Lluna gairebé plena 
Ball de Diables
De la lluita entre el Bé i el Mal al Balldefoc
Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
Vegueria de Penedès
Diferents moments de l'any
(Publicació: 25.08.2024 )
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès és un ball típic de la cultura popular catalana. Esta basat en una representació entre la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables.
Primeres referències i petita història
Les primeres referències que s'han trobat de la presència de diables pels carrers de Vilafranca del Penedès s'han de situar en les celebracions del dia de Hábeas del començament del segle XVII. La vigília del dijous i el dia de Hábeas mateix, el drac de Vilafranca, 5 diablots i un músic sortien precedint la processó.
Amb el pas del temps, els costums i les tradicions van anar variant i unes festes van cedir la seva importància a unes altres. Sigui com sigui, els diables van sortir per primera vegada a la Festa Major l'any 1816.
En un article aparegut a la publicació "Les quatre barres" l'agost de 1895, Claudi Mas i Jornet presenta el ball de diables tal com era en aquells anys. L'autor explica com es recitaven aleshores els versos del ball. Tot i que es creia que l'original era en castellà, es podia comprovar com s'hi havia anat afegint trossos en català. Eren uns versos sense gaire coherència que s'havien transmès oralment, cosa que n'havia provocat la degeneració.
Es coneixen tres versions de versos més. La de Mas i Jornet i una altra detallada per Francesc de Paula Bové tenen el seu origen al segle passat. Les altres dues són posteriors als anys quaranta.
Durant el segle XX, el ball ha passat per diverses etapes, però ha estat sobretot en els anys cinquanta i seixanta quan ha anat agafant les característiques actuals.
Composició actual
Actualment, el ball té 30 components (el Llucifer, la Diablessa, l'àngel, el Pelegrí, 6 tabalers i 20 diables), l'activitat principal dels quals és fer petar coets i produir efectes pirotècnics en cercaviles i correfocs, acompanyats pel ritme dels tabals.
Durant la Festa Major de Vilafranca interpreten l'Entremès del Ball de Diables i llegeixen els versos satírics. En aquest Entremès, hi surt el Llucifer, la Diablessa, 7 diables que representen els set pecats capitals, un pelegrí que representa la humanitat, l'Àngel i sis tabalers.
El Ball de Diables de Vilafranca ha actuat en moltes poblacions catalanes, de l'estat espanyol i de l'estat francès.
Text: Redacció Festes.org i Ball de Diables de Vilafranca
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Ball de Diables de Vilafranca del Penedès
http://www.diablesdevilafranca.org
Carrer l'escorxador, 19-21
08720 Vilafranca del Penedès
info(ELIMINAR)@diablesdevilafranca.org
Per saber-ne més
Llibres
150 anys. Ball de Diables de Sitges
Diversos autors
Edicions El Mèdol
Aquest llibret recull els primers 150 anys d'aquest Ball de Diables, 1853-2003, amb informacions...
El Ball de Diables a Tarragona. Teatre i festa a Catalunya
Jordi Bertran Luengo
Edicions El Mèdol
El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya és el treball d'investigació més...
Ball de diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària.
Josep Bargalló i Valls
Edicions El Mèdol
El Ball de Diables d'Igualada. Un entremès dels temps medievals ençà
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Carrutxa
En aquest llibre, a partir d'un exhaustiu buidat de la documentació conservada, l'autor dibuixa la...
Ball de Diables de l'Arboç
Esteve Cruanyes i Oliver
Ball de Diables de l'Arboç
Llibre monogràfic on es fa un repàs de la història, la trajectòria i les característiques...
L'Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d'un model
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Ball de Diables de l'Arboç
Aquest llibre sorgeix d'una iniciativa original de Frederic Herrero Calvo, estudiós del model de...
Articles
Concomitàncies entre els balls de diables catalans i les «diabladas» d'Amèrica del Sud
Jordi Rius i Mercadé
Festes.org
El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona
Jordi Bertran Luengo
Si analitzem els diferents textos conservats del Ball de Diables en l'àrea etnogràfica del...
600 anys de diables a Cervera
Jordi Soldevila i Roig
Segarra Actualitat
Les primeres dades que tenim de l'aparició dels diables a Cervera es troben a les ordinacions del...
Diables que no versen
Ramon Vallverdú Albornà
Festes.org
Ser uns enamorats i practicants de la cultura popular del nostre país des de ben petits, ens porta...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Ball de Diables de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- web d'aquest grup que participa de la modalitat pròpia dels pobles del Penedès, amb la representació teatral i els versos satírics. Tot i que es va formar l'any 1988, per les seves arrels, forma part de les colles anomenades "històriques". La constància de l'existència...
Diables Carranquers de Cervera (la Segarra)
- pàgina oficial dels Diables Carranquers de Cervera. Els protagonistes de l'Aquelarre. L'origen dels diables a la ciutat és de principis de segle XV, concretament estan documentats a l'arxiu comarcal el 9 de juny del 1411. Fan un ball parlat de caire satíric.
Ball de Sant Miquel i els Diables d'Igualada (l'Anoia)
- ball de diables centenari, amb parlaments originals. Els diables a la ciutat d'Igualada apareixen documentats per primera vegada el 1451, quan es va demanar a Joan d'Aranda de Jorba que deixés un arnés blanc per al Sant Miquel, tal i com ja havia fet...
De la mateixa població
