#àliga

Cardona celebra la seva festa major pels volts de cada segon diumenge de setembre en honor a la patrona de la vila, la Mare de Déu del Patrocini. Els actes més tradicionals i populars són les activitats amb bous, els gegants i els balls.

La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.

El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.

Dos dels actes més esperats de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.

La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, un místic vigatà esdevingut patró de la ciutat. La festa, que compta amb un ampli programa protagonitzat per tots els elements tradicionals del patrimoni festiu vigatà i es complementa amb un divers repertori d'activitats, omple la capital d'Osona d'un gran ambient festiu durant quinze dies.

L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.

El Ball de l'Eixida, una àliga bicèfala, lo Tossino, la Fira del Cóc i un multitudinari espectacle nocturn amb totes les entitats de cultura popular (la Nit del Tararot) són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat.

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.

Morella commemora cada sis anys, i durant nou dies, la intervenció miraculosa de la Mare de Déu de Vallivana contra la pesta l'any 1673. Els morellans reviuen una tradició que es manté intacta des de segles enrere, quan les autoritats municipals, veient que la Mare de Déu va guarir tots els malalts, van emetre un vot comprometent-se a retre-li grans festes.

L'àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d'una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d'actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.

La notícia més propícia del dia la donarà Josep M. Andreu Prats, president del Club Gimnàstic, al saló de Plenaris de l'Ajuntament, a les sis de la tarda, llegint el Pregó oficial de les festes. Es conserva el caire solemne i protocol·lari, ensems que acadèmic, d'aquest acte, defugint altres models més 'populistes' o 'd'aparador mediàtic'.