Festa Major de Sant Fèlix

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

L'arribada de les relíquies de Sant Fèlix, un màrtir d'origen italià, a Vilafranca del Penedès al 1699, va coincidir amb el final d'una devastadora sequera que havia deixat un rastre de fam i misèria a la vila. Les salvadores pluges, es van atribuir a la presència del sant i per això se'n començà a fer veneració. L'any 1776, els vilafranquins van acabar per erigir-lo com a nou patró en substitució del que anteriorment hi havia.

La festa de Vilafranca es fa en honor de Sant Fèlix i, d'una manera o altra, la figura del sant és present en els actes més importants de la celebració. La seva imatge és passejada en una multitudinària processó els dies 29, 30 i 31 d'agost.

Abans de la festa... Capta!

L'elevat pressupost de la Festa Major es nodreix del que dóna l'Ajuntament, dels ingressos que poden obtenir els administradors a través d'espectacles i venda de productes relacionats amb la festivitat i, en bona mesura, de la Capta, aportacions particulars o de diverses entitats de la vila. Actualment aquesta recollida de diners compta amb una gran participació d'empreses o cases comercials, però la forma tradicional de fer la Capta és carrer per carrer i casa per casa.

Estructura ritual

Després del pregó que obre els dies de la Festa, arriba la Repicada General de Campanes. Hi ha nervis, tothom està delerós de començar la gresca, i la Tronada, una gran traca que en dos minuts escassos canvia radicalment l'ambient que es viu als carrers de la vila el dia 29 a les 12 del migdia, constitueix una aixeta màgica que obre pas a l'emoció.

Des d'aleshores, la Festa de Sant Fèlix es caracteritza per les cercaviles i processons amb tots els elements de la cultura tradicional local: la cercavila del dia 29 al matí, després de la Tronada i que acaba amb la primera exhibició castellera de les festes; la primera processó amb la imatge del sant, el dia 29 al vespre, que culmina amb l'Entradeta de Sant Fèlix a l'església de Santa Maria (un assaig del que passarà l'endemà); la del dia 30 al matí, d'entrada i sortida d'ofici, que culmina amb la gran diada castellera; la segona processó del sant, el dia 30 al vespre, que és sens dubte, la més emotiva i multitudinària, i que culmina amb l'Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria, amb el ball conjunt de tots els balls al so dels espetecs d'un castell de focs. La penúltima de les cercaviles té lloc el dia 31, amb l'anada a ofici i a la Mostra Folklòrica a la plaça de la vila. El dia 1 hi ha la Festa Major dels Petits, amb la desfilada de tots els balls de la festa major en versió menuda.

Bèsties, gegants i foc

Els elements de la cultura local que participen a les cercaviles i processons de la Festa Major és un dels més complerts, variats i espectaculars dels que es poden veure a la geografia catalana. Com és tradició, les bèsties de foc encapçalen els seguicis.

El Drac, una terrorífica construcció de quatre metres de llargada i un metre i mig d'alçada és un dels més antics d'Europa. El foc que treu per la boca s'encarrega d'obrir la cercavila i el seu ball, executat per un sol home, fa espai entre el públic que s'aglomera per veure passar el seguici.

Al costat del Drac, els sorollosos Diables de Vilafranca, omplen d'espurnes la cercavila. Són una de les colles centenàries que encara existeixen i, el dia 31 al migdia, donen un aire satíric a la festa amb els seus versots, adreçats a diferents personalitats, que fan un repàs burlesc dels fets que han anat succeint al llarg de l'any.

Un altre dels elements identificadors de la festivitat vilafranquina és l'Àliga, una bèstia feta de cartró pedra amb una gran corona al cap i un colom al bec.

Els Gegants, Elisenda i Ferragut, els Nans i els Capgrossos, que representen personatges coneguts de la història local i les Cotonines, nou cavallets de cartró pedra, són els altres símbols destacats del seguici popular.

Els balls

En el capítol dels balls, un dels més rics de l'univers festiu català, se celebren, entre d'altres, el Ball d'en Serrallonga on es representen les correries del bandoler: vuit ballarins, vestits amb barretina, camisa, armilla, espardenyes i armats amb trabucs, atemoritzen els assistents amb les seves malifetes durant les cercaviles i les processons.

El Ball dels Malcasats, recuperat al 1999, és una dansa parlada de caràcter crític i transgressor on sis parelles, representants dels diferents grups socials, discuteixen i exposen a les autoritats les seves dificultats per continuar estimant-se.

Altres danses importants dels seguicis són el Ball de Figuetaires, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets, el Ball del Panderetes i el Ball de Panderos, el Ball Pla, d'una gran bellesa estètica i caracteritzat pel galanteig i l'apropament amorós; el Ball de Bastons, on dotze homes armats amb bastons de 40 centímetres representen una lluita de ritmes accelerats i picades contundents i finalment el Ball de les Gitanes, l'únic que fins fa ben pocs anys (fins el 1999) encara era realitzat per ballarins i ballarines d'aquesta comunitat.

Acostumen a tancar les cercaviles i processons la Moixiganga, els Falcons i representants de les colles castelleres locals.

La plaça més castellera

Un dels actes més esperats de tota la Festa és la Diada Castellera de Sant Fèlix, el dia 30 al migdia. A la sortida d'ofici, les colles castelleres aixequen pilars davant el monument als castellers, i després d'una breu mostra de balls i danses arriba el plat fort de la jornada: l'exhibició de castells en què participen les quatre millors colles del moment. És una de les jornades més importants i emocionants de l'any on tothom s'esforça al màxim per aconseguir arribar ben a prop del cel.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera i Escudé, Rafael López Monné (entradeta), Castellers de Vilafranca (castells) i Lafura.cat (capta)