La Carretillada

La Carretillada del Ball de Diables de l'Arboç és un dels ritus de foc més mítics —i referent indiscutible— dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant i intensa encesa conjunta d'efectes pirotècnics que posa punt final a la representació de l'acte sacramental parlat que la colla escenifica en el marc de la festa major.

La Festa Major de l'Arboç, que se celebra cada any pels volts del quart diumenge d’agost en honor del patró, sant Julià, ja està documentada el 1659 quan encara es feia al setembre. L’epicentre ritual de la festa s'estructura al voltant de la sortida anual de la imatge del sant, que es fa acompanyada pels balls, imatgeria festiva, músics i altres colles de cultura popular.

L'esquema ritual

El quart diumenge d’agost és el dia central i més important de la festa. Al matí, després de la missa solemne, té lloc una exhibició de totes les colles de cultura popular: ball de bastons, ball de gitanes, ball de cercolets, ball de pastorets, gegants, gegantons, nans i capgrossos, ruc Garot, trabucaires Guineus, colla castellera Minyons de l’Arboç, drac Badalot i ball de diables, que reciten els seus versots satírics. Acabada l’actuació, comença la diada castellera amb algunes de les colles més importants del país.

A la tarda se celebra la Processó de Sant Julià, la sortida anual de la imatge del sant pels carrers de l’Arboç, acompanyat per totes les colles de cultura popular. La processó acaba amb l’espectacular encesa de la façana de l’església i la solemne entrada del sant a l'església. Una vegada el sant és a dins, a la plaça comença l’exhibició de tot el seguici popular i tradicional que participa en la processó, que culmina amb la representació de l’acte sacramental del Ball de Diables de l’Arboç i la seva famosa Carretillada. La colla, que l’any 1981 va organitzar la primera Trobada de Diables de Catalunya, segueix el model històric, compta amb més de cinquanta components —exclusivament masculins— i és l'encarregada de dur el ferotge drac de cinc caps, Badalot.

L'acte sacramental és un ball parlat que, de la mà dels diàlegs entre diversos personatges —Llucifer, la Diablessa, els diables i l’Àngel—, representa l’enfrontament entre el Bé i el Mal. Acabats els parlaments, la colla es dirigeix fins al Racó, la petita plaça on es fa la Carretillada. Darrere les finestres de les cases, molts ulls miren, temorosos, el que comença a passar a sota. En la seqüència del ball parlat, la Carretillada vol escenificar la tornada rabiosa dels diables a l’Infern després d’haver estat vençuts per sant Miquel i els seus àngels.

Més d’un centenar de persones executen la Carretillada. Trenta diables evolucionen en cercle mentre cremen sense parar centenars d’efectes pirotècnics diferents que els van subministrant contínuament des de l'exterior. Presideixen l’orgia d’espurnes Llucifer, amb el seu ceptrot, i la Diablessa amb la seva forca, ben carregats de coets, al bell mig del cercle. El que distingeix la Carretillada de l’Arboç és la durada, la varietat i sobretot la intensitat del foc pirotècnic que s’utilitza, un efecte potenciat per l’espai festiu acotat on s’executa. Hi ha molts tipus d’efectes pirotècnics, tots ells dissenyats per la pròpia colla i disparats des de ceptrots, forques, rodes, tridents, maçots i maces dels diables. Destaquen els impressionants sortidors, que fan embogir tothom i contribueixen a fer pujar, encara més, la temperatura de la plaça.

L’atractiu de l’acte, i la seva intensitat emocional, es basa en l’esforç dels diables per mantenir ben alt el nivell de foc mentre no paren de voltar, sempre en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Durant més de vint minuts el foc de la pólvora que surt de carretilles, sortidors i aeris no s’atura ni un sol instant i quan en un moment sembla que ho fa, el públic protesta xiulant. Del cel cau molta cendra i un estrèpit infernal xiula per la plaça, que és plena a vessar. Acompanya l’escena el so frenètic i enfurismat dels timbals i el públic, que pica de mans al seu ritme, demanant que no s’aturi el foc d’aquesta encesa extraordinària que és la Carretillada de l’Arboç. I el foc no s’atura mai: és el foc continu i incessant. Tot i que la seva estructura és aparentment idèntica, cada any la màgia del foc crea una Carretillada diferent de les anteriors.

Diuen els estudiosos que els primers documents que parlen de la Carretillada daten del 1770, tot i que és molt probable que hagués aparegut alguns anys abans. Avui, la Carretillada és la culminació de tot un dia intens de cercaviles i actuacions a plaça, el moment més esperat, l'acte que clou de forma extraordinària la festa. Però la Carretillada també és un model d’encesa conjunta que moltes colles de diables d’arreu del país han incorporat —amb el mateix nom— al seu repertori per tancar una actuació. I també és a l’origen d’un tipus de coet carretilla, anomenat «Arboç», amb un paraigua de foc més gran de l’habitual fet per i a partir d’aquests quinze minuts de foc continu i incessant que amb els anys han esdevingut tot un símbol d'identitat per a l'Arboç.

(Articles publicat al llibre 'Calendari de festes amb pirotècnia')