Arrossada
Tot un poble al voltant d'un àpat
Albons (el Baix Empordà)
Vegueria de Girona
Dimarts de Carnaval
Redacció festes.org (Publicació: 14.02.2006 | Actualització: 10.02.2025)
Manel Carrera i Escudé
Cada Dimarts de Carnaval, en record d'aquell menjar comunitari que els antics senyors feudals donaven a la col·lectivitat en aquesta data, l'Ajuntament d'Albons organitza una gran trobada gastronòmica que té a l'arròs a la cassola com a protagonista.
La festa s'emmarca dins les celebracions gastronòmiques de Dimarts de Carnaval, de gran tradició al nostre país i especialment a les comarques del Baix i l'Alt Empordà. En aquestes comarques les menges col·lectives o àpats comunitaris al carrer són un dels moments de socialització més esperats de tot l'any per a la comunitat que les celebra, que aquest dia es reuneix per a compartir un àpat a l'aire lliure.
Albons i el seu Carnaval
L'Arrossada d'Albons és, en l'actualitat, l'acte més destacat de les festes de Carnaval d'Albons. Ara bé, antigament, aquest àpat era un acte més d'entre els molts que tenien lloc per aquestes dates, com la Desfilada de Vestits, el Ball de Deu o la sàtira política que s'escampava mitjançant una revista que es publicava i distribuïa per Carnaval.
El Carnaval d'Albons començava dilluns al matí amb una cercavila festiva protagonitzada per un grup de gent disfressada que anava casa per casa per recaptar els ingredients amb què l'endemà es cuinava l'Arrossada. La cercavila era molt animada i anava encapçalada per dos gegants cuiners (un cuiner i una cuinera) i un grup de tambors. Les cases que acollien als participants de la capta, els oferien menjar i beguda a més a més del material (en espècie i en metàl·lic) que calia per a l'Arrossada. Al migdia es preparava i coïa tot i s'anava a comprar el que faltava, i al vespre tenia lloc el Ball de Disfresses de casats i solters, que solia acabar amb bullanga fins altes hores de la matinada.
La festa continuava l'endemà Dimarts de Carnaval amb l'Arrossada que es feia a la Plaça Major i que anava precedida del Ball de Deu, un ball que tenia lloc al migdia. El ball era executat per dotze parelles del poble, gent del poble que festejava i que aquell dia ho feien públic, agrupats en parelles i vestits de gala per a l'ocasió. Les parelles entraven en cercavila fins la zona on es cuinava l'àpat i allà efectuaven el ball final.
Dimarts al vespre tenia lloc un altre dels actes tradicionals del Carnaval d'Albons: una Desfilada de Vestits que, en format concurs, constituïa una autèntica competició festiva entre les cases del poble per tal de demostrar les habilitats de cadascú en l'art de la confecció de vestits.
Durant tot els dies que durava el Carnaval per Albons es repartia una revista anomenada 'La Bola' que repassava en clau satírica tots els esdeveniments polítics i socials ocorreguts al poble durant l'any. En la millor tradició carnavalesca catalana, la revista repartia a tort i a dret i es posava amb tothom.
El Carnaval avui
El Dimarts de Carnaval és un dia no laborable a Albons i un d'aquells dies en què la gent del poble que treballa fora no va a treballar. Alguns diuen que fins i tot inclouen aquest fet, no treballa el Dimarts de Carnaval, en el plec de clàusules del seu contracte laboral. Sigui com sigui, tant la gent del poble com la gent que treballa fora, a Albons aquest dia és dia de festa grossa, de retrobament, de reunió comunitària al voltant d'un bon tiberi.
En l'actualitat, per a elaborar l'Arrossada, els dies abans el jovent d'Albons passa de casa en casa cercant tot el material necessari per a fer l'arrossada: diners, tomàquets, ceba i arròs. Avui en dia, l'ajuntament d'Albons col·labora en la organització de la festa i també posa les cadires i les taules al voltant de les antigues escoles. Al llarg del matí, es comencen a encendre els focs i es posen a punt els perols que, convenientment protegits de la tramuntana, serviran per coure l'Arrossada. Uns 20 perols d'aram (12 propietat de l'Ajuntament i la resta procedent dels particulars que els utilitzen per la matança del porc) cuinen els més de 174 quilos d'arròs de Pals que, combinats amb d'altres ingredients, carn i peix i un sofregit especial, serviran per alimentar més de dues mil persones. La gent que vol tastar l'arròs va arribant poc a poc i instal·lant les taules on menjaran els comensals. Durant el dinar es sorteja una cistella d'embotits.
A la tarda, les activitats continuen a la sala del Centre Social, amb un ball de saló i el Ball de Disfresses.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Ajuntament d'Albons
http://www.albons.net/
Plaça del Poble, 1
17136 Albons
972 76 50 85
albons(ELIMINAR)@ddgi.es
Per saber-ne més
Llibres

