Festa major

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la Festa Major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una innovadora celebració basada en una popular llegenda local que se celebra des de l'any 2010.

Des del 2010, Moià dóna el tret de sortida a la seva Festa Major d'estiu amb La Cabra d'Or, un conjunt d'actes participatius que recreen festiva i teatralment una curiosa llegenda local que té per protagonista una cabra amb poders extraordinaris. L’escenificació té lloc els dies 10 i 11 d’agost, caiguin en el dia de la setmana que caiguin, i funciona com a preludi de la Festa Major, que se celebra pels volts del 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció.

L’any 2008, un grup de joves es va proposar donar un nou impuls a la festa major d’estiu. Amb el suport de creadors i historiadors, van decidir recuperar la llegenda de la Cabra d’Or, un relat del segle IX àmpliament conegut pels moianesos que versa sobre una figura daurada amb forma de cabra d’un pam de grandària, que conferia una força sobrehumana i una virilitat extraordinària a qui la posseïa. Per enriquir el text, els joves van afegir-hi una trama amorosa protagonitzada per alguns personatges històrics locals.

La primera edició de la festa es va celebrar el 2010 i des d’aleshores no ha parat de créixer. Durant dos dies, els carrers de Moià es converteixen en l’escenari que acull la representació de les aventures de l’heroi local, en Bernat, per trobar la preuada figura i alliberar la seva estimada Dolça -i de retruc tot el poble- del domini del tirànic senyor feudal Planella.

Per crear la figura de la Cabra d’Or, es va aprofitar un motlle propietat d’una empresa de formatges del poble. El cos es va fer amb una estructura de ferro recoberta de fibra de vidre i es va pintar de color groc daurat. La figura actual, que ha estat objecte de diverses restauracions, fa uns tres metres de llargada, pesa uns 100 quilos i és portada a pes per sis persones. Té la particularitat que, al seu interior, hi amaga un recipient que subministra el «cabratge», un beuratge màgic que s’ofereix als assistents a través de les mamelles de l’animal.

Els actes comencen el 10 d’agost a la tarda, quan es fa la primera part de la representació teatral a la plaça de l’Església. Els parlaments i la trama varien cada any, però sempre culminen quan en Bernat demana ajuda als assistents per anar a cercar la cabra d’or on la tradició moianesa ubica la preuada figura: les ruïnes del Castell de Clarà, situades en un turó al mig del bosc, a uns dos quilòmetres i mig del poble. Tots junts enfilen el camí cap al castell i, una vegada allà, té lloc un joc de nit que acaba amb la troballa de la figura.

Comença aleshores el primer i més intens acte de la festa: el descens de la Cabra d’Or en cercavila des de les ruïnes del castell fins al centre històric de Moià. Més de cinquanta músics de la Banda Àuria acompanyen la figura tocant un repertori de dotze cançons compostes exclusivament per a l’ocasió. Durant aquesta alegre i animada cercavila, la cabra va repartint el seu beuratge entre els assistents i l’ambient s’anima progressivament. Els actes d’aquest primer dia conclouen quan la comitiva arriba al parc municipal, on té lloc un concert de música que s’allarga fins ben entrada la matinada.

L'endemà, 11 d’agost, té lloc la segona part de la llegenda. Al matí s’organitzen tallers i una cercavila familiar que compta amb la participació de la Cabra d’Or petita, una rèplica menuda de la cabra que es va estrenar l’any 2019. A mitja tarda comença una gran cercavila que està formada per la Cabra d’Or, la Banda Àuria, i per un singular conjunt de balls populars que representen els diferents protagonistes de llegenda: la Dansa de les Cabrones, un grup de balladores que acompanyen la cabra; el Ball del Poble, un ball de cintes que representa la població sota vassallatge feudal; el Ball de Guerrers Auris, un ball de bastons que simbolitza els cavallers que amaguen la cabra; el Ball de Pagesos, un ball de pastorets que representa els pagesos lliures; i, finalment, el Ball de Parelles, que al·ludeix a l’amor entre els protagonistes.

Un cop a la plaça, es representa teatralment el desenllaç de la història i s’efectuen tots els balls populars. La Cabra executa el seu ball, una dansa que comença lenta i solemne, va agafant ritme mica en mica i culmina amb l’encesa de dos carretilles. La festa continua amb la simulació de l’apedregament del malvat senyor feudal Planella -que s’escenifica en un carrer adjacent utilitzant uns rocs fets de paper- i acaba amb el sopar popular que recrea el banquet de noces dels protagonistes de la llegenda.

La Festa de l'Arbre Fruiter

La Festa de l'Arbre Fruiter va ser creada per la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, una institució nascuda a Moià el 17 d'agost de 1904 per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià 1863 - Barcelona 1933), destacat intèrpret de peces wagnerianes.

L'any 1905 es va celebrar la primera edició de la festa, que d'aleshores ençà s'ha celebrat cada any, llevat el parèntesi de la guerra (1936-1938). Durant molts anys, altres poblacions com Almussafes, Sitges, Castellterçol, Gelida, Manlleu, Santa Coloma de Gramenet, celebraren també la Festa de l'Arbre Fruiter seguint la base de la festa moianesa. L'any 1935 fou declarada festa oficial per la Generalitat de Catalunya.

Amb el lema 'Qui estima un arbre estima una persona', el tenor va crear una celebració, basada en el ritu col·lectiu de plantar arbres, que tenia per objectiu fomentar la protecció de la natura. Entre d'altres accions, es crearen agrupacions de joves que tenien cura, tot l'any, dels arbres de places i carrers de la vila. La festa va adquirir amb els anys altres elements i activitats cíviques.

Avui, l'esperit de la festa no ha canviat. Comença al març quan els nanos de les escoles van a plantar arbres (ja no fruiters) en algun desforestat dels voltants del poble. Més tard, a l'estiu, i dins els actes de la festa major d'agost, es celebra la Festa de l'Arbre Fruiter pròpiament dita. La celebració clou les activitats de l'any de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, l'organisme autònom depenent de l'Ajuntament que des de l'any 1905 vetlla per l'esperit del tenor Viñas.

L'acte central es celebra cada 17 d'agost i també serveix per retre homenatge a la gent gran i al tenor. Al matí hi ha l'ofici solemne a l'església i una ballada de la gent gran. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per part d'una personalitat important d'arreu del país. Durant molts anys la festa ha comptat amb la presència de les més altes autoritats polítiques catalanes, que han volgut participar de la festa amb la seva presència. La celebració es clou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter, escrit per Joan Maragall i musicat per Enric Morera, i que és interpretat per part d'un cor de cantaires.