Gibosa decreixent 
#sardanes
Articles
Aquest tradicional aplec cada any fa de pròleg de les Festes de Misericòrdia, la segona festa major de la ciutat de Reus. El nucli d'activitats de l'Aplec gira al voltant de les sardanes, però també compta amb diverses activitats de cultura popular i tradicional complementàries.
Festa de la Mare de Déu de Montserrat
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
26 i 27 d'abril
Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Cada Dilluns de Pasqua els tianencs i tianenques pugen a peu fins a l'ermita de la Mare de Deu de l'Alegria, per tal de passar un dia entre familiars, amics i retrobats, ballant sardanes i anant a cercar la Coca de l'Alegria, pròpia d'aquesta jornada.
Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Trobada de balladors de sardanes que se celebra cada any el tercer diumenge de març, aprofitant l'inici del bon temps i les ganes dels membres de les colles de retrobar-se amb una de les danses catalanes per excel·lència.
Almacelles celebra una gran festa per commemorar, amb centenars d'activitats i una espectacular rua de carrosses guarnides, un dels esdeveniments que van ser cabdals per al desenvolupament de la vila: l'arribada de l'aigua mitjançant el Canal d'Aragó i Catalunya l'any 1910.
La Fira de la Mel de Crespià, un esdeveniment d'origen medieval amb un llarg historial de costums associats, combina les activitats al voltant de les propietats gastronòmiques i terapèutiques d'aquest producte amb les ballades i les audicions de sardanes.
A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.
La sortida d'uns gegants rajolers, les sardanes, una baixada de carretons i les "pomes de relleno" són alguns dels ingredients de la Festa Major d'aquesta població altempordanesa que, gràcies a la seva indústria rajolera, durant anys es va considerar "mare de pobles".
Cada any pels volts del 24 de juny, Pineda celebra una festa dedicada al seu co-patró, Sant Joan Baptista. La festa combina els actes propis de la revetlla de Sant Joan amb una processó marinera que remet a la llegenda que explica la misteriosa arribada del cap del sant degollat a la platja d'aquest poble mariner.
Roses, carrosses i sardanes són els tres grans protagonistes de l'Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, una festa que es celebra diumenge i dilluns de Pasqua Granada i que combina les tradicionals celebracions florals de la primavera amb les populars trobades per ballar sardanes.
La sardana és una dansa molt antiga. El seu origen és incert i la seva història imprecisa i difícil d'esbrinar. Tanmateix, cada vegada hi ha més dades que permeten definir el llarg procés que va fer de la sardana el ball solemne i ordenat que és ara.
Cada 3 de març, i també la seva vigília, centenars de santcugatenques i santcugatencs s'atansen a peu a l'ermita de Sant Medir per celebrar-hi una trobada gastronòmica-festiva popular que és una de les tradicions més arrelades i estimades de la vila.
La festa de Sant Medir que celebren les poblacions de Sant Cugat del Vallès i diferents barris de Barcelona té les seves arrels llegendàries en la història d'un pagès, anomenat Medir, que cultivava faves en els actuals terrenys on ara hi ha l'ermita, al bell mig de la serra de Collserola.
Els carrers i places d'aquesta població nord-catalana reviuen cada any una esbojarrada escenificació protagonitzada per un grup de caçadors que persegueixen un ós salvatge que assetja el poble.
Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.
Cada 20 de gener els cadaquesencs i cadaquesenques van a peu des del poble fins a l'Ermita de Sant Sebastià per ballar sardanes i per executar les patacades, unes corrandes en cercle que acaben a cops amables entre els participants.
Un bon nombre d'escalencs i escalenques donen la benvinguda al primer raig de Sol de l'any concentrant-se al capdamunt de Punta Montgó i ballant un bon repertori de sardanes airoses i saltadores interpretades en directes per la cobla local.
Una festivitat de caràcter popular que es celebra a l'antiga església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i que compta amb l'assistència de milers de ciutadans de les poblacions de la rodalia, que hi passen tot el dia participant de les nombroses activitats religioses, culturals i gastronòmiques que hi tenen lloc.
Els voltants de l'ermita de Santa Caterina de Torroella és l'espai privilegiat on centenars d'habitants de l'Empordà es troben per celebrar un dels aplecs més importants de l'any, que destaca pel gran àpat a l'aire lliure i per les visites rituals al "Manelet" i al pou on hom creu que es "pesca" a la mainada.
Aplec de Sant Martí
Església de Sant Martí, Santa Pau (la Garrotxa)
11 de novembre i diumenge més proper
Sardanes, castanyes, el sorteig d'un xai, una gran caliuera a disposició de tothom i el joc de la virolla són alguns dels ingredients indispensables de l'Aplec de Sant Martí, que cada any se celebra a l'ermita romànica dedicada a aquest sant que hi ha a Santa Pau.
Cada 13 d'octubre milers de persones vingudes de Tossa i d'altres poblacions properes es troben al santuari de Sant Grau de Vallpresona, al bell mig del Massís de les Cadiretes, per celebrar l'Aplec de Sant Grau, una festa amb més de 600 anys d'història que ret homenatge al poder de l'aigua.
Cada any durant la primera quinzena d'octubre Caldes de Malavella celebra la seva relació amb l'aigua termal que, des de temps immemorials, brolla de forma natural per diversos punts del poble. La celebració, que inclou una festa major de barri i una fira de l'aigua, és un homenatge al poder d'aquest element que dóna nom al municipi.
L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.
Sardanes i balls configuren el gruix de la festa major d'hivern de Ribes de Freser, celebrada en honor al patró sant Valentí, un sant que sembla hereu d'antigues divinitats invocades per afavorir el renaixement de la natura i evitar les pluges excessives.
Les patacades són un costum popular propi del poble de Cadaqués. Vinculades a dues de les celebracions hivernals del municipi, Sant Sebastià i Carnaval, les patacades són un ball cantat, una corranda que combina la cançó satírica improvisada amb el ball en cercle.
La presència d'unes pedres guaridores, les sardanes i la cremada d'herbes aromàtiques són alguns dels ingredients de l'Aplec de Santa Llúcia de Tonyà, una trobada festiva que es celebra cada any a redós d'una ermita del segle XII i que reuneix veïns vinguts de Vilamalla, Siurana i Garrigàs.
Un dels grans eixos de la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles són les jornades competitives de música de cobla i les ballades de sardanes que es clouen amb la sardana estereofònica, una gran sardana ballada a les fosques i amb bengales enceses.
Unes particulars construccions en pedra seca per dinar, unes curses de caràcter ritual, una ballada popular de jotes i de sardanes a ritme de banda, i la bellesa d'un paratge natural amb arbres centenaris i una font ufanosa, són els principals elements de la Festa de Sant Roc que se celebra cada any en el marc de les festes majors de Paüls.
Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
Des de fa uns anys, el món de la sardana viu un moment de canvis extraordinaris. No només s'aprofundeix en el coneixement de la història i evolució d'aquest ball circular, en les diverses maneres de ballar-lo en el present i en el passat, sinó que, a més a més, els joves estan fent evolucionar la sardana cap a nous horitzons.
La Festa Major de Bàscara té per protagonista indiscutible un element molt present a la comarca: la carbassa. Durant aquests dies es realitza una exposició d'aquest fruit, on es mostren les seves diverses varietats, així com les seves exquisides i múltiples possibilitats gastronòmiques.