Festa Major

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la Festa Major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una innovadora celebració basada en una popular llegenda local que se celebra des de l'any 2010.

La Festa de l'Arbre Fruiter

La Festa de l'Arbre Fruiter va ser creada per la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, una institució nascuda a Moià el 17 d'agost de 1904 per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià 1863 - Barcelona 1933), destacat intèrpret de peces wagnerianes.

L'any 1905 es va celebrar la primera edició de la festa, que d'aleshores ençà s'ha celebrat cada any, llevat el parèntesi de la guerra (1936-1938). Durant molts anys, altres poblacions com Almussafes, Sitges, Castellterçol, Gelida, Manlleu, Santa Coloma de Gramenet, celebraren també la Festa de l'Arbre Fruiter seguint la base de la festa moianesa. L'any 1935 fou declarada festa oficial per la Generalitat de Catalunya.

Amb el lema 'Qui estima un arbre estima una persona', el tenor va crear una celebració, basada en el ritu col·lectiu de plantar arbres, que tenia per objectiu fomentar la protecció de la natura. Entre d'altres accions, es crearen agrupacions de joves que tenien cura, tot l'any, dels arbres de places i carrers de la vila. La festa va adquirir amb els anys altres elements i activitats cíviques.

Avui, l'esperit de la festa no ha canviat. Comença al març quan els nanos de les escoles van a plantar arbres (ja no fruiters) en algun desforestat dels voltants del poble. Més tard, a l'estiu, i dins els actes de la festa major d'agost, es celebra la Festa de l'Arbre Fruiter pròpiament dita. La celebració clou les activitats de l'any de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, l'organisme autònom depenent de l'Ajuntament que des de l'any 1905 vetlla per l'esperit del tenor Viñas.

L'acte central es celebra cada 17 d'agost i també serveix per retre homenatge a la gent gran i al tenor. Al matí hi ha l'ofici solemne a l'església i una ballada de la gent gran. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per part d'una personalitat important d'arreu del país. Durant molts anys la festa ha comptat amb la presència de les més altes autoritats polítiques catalanes, que han volgut participar de la festa amb la seva presència. La celebració es clou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter, escrit per Joan Maragall i musicat per Enric Morera, i que és interpretat per part d'un cor de cantaires.

La Cabra d'Or

Des de 2010, Moià dóna el tret de sortida a la Festa Major d'estiu amb la Cabra d'Or, un conjunt d'actes participatius i organitzats popularment que recreen una llegenda local protagonitzada per una cabra que té uns poders extraordinaris.

La festa de la Cabra d'Or neix fruit d'una iniciativa popular per recuperar una de les rondalles medievals més apreciades del poble, protagonitzada per un senyor feudal, una donzella, un jove enamorat i una cabra d'or amb poders màgics. Es tracta d'una llegenda popular, també coneguda en altres comarques catalana, sobre aquesta figura fantàstica que confereix a qui la posseeix una força sobrehumana i una virilitat fora de mida i que a Moià es diu que resta enterrada al castell de Clarà. Articulada seguint la pròpia llegenda, la festa transcorre durant dos dies en què tot el poble reviu i participa de les vicissituds de Bernat, l'heroi, per aconseguir trobar la cabra i alliberar la donzella —i tot el poble— del domini tirànic del senyor de Planella.

Durant dos dies, els carrers del nucli antic del municipi es converteixen en un autèntic escenari medieval que acull la representació de la llegenda. Els espectacles teatrals requereixen la participació de tots els moianesos, que tenen un paper protagonista en la resolució del conflicte. Al llarg d'ambdós dies teatre, música, danses, gastronomia i disbauxa faran del poble una gran festa. Pensada per a tots els públics, la celebració ofereix un munt d'activitats per a grans i petits.

La seqüència ritual

Els actes arrenquen el dijous a la tarda a la plaça Major, on s'explica la llegenda de la cabra d'or. El protagonista demana als assistents que l'ajudin a trobar-la i a alliberar la seva promesa, la Dolça. Tots junts enfilen el camí que porta al castell de Sant Andreu, on s'inicia un joc de nit que té lloc després d'un sopar de carmanyola i que té per objectiu trobar el mamífer. Un cop trobada la cabra hi ha música fins ben entrada la matinada.

L'endemà, la cabra serà conduïda pels portadors i les portadores al poble, on tothom festejarà la seva arribada. Al matí s'inicia el descens cap a la plaça de Sant Sebastià, on tenen lloc diverses activitats infantils i un taller de rocs, que serviran per apedregar el malvat senyor feudal.

A la tarda, té lloc l'esbojarrada cercavila de la cabra per escenificar els moment més intensos de la llegenda. La cercavila surt de l'ajuntament fins arribar a la plaça Major, on s'escenifica la traïció del senyor feudal. La representació es realitza enmig de la indignació dels vilatans, cosa que precipita l'apedregament -amb pedres fetes amb paper de diari- del senyor Planella en un carrer adjacent. A la nit té lloc un sopar medieval que està amenitzat amb actuacions teatrals i música medieval.