Festa Major

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1991, la festivitat de Sant Bartomeu a Sitges omple, els dies 23 i 24 d'agost, d'activitat i bullici els carrers de la Blanca Subur. Amb una intensitat gairebé única, aquesta festa està dedicada al patró de la ciutat, Sant Bartomeu, i és una de les festes més viscudes de l'any a Sitges. Destaca per una massiva participació, una extraordinària riquesa folklòrica i una intensitat que transforma la vida de la població. A partir del migdia del 23 d'agost i fins la nit del dia 24 d'agost, Sitges viu un esclat de joia.

Esquema ritual de la festa

La festa manté una seqüència ritual quasi inalterada des de fa més de cent cinquanta anys, tot i que al llarg del temps s'han anat afegint diferents elements de l'imaginari sitgetà per tal de configurar el model de festa actual.

Els actes comencen una setmana abans, amb el pregó que es llegeix el diumenge anterior. El dia 23 a les 12, l'entrada de les gralles a la població tocant matinades marca l'inici de la festa. Tot seguit, a les dues, els gegants amb la resta de balls i entremesos surten de l'Ajuntament en processó. Davant de casa de l'alcalde i a l'hospital actuen tots els elements festius, on també representen un ball parlat. Al vespre la processó cívica o de la bandera amb un únic itinerari, acompanya la imatge de Sant Bartomeu des de la casa del pendonista de la festa fins a l'església. A la nit, des de la platja, hi ha un gran castell de focs, un acte que dóna pas a una nova sortida dels balls i els entremesos des de les escales de la Punta, que es coneix com la Baixada.

El despuntar el dia de Sant Bartomeu, 24 d'agost, comença una alegra i festiva Matinal, un cop més amb tots els elements de la festa acompanyats d'una esbojarrada passada amb faixes, mentre es reparteixen clavells i es desperta la vila per anar a missa. A l'acabar l'Ofici de Festa Major, té lloc una apoteòsica sortida que dóna pas a una actuació castellera, que finalitza amb els concerts vermuts de festa major. La festa del dia 24 d'agost es tanca amb la tradicional processó de Sant Bartomeu, acompanyada dels bastoners, els diables, la Moixiganga i altres elements, que fan el darrer recorregut amb els balls populars fins l'església.

Els elements festius

Els balls populars i els entremesos estan integrats per tres parelles de gegants, els capgrossos, el Drac, l'Àliga, els diables, els bastons, les gitanes, les cintes, els cercolets, les panderetes, els pastorets, la Moixiganga, i la Colla Jove de Castellers de Sitges. Hi ha constància que l´any 1814 ja existien "los gigantes, la tarasca y los bailes". De l´any 1853 data la primera referència documentada dels balls de diables, bastons, gitanes, cercolets, Moixiganga i l'ara inexistent ball de Sant Bartomeu.

La Moixiganga és un dels elements festius més característics de Sitges. És un ball de caràcter atlètico-religiòs mitjançant el qual es representa, a través d'una sèrie de quadres o misteris, la passió, mort, i resurrecció de Jesucrist.

El Ball de Gitanes no se sap amb exactitud quan va començar encara que es coneix la seva presència des del 1840. Tot i que aquest ball té diverses versions, a Sitges la música es toca amb gralla i la dansa consta de tres parts ben diferenciades: la passada, el ball de Cintes i els galerons.

Un altre ball característic és el dels Cercolets, amb una tonada inalterada des de fa més de cent anys. El ball està integrat per nens, que formen vuit cercolets, a més d'un àngel (un infant més petit que la resta), i el majoral, normalment un adult.

Tot i haver-hi quatre parelles de gegants diferenciades: Gegants Vells, Gegants Nous, Gegants Americanosi Gegants Moros, són aquests últims, amb el gegant Fa-luch i la geganta La-hia, els que tenen una referència més antiga (1840), encara que les figures actuals siguin de construcció recent. A Sitges els gegants també participen dels balls i de les cercaviles, encara que mai han tingut un ball propi ni una coreografia particular. Aquests van acompanyats dels cabeçuts o altrament dits capgrossos, dels quals en Patufet (1922) n'és un dels personatges més carismàtics.

El foc també té la seva importància dins la festa, no només per la presència de diables (amb una llarga tradició a Sitges), sinó també per les dues bèsties de foc: la Fera foguera i l'Àliga. La primera és coneguda com el Drac i el seu origen es remunta al 1922. L'Àliga es de construcció més recent, i la seva imatge s'allunya de la d'altres bèsties catalanes, ja que tira coets i les seves ales i cua tenen forma d'animal fabulós.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Arxiu festes.org, Ajuntament de Sitges