Les millors olles. Volum II
Vicent Marqués i Carbonell
Edicions Alfaní
Les olles són universals i es preparen arreu del món, però n'hi ha de més bones i de més...

Les millors olles. Volum I
Vicent Marqués i Carbonell
Edicions Alfaní
Les olles són universals i es preparen arreu del món, però n'hi ha de més bones i de més...

Les millors sopes. Volum II
Vicent Marqués i Carbonell
Edicions Alfaní
Durant segles les sopes han sigut a casa nostra l'aliment principal de gairebé totes les classes...

Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu
Jaume Fàbrega i Colom
Edicions Cossetània
La sopa, probablement, és l'aliment cuinat més antic de la Humanitat. El seu origen és al...

L'Escudella
Joan Amades i Gelats
Edicions El Mèdol
Del pròleg de Josep Lladonosa i Giró: "Amades ens descobreix en aquest meravellós tema el joc...

La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages
Jaume Plans i Maestra
Centre d'Estudis del Bages
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar tot un llarg...

Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Judit Pujadó i Puigdomènech
Edicions Sidillà
A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les calderes o els perols al...

La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)
Emili Sempere Ferràndiz
Edicions de Nou Art Thor
La finalitat d'aquest treball és mostrar el que ha significat la terrissa per la societat del...
Articles

El xarró tarragoní, entre les escudelles populars a Catalunya
Josep Sabatés Ibáñez
Ajuntament de Tarragona
Situant-nos en el tema del Xarró o Farro, el trobem referenciat en llibres medievals com és el...

Consideracions al voltant de 'l'origen' dels ranxos de Carnaval
Manel Carrera i Escudé
Botarga Produccions
Des de fa uns anys s'ha generalitzat la teoria que els àpats comunitaris del Carnaval tenen el seu...
Audio / CD

