada".

En l'actualitat, el Museu de Ceràmica de Manises i l'Escola de Ceràmica (1916) s'encarreguen de mantenir viva la memòria d'un ofici que encara continua essent un motor econòmic molt important per a Manises.

Estructura ritual de la festa actual

L'any 1925 Manises adoptà com a protectores de la ciutat a les santes Justa i Rufina, dues germanes filles d'un terrissa¡re de Sevilla esdevingudes màrtirs en temps de l'emperador romà Dioclecià (segle III dC). Santa Justa i santa Rufina són les patrones dels ceramistes i terrissaires valencians i reben l'apel·latiu afectuós de Santes Escudelleres. Per això han estat representades duent peces de ceràmica o pisa en una mà i una palma del martiri en l'altra.

Cada any pels volts del 19 de juliol, dia del martiri de les santes terrissaires, la població celebra les seves festes patronals amb nombroses activitats d'entre els que destaquen el Dia de la Ceràmica, la Cavalcada de la Ceràmica i la processó de les santes.

El dia 15 de juliol, instaurat pel Gremi de Mestres Artesans i Ceramistes en els anys 1970, es celebra el Dia de la Ceràmica. Es tracta d'una jornada festiva en què el fabricants treuen els seus tallers ceràmics al carrer per tal de mostrar als visitants els diferents processos d'elaboració i decoració de la ceràmica tradicional.

El 18 de juliol al vespre té lloc la Cavalcada de la Ceràmica, un dels actes més emblemàtics i amb més tradició de les festes. La cavalcada consisteix en una insòlita desfilada en carrosses dels diferents terrissaires locals que, durant tot el trajecte, reparteixen milers peces ceràmiques entre el públic assistent. D'entre totes les peces que regalen els fabricants ceramistes destaca 'l'escuradeta': un conjunt de peces en miniatura, de pisa i fetes per a l'ocasió, que reprodueixen la vaixella domèstica valenciana d'ús comú. Es calcula que s'en reparteixen més de 20.000 peces (1998).

Antigament, les carrosses de la Cavalcada de la Ceràmica, que van precedida pel grup de nans locals i per dues grans banderes del País Valencià, també comptava amb l'acompanyament de gropes valencianes abillades a gala a l'estil de l'horta i es feia un concurs per determinar els carruatges més ben guarnits.

El dia de les santes, el 19 de juliol, comença amb la tradicional i sorollosa "despertà" i la xocolatada oferta pels clavaris a tots els veïns. Al vespre té lloc la missa oficiada pels sacerdots fills del poble i el sermó a càrrec d'un eloqüent orador i, tot seguit, es celebra la solemne processó pels carrers del poble en la qual participen les diferents confraries i els barris amb les seves imatges. Tanca la processó el monumental tabernacle amb les imatges de la Santes Justa i Rufina.

Durant els dies que duren les festes s'atorga l'Amfora d'Or a una persona del poble, es realitza un Concurs d'Aparadors (des de 2008) i un Concurs de Dibuix (2007) així com nombrosos concerts de música de diversos estils, balls, obres teatrals, competicions esportives (pilota i futbol), etc. Com a colofó de les festes es dispara un meravellós castell de focs artificials.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Manises i Arxiu C.Sanchís