Festa Major

Roses celebra la seva festa major per la Mare de Déu d'agost, la setmana del 15 d'agost, amb les matinades amb el canó dels Miquelets de Roses, una trobada gegantera, travessa nedant al port, correfoc... i els concerts a la zona de barraques. S'hi havia celebrat una empaitada d'ànecs molt coneguda.

Empaitada d'ànecs

Durant molts anys, i almenys des del 1919, el 16 d'agost, bona part de les famílies de Roses menjaven ànec per dinar. Això, és clar, si el podien haver caçat a l'empaitada d'ànecs que tenia al migdia, un acte tradicional que es va celebrar ininterrompudament des de fa més de 90 anys, perqò que recentment s'ha deixat de fer.

Els organitzadors de la festa, els Amics de les Tradicions de Roses, deixaven anar uns 120 ànecs al mar. Per instint natural, els animals tendeixen a dirigir-se cap a terra en comptes d'escapar mar enllà. A la platja, però, els esperaven rosincs de totes les edats per caçar-los, des de nens de 13-14 anys a ganàpies cinquantenaris. La situació era força còmica, perquè els ànecs, espantats, miraven de reconduir la seva trajectòria per tal de fugir, mentre que els rosincs es feien a l'aigua amb la intenció de capturar-los.

L'organització tan sols permetia que els participants a l'empaitada anessin vestits amb el banyador, sense aletes de submarinista ni ulleres. A més, només es podia caçar un ànec per persona, sense agafar-lo pel coll. Si l'organització veia algú que no tractava bé l'animal, l'hi retirava.

El 2002, els Amics de les Tradicions de Roses van recollir 1.500 signatures a favor de l'empaitada d'ànecs, activitat que havia estat molt criticada per les protectores d'animals, provocant que en perillés la continuïtat. Els rosincs, però, van creure que era una polèmica artificial i van donar un suport unànim als organitzadors.

Durant uns anys, també es va intentar reconduir la festa llençant síndries a mar, a més a més d'ànecs, a veure si la gent preferia caçar els ànecs o les síndries. Però l'activitat no va ser tant lluïda, ja que hi havia concursants que es van arribar a fer mal amb les síndries.

Correbous a l'Empordà

A banda d'aquesta activitat, la Festa Major de Roses també destaca perquè s'hi organitza un correbous, una activitat gens tradicional enlloc de l'Empordà, però que, a Roses, s'ha implementat arran de la presència de multitud de residents originaris de Beas de Segura (Jaén, Espanya), on és típic fer tancament de vaquilles per les festes patronals. La tradició, importada, ha acabat arrelant entre els rosincs, fins al punt que el correbous ja s'ha incorporat com un acte més de la festa major.

Canó festiu

Roses es desperta, el 15 d'agost, amb les canonades de la colla de Miquelets local, que dispara un canó festiu per anunciar a tothom la diada de la Mare de Déu d'agost. Juntament amb els Miquelets, els trabucaires i els gegants, la Demètria i en Quimet, i el gegantó Norfeu, protagonitzen la cercavila de 2/4 de 10 del matí, que es repeteix a les 6 de la tarda.

Missa Internacional Oikumene

Oikoumene és una paraula grega llatinitzada que etimològicament vol dir 'mundial'. Aquesta missa internacional va néixer de la iniciativa d'uns turistes francesos el 1986. Cada any aplega prop de 2.000 persones de totes les nacionalitats, oficiada en sis idiomes. Cadascuna de les edicions anuals se centra en una temàtica o objectiu. Els fidels d'altres països participen en les lectures i en la processó d'ofrenes que es realitza durant la celebració, que té lloc el diumenge anterior a la festa.