Carnaval

Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.

Apunts d'història de la festa

La festa de Carnaval de Roses compta amb poques referències històriques, tot i que se sap que el Carnestoltes ja era una data assenyalada a principis del XVII, tal i com acredita un document trobat a l'arxiu.

I, en canvi, avui el Carnaval de Roses és la festa més important de l'any i la festa més sentida pels seus habitants. Una festa feta i pensada pels veïns, que ha anat desplaçant, com a festa de referència per a la comunitat, a la Festa Major de l'agost. Les raons d'aquest canvi cal cercar-les en la implantació, a principis dels 60, del sector del turisme a Roses. I és que, a l'agost, la majoria de rosincs i rosinques no poden gaudir de cap festa perquè estan treballant en l'atenció als turistes, mentre que a l'hivern, en temporada baixa, tenen més temps per crear i gaudir d'una festa col·lectiva a l'aire lliure.

Cal remarcar que durant el règim franquista (a excepció de l'any 1939) aquesta vila costanera va celebrar sempre Carnaval, mentre en d'altres poblacions era prohibit.

Les Passades, columna vertebral de la festa

Les colles són l'eix i epicentre d'aquest Carnaval altempordanès. Els participants s'organitzen en colles que, cada any, decideixen un tema al voltant del qual girarà la seva gresca.

Tots els membres de les colles es disfressen igual i desfilen durant la Passada al voltant d'un vehicle, la carrossa, que ells mateixos s'encarreguen de fabricar i finançar. Els vehicles, que poden ser tirats per tractors, per cotxes o per 4x4, estan equipats amb potents equips d'àudio i lluminàries per la nit, i també inclouen a l'interior un servidor de begudes alcohòliques pels membres de la colla.

La seqüència ritual

La festa comença Dijous Gras amb la cercavila d'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes i el pregó.

Divendres a la nit es fa la primera Passada, la dels adults, la més antiga i la que compta amb una tradició gastronòmica pròpia: es repateix garnatxa i coca als assistents.

Dissabte a la tarda es fa la Passada infantil i diumenge al matí la Passada conjunta de grans i petits. Diumenge també s'elegeixen el Rei i la Reina de Carnaval.

Dilluns és el dia en què els rosincs i rosinques fan el gran àpat col·lectiu a l'aire lliure, el ranxo, que és una arrossada popular al Passeig per a tots els participants del Carnaval. A la tarda té el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes, un acte que compta amb la presència d'un bisbe i un notari de burla, que serveix per tancar les celebracions i que culmina a la platja amb l'encesa ritual d'una pira on es crema el ninot Carnestoltes i es dóna pas a la lectura del Testament, un llarg text en vers que sempre fa referència a l'actualitat local.