La llegenda de Sant Medir

La festa de Sant Medir que celebren les poblacions de Sant Cugat del Vallès i diferents barris de Barcelona té les seves arrels llegendàries en la història d'un pagès, anomenat Medir, que cultivava faves en els actuals terrenys on ara hi ha l'ermita, al bell mig de la serra de Collserola.

Segons explica la tradició, en Medir era un pagès que vivia en una masia a prop de Sant Cugat, a la vora del vell camí que anava des de Barcelona al Vallès. Un dia, mentre sembrava faves al seu hort, va veure passar el bisbe Sever de Barcelona que fugia de la implacable persecució dels cristians decretada per l'emperador romà Dioclecià (303-310). Quan el pagès va veure el bisbe, deixà la feina i es dirigí a fer-li reverència i ajudar-lo en tot el que pogués. Davant la crítica situació del bisbe, Medir va oferir-li que s'amagués a casa seva, però el religiós va contestar negativament i, decidit a morir per la fe en Jesucrist, li demanà que si era preguntat per ell, els hi respongués amb la veritat.

Poques hores després els romans van arribar fins a la masia d'en Medir i li preguntaren si havia vist passar el Bisbe de Barcelona. El pagès va dir: '- Sí, certament, per ací ha passat mentre estava sembrant aquestes faves.' De sobte les faves tot just sembrades van començar a oferir flors, brots i grana. Els romans van creure que aquell pagès es burlava d'ells o bé que era cristià i que Déu havia obrat el miracle de fer florir i granar les faves en un tres i no res. En Medir va ser empresonat al castell d'Octavià, i un cop allà fou martiritzat i finalment degollat.

A Sant Cugat els soldats van trobar el bisbe Sever i els seus seguidors, i els van matar. Al bisbe el van atormentar i li van clavar un clau fins al cervell. Per això hom té a Sant Sever com un protector contra els mals de cap.

Oh, sant Medir, bon pagès!

Vós que sou tan alabat.

Vós que sou tan adorat,

ho sereu per sempre més.

Oh, sant Medir beneït,

que fóreu tan maltractat

i injustament assotat

per fer un bé tan infinit!

Que per lliurar a sant Sever

d'una pila de turments,

del mal cor d'homes dolents,

omplíreu amb amor ver,

de faves les fondalades

i amb sorprenent abundor

i tendresa i ufanor

creixien tan tost sembrades!

(Poesia de Pere Duart i Bonafont)