L'Onze de Setembre i Gironella

Manifestacions, parlaments polítics, homenatges als màrtirs, ofrenes florals, marxes de torxes... De tot per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, però no hi havia ningú que l'escenifiqués. Per solucionar aquesta mancança, Gironella va engendrar, el 2001, un èpic espectacle amb gairebé 200 actors i que, actualment, ha estat declarat d'interès turístic per part de la Generalitat de Catalunya.

L'acció dramàtica transcorre entre Gironella i Barcelona, escenificat en el marc incomparable de les roques del Pont Vell. El grup de teatre amateur La Gresca, encarregat de representar l'obra, té constància que el general Moragues va recórrer Osona, la Cerdanya i el Berguedà reclutant voluntaris per anar a defensar Barcelona. A partir d'aquesta dada, l'obra pren com a protagonista una família de Gironella involucrada en la defensa del Cap i Casal.

El fil conductor de l'espectacle el duu l'àvia d'aquesta família, que explica a la seva entusiasta i innocent néta, Eulàlia, les conseqüències que pot tenir la guerra basant-se amb l'experiència de la guerra dels Segadors. L'Eulàlia coneix, per boca de la seva àvia, la manera com es varen conèixer els seus besavis a la Guerra dels Segadors (1640), així com l'agonia i mort de Pau Claris. Tots aquests fets provocaran que l'Eulàlia se'n vagi cap a Barcelona per ajuntar-se amb el seu avi Jordi, que fa d'enterrador al Fossar de les Moreres.

A Barcelona ajuda el seu avi amb tot el que pot i, a través d'uns voluntaris, coneix el crític moment que s'està vivint a Barcelona, viu la caiguda del conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova. En una de les escenes principals de l'espectacle, es produeix l'arribada d'un capità francès que porta un mort a enterrar, que no serà altre que el fill d'en Jordi i pare de l'Eulàlia. És en aquest moment on, segons La Gresca, "queda palès que pot més el patriotisme que no pas els sentiments". Els versos de Frederic Soler Pitarra 'Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor' clouen l'èpica representació.

Un buit teatral inexplicable

El director de La Gresca, Jordi Vallbona, havia constatat que enlloc de Catalunya existia cap representació dels fets ocorreguts al país el 1714. Escoltant una sardana li va sorgir la idea, que de seguida va provar de materialitzar. A partir d'un guió propi, la companyia va representar l'obra per primera vegada el 2001, en condicions relativament precàries, però amb un gran èxit de públic i crítica. La bona acollida de l'espectacle va propiciar que la representació es convertís en un clàssic de la Diada gironellenca.

La representació ha anat evolucionant amb els anys, incorporant, a cada edició, nous elements dramàtics i/o escènics que complementin la trama principal. Així, entre els onze actors, els cantaires de la coral V9, els músics de l'orquestra i els grallers de Miu-Miu 9, els integrants del club alpí i els diables, entre d'altres, l'espectacle compta amb 150-200 figurants.

Les primeres edicions de l'espectacle van tenir, com a banda sonora, diferents músiques i cançons populars catalanes. A mesura que l'espectacle ha anat evolucionant, aquesta també ha sofert petites variacions, entre d'altres, la interpretació en directe d'una orquestra. Actualment, l'obra es troba en un període de transició, en què s'ha plantejat la composició d'una música original per a l'espectacle, oferint-li aquesta possibilitat al compositor i músic berguedà Sergi Cuenca.

Text: Redacció festes.org

Imatges: La Gresca