Lluna gairebé plena 
Festa de l'Arròs
Arrossada i balls populars a la plaça porxada
Bagà (el Berguedà)
Vegueria de Catalunya Central
Segon diumenge de febrer
Redacció festes.org (Publicació: 03.02.2006 | Actualització: 10.02.2025)
Ajuntament de Bagà
Breu història de la festa
Els historiadors locals afirmen que aquesta celebració, o una de característiques molt semblants, es feia ja des de la fundació de la població. Segons sembla, anys enrera els cònsols (o regidors) anaven casa per casa recollint llenya, diners i tot tipus d'aliments per poder fer un gran àpat a la plaça que repartien entre la gent més necessitada de la vila. Popularment coneguda com 'l'àpat dels pobres', aquesta gran arrossada popular es cuinava en un primer moment el diumenge de Carnestoltes, però amb el pas del temps la festa s'ha traslladat en el calendari. Avui, la Festa de l'Arròs de Bagà es celebra el segon diumenge de febrer.
La festa avui
La plaça porxada de Galceran de Pinós de Bagà concentra durant tot el matí de diumenge els preparatius del tiberi. S'hi instal·len els focs que serviran per coure els aliments que acompanyaran a l'arròs (el sofregit, la carn, les verdures i el peix) que els cuiners preparen dins una enorme paella de més de dos metres i mig de diàmetre. En total, per a fer aquest àpat s'utilitzen més de 80 quilos de carns (pollastre, conill, costella de porc, botifarra i cansalada), 90 quilos de peix i marisc (musclos, sípia i gambes) i més de 90 de verdures (cebes, tomàquets, pèsols i pebrots). També s'hi afegeixen 20 cabeces d'alls, 22 litres d'oli i 9 quilos de sal. Tots aquests ingredients es barregen amb els 250 quilos d'arròs, suficients per a les més de 2.000 persones que hom calcula que pot arribar a passar per la plaça porxada aquest dia.
Un dels actes importants de la festa són els balls tradicionals oferts per l'Esbart Cadí de Bagà el diumenge al matí, mentre es cou l'arròs. S'hi ballen diferents danses, però destaca el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de la Cerdanya, molt arrelada a les poblacions pirinenques i prepirinenques i que té moltes variants locals. En primer lloc el ballen els membres de l'Esbart, per parelles, primer vestits de pagès i després vestits de gala. Després, tothom que vulgui es pot anar afegir al cercle que formen les parelles en el perímetre de la plaça, girant cada cop més de pressa al ritme de la música.
Durant tot el dia parades de productes artesans ocupen la plaça Catalunya del poble des de primera hora del matí.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Ajuntament de Bagà
http://www.viladebaga.org
Plaça de Catalunya, 7 bis
08695 Bagà
93 824 40 13
baga(ELIMINAR)@diba.es
Per saber-ne més
Llibres
Les millors olles. Volum II
Vicent Marqués i Carbonell
Edicions Alfaní
Les olles són universals i es preparen arreu del món, però n'hi ha de més bones i de més...
Les millors olles. Volum I
Vicent Marqués i Carbonell
Edicions Alfaní
Les olles són universals i es preparen arreu del món, però n'hi ha de més bones i de més...
Les millors sopes. Volum II
Vicent Marqués i Carbonell
Edicions Alfaní
Durant segles les sopes han sigut a casa nostra l'aliment principal de gairebé totes les classes...
Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu
Jaume Fàbrega i Colom
Edicions Cossetània
La sopa, probablement, és l'aliment cuinat més antic de la Humanitat. El seu origen és al...
L'Escudella
Joan Amades i Gelats
Edicions El Mèdol
Del pròleg de Josep Lladonosa i Giró: "Amades ens descobreix en aquest meravellós tema el joc...
La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages
Jaume Plans i Maestra
Centre d'Estudis del Bages
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar tot un llarg...
Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Judit Pujadó i Puigdomènech
Edicions Sidillà
A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les calderes o els perols al...
La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)
Emili Sempere Ferràndiz
Edicions de Nou Art Thor
La finalitat d'aquest treball és mostrar el que ha significat la terrissa per la societat del...
Articles
El xarró tarragoní, entre les escudelles populars a Catalunya
Josep Sabatés Ibáñez
Ajuntament de Tarragona
Situant-nos en el tema del Xarró o Farro, el trobem referenciat en llibres medievals com és el...
Consideracions al voltant de 'l'origen' dels ranxos de Carnaval
Manel Carrera i Escudé
Botarga Produccions
Des de fa uns anys s'ha generalitzat la teoria que els àpats comunitaris del Carnaval tenen el seu...
Audio / CD
A Bagà també fem sardanes
Diversos autors
Associació Medieval de Bagà
Sardanes de Francesc Caballé interpretades per la Cobla Orquestra Principal de Berga. Disc...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Ranxo de Vidreres (la Selva)
- àpat popular que es fa cada any com a culminació de la Festa de Carnestoltes i porta d'entrada de la Quaresma. Durant tot el matí de diumenge es fa la recollida d'aliments pel Ranxo a les cases de la vila. Al Ranxo de Vidreres...
Ranxo de Capmany (l'Alt Empordà)
- festa que té com a protagonista, dimarts de Carnaval, una espècie d'escudella barrejada que es dóna a tots els que assisteixen aquest dia a la celebració.
Escudella de Recapte a Arenys de Mar (el Maresme)
- un dels actes més populars de les festes de Carnaval arenyenques.
Escudella i Carn d'Olla
- recepta i ingredients per a fer una bona escudella.
Festa de la Caldera a Montmaneu (l'Anoia)
- festa que es celebra des del segle XIV. El repartiment de la caldera és una tradició que es conserva a la població el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d'escudella. Dissabte...
Festa de l'Arròs a Sant Fruitós de Bages (el Bages)
- festa de tradició centenària i Declarada d'Interés Turístic per la Generalitat de Catalunya. Els seus inicis es situen en el segle passat i fan referència als àpats previs al començament de la quaresma. Posteriorment es va convertir en un àpat on les famílies benestants...
Festa de la Xuia a Agullana (l'Alt Empordà)
- aquesta festa, si bé durant la postguerra es celebrà de manera intermitent, a partir de l'any 1976 s'ha recuperat plenament i cada any, el dissabte anterior a l'inici oficial dels carnavals, el carro guarnit de mimosa, acompanyat dels nens i nenes de l'escola disfressats...
Festa de les Torrades a Pla de Penedès (l'Alt Penedès)
- festa gastronòmica que té a les torrades amb oli, sal i arengades i als oficis tradicionals com a protagonistes i que es celebra el diumenge de Carnestoltes.
Ranxo del Carnaval a Garriguella (l'Alt Empordà)
- el típic dinar per despatxar el carnaval i donar pas a dies de quaresma. Garriguella celebra el seu Carnestoltes amb Ranxo, rua i Ball.
Ranxo del Carnaval de Roses (l'Alt Empordà)
- dilluns és el dia en què els rosincs i rosinques fan el gran àpat col·lectiu a l'aire lliure, el ranxo, que és una arrossada popular al Passeig per a tots els participants del Carnaval.
Ranxo de Peramola (l'Alt Urgell)
- festa que es celebra el dimarts de Carnaval.
El Ranxo a Vilanova de l'Aguda (la Noguera)
- es una tradició força antiga que transcorre a l'entorn d'aquest àpat singular, en un ambient força familiar. S'inicia la vigilia amb la matança dels porcs i la preparació d'embotits i altres viandes. L'endemà té lloc l'elaboració propia del ranxo que les mestresses cuinen en...
Festa del Ranxo a Organyà (l'Alt Urgell)
- se celebra el dilluns de Carnaval i acaba amb un ball.
Matança del porc a Rocafort de Vallbona (l'Urgell)
- pels voltants de Carnestoltes es fa la matança del porc al carrer. Allí mateix es fa el mandongo i es couen les botifarres. A continuació es fa un dinar col·lectiu i a la tarda un ball de Carnestoltes.
Escudella de Carnestoltes de Queralbs (el Ripollès)
- seguint la tradició de cada any, diumenge de Carnestoltes es cuina l'escudella i la carn d'olla a la plaça. Tot seguit, i malgrat el fred i el vent, moltes persones s'entaulen per dinar amb aquest menú centenari.
Festa de la sopa a l'Armentera (l'Alt Empordà)
- àpat que, encara que porti el nom de sopa i és una arrossada amb molta carn i peix. Hereva d'un antic costum que era ofert als pobres de solemnitat.
Escudellada de Carnestoltes a l'Ametlla del Vallès (el Vallès Oriental)
- es celebra el diumenge de Carnaval, en el marc d'aquesta festa, i és de pagament.
Escudella a Gallifa (el Vallès Occidental)
- dimarts de carnaval.
Escudella de Carnaval a Pineda de Mar (el Maresme)
- diumenge de carnaval, a càrrec de la Xarxa d'Iniciatives Pinedenques.
La Cargolada de Banyeres del Penedès (el Baix Penedès)
- el dissabte de Carnaval, data variable entre febrer i març, segons l'any, es celebra a Banyeres del Penedès un dinar col·lectiu: la cargolada. Aquest àpat, que es realitza al local de la Societat Nova, entitat associativa encarregada de l'activitat, congrega als membres de...
Calderada, mandongo i "facit" de Carnaval a Sort (el Pallars Sobirà)
- dimarts de Carnaval al matí, repartiment de coca i vi pels carrers del poble a càrrec de la Comitiva, on es busca al Ruc i a l'Alcalde de Carnaval. Al migdia concurs de "Facit" de Carnaval al terraplè i gran Calderada al Parc del...
Calderada de Rialp (el Pallars Sobirà)
- té un ingredient molt misteriós que mai han deixat de posar i que fa especial la seua vianda: una ferradura, evidentment ben neta, tirant-ne una a cadascun dels calders quan es comença a fer la sopa, ja que segons diuen evita que el brou...
La 'ruaplega' i el ranxo de Talarn (el Pallars Jussà)
- es fa en diumenge tot i que anteriorment, igual que la major part dels pobles, s'havia fet en dimarts. Per tal de tenir tots els ingredients a punt, el dissabte es fa la 'ruaplega', tal i com rep el nom la recapta de Talarn,...
La Guixa a Isona i Conca Dellà (el Pallars Jussà)
- al terme hi havia moltes guixeres, una planta que de fruit fa la 'guixa', un llegum xic que era utilitzat per fer el ranxo de dimarts de carnaval d'Isona. Actualment ha estat substituïda pels fesols i els cigrons. És un dels llocs on la...
Ranxo de Llampaies (l'Alt Empordà)
- Diumenge de Carnaval. Es calcula que es van reparteixen unes 400 racions d'aquesta popular sopa entre els assistents que es congreguen a la plaça de l'església.
Ranxo de Carnaval a Pau (l'Alt Empordà)
- fa més de cent anys s'organitzava una cavalcada de carros engalanats. Un dels protagonistes de la festa era en Mero, que feia el pregó de benvinguda al Carnestoltes i de fer la subhasta de la pell d'ovella i els queviures que sobraven. L'ovella que...
Ranxo de Coll de Nargó (l'Alt Urgell)
- se celebra el dissabte de Carnaval al migdia, després de la rua de disfresses. És un ranxo d’arròs i fideus. El seu origen és de 1981 relacionat amb un grup de noies del poble que volien recuperar el Carnaval. Una de les característiques d’aquest...
Ranxo de Carnaval a la Pobleta de Bellveí (el Pallars Jussà)
- calderada auberta a tota la Vall. La festivitat dura tot el dia, i se celebra el Dissabte de Carnaval. Esmorzen, dinen, sopen, ballen i a més regalen un plat de terrissa de record.
Escudella a Mollet del Vallès (el Vallès Oriental)
- està organitzada pel Casal Cultural, es va iniciar el 1998 i se celebra el dissabte de Carnaval. El ranxo s'elabora durant tot el matí a l’olla gegant que posen a la rambla davant del Casal.
Sopa dels Pobres de Sant Pere de Riudebitlles (l'Alt Penedès)
- la sopa dels pobres de Sant Pere de Riudebitlles manté la tradició de la repartir-se el dimarts de Carnaval. La primera notícia d’aquesta sopa dels pobres és de l’any 1870 i s’ha mantingut fins a l’actualitat amb només dues interrupcions, durant la Guerra Civil...
De la mateixa població
Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d'estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l'hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les 'faies', que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà.