A Bagà també fem sardanes
Diversos autors
Associació Medieval de Bagà
Sardanes de Francesc Caballé interpretades per la Cobla Orquestra Principal de Berga. Disc...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Ranxo de Vidreres (la Selva)
- àpat popular que es fa cada any com a culminació de la Festa de Carnestoltes i porta d'entrada de la Quaresma. Durant tot el matí de diumenge es fa la recollida d'aliments pel Ranxo a les cases de la vila. Al Ranxo de Vidreres...
Ranxo de Capmany (l'Alt Empordà)
- festa que té com a protagonista, dimarts de Carnaval, una espècie d'escudella barrejada que es dóna a tots els que assisteixen aquest dia a la celebració.
Escudella de Recapte a Arenys de Mar (el Maresme)
- un dels actes més populars de les festes de Carnaval arenyenques.
Escudella i Carn d'Olla
- recepta i ingredients per a fer una bona escudella.
Festa de la Caldera a Montmaneu (l'Anoia)
- festa que es celebra des del segle XIV. El repartiment de la caldera és una tradició que es conserva a la població el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d'escudella. Dissabte...
Festa de l'Arròs a Sant Fruitós de Bages (el Bages)
- festa de tradició centenària i Declarada d'Interés Turístic per la Generalitat de Catalunya. Els seus inicis es situen en el segle passat i fan referència als àpats previs al començament de la quaresma. Posteriorment es va convertir en un àpat on les famílies benestants...
Festa de la Xuia a Agullana (l'Alt Empordà)
- aquesta festa, si bé durant la postguerra es celebrà de manera intermitent, a partir de l'any 1976 s'ha recuperat plenament i cada any, el dissabte anterior a l'inici oficial dels carnavals, el carro guarnit de mimosa, acompanyat dels nens i nenes de l'escola disfressats...
Festa de les Torrades a Pla de Penedès (l'Alt Penedès)
- festa gastronòmica que té a les torrades amb oli, sal i arengades i als oficis tradicionals com a protagonistes i que es celebra el diumenge de Carnestoltes.
Ranxo del Carnaval a Garriguella (l'Alt Empordà)
- el típic dinar per despatxar el carnaval i donar pas a dies de quaresma. Garriguella celebra el seu Carnestoltes amb Ranxo, rua i Ball.
Ranxo del Carnaval de Roses (l'Alt Empordà)
- dilluns és el dia en què els rosincs i rosinques fan el gran àpat col·lectiu a l'aire lliure, el ranxo, que és una arrossada popular al Passeig per a tots els participants del Carnaval.
Ranxo de Peramola (l'Alt Urgell)
- festa que es celebra el dimarts de Carnaval.
El Ranxo a Vilanova de l'Aguda (la Noguera)
- es una tradició força antiga que transcorre a l'entorn d'aquest àpat singular, en un ambient força familiar. S'inicia la vigilia amb la matança dels porcs i la preparació d'embotits i altres viandes. L'endemà té lloc l'elaboració propia del ranxo que les mestresses cuinen en...
Festa del Ranxo a Organyà (l'Alt Urgell)
- se celebra el dilluns de Carnaval i acaba amb un ball.
Matança del porc a Rocafort de Vallbona (l'Urgell)
- pels voltants de Carnestoltes es fa la matança del porc al carrer. Allí mateix es fa el mandongo i es couen les botifarres. A continuació es fa un dinar col·lectiu i a la tarda un ball de Carnestoltes.
Escudella de Carnestoltes de Queralbs (el Ripollès)
- seguint la tradició de cada any, diumenge de Carnestoltes es cuina l'escudella i la carn d'olla a la plaça. Tot seguit, i malgrat el fred i el vent, moltes persones s'entaulen per dinar amb aquest menú centenari.
Festa de la sopa a l'Armentera (l'Alt Empordà)
- àpat que, encara que porti el nom de sopa i és una arrossada amb molta carn i peix. Hereva d'un antic costum que era ofert als pobres de solemnitat.
Escudellada de Carnestoltes a l'Ametlla del Vallès (el Vallès Oriental)
- es celebra el diumenge de Carnaval, en el marc d'aquesta festa, i és de pagament.
Escudella a Gallifa (el Vallès Occidental)
- dimarts de carnaval.
Escudella de Carnaval a Pineda de Mar (el Maresme)
- diumenge de carnaval, a càrrec de la Xarxa d'Iniciatives Pinedenques.
La Cargolada de Banyeres del Penedès (el Baix Penedès)
- el dissabte de Carnaval, data variable entre febrer i març, segons l'any, es celebra a Banyeres del Penedès un dinar col·lectiu: la cargolada. Aquest àpat, que es realitza al local de la Societat Nova, entitat associativa encarregada de l'activitat, congrega als membres de...
Calderada, mandongo i "facit" de Carnaval a Sort (el Pallars Sobirà)
- dimarts de Carnaval al matí, repartiment de coca i vi pels carrers del poble a càrrec de la Comitiva, on es busca al Ruc i a l'Alcalde de Carnaval. Al migdia concurs de "Facit" de Carnaval al terraplè i gran Calderada al Parc del...
Calderada de Rialp (el Pallars Sobirà)
- té un ingredient molt misteriós que mai han deixat de posar i que fa especial la seua vianda: una ferradura, evidentment ben neta, tirant-ne una a cadascun dels calders quan es comença a fer la sopa, ja que segons diuen evita que el brou...
La 'ruaplega' i el ranxo de Talarn (el Pallars Jussà)
- es fa en diumenge tot i que anteriorment, igual que la major part dels pobles, s'havia fet en dimarts. Per tal de tenir tots els ingredients a punt, el dissabte es fa la 'ruaplega', tal i com rep el nom la recapta de Talarn,...
La Guixa a Isona i Conca Dellà (el Pallars Jussà)
- al terme hi havia moltes guixeres, una planta que de fruit fa la 'guixa', un llegum xic que era utilitzat per fer el ranxo de dimarts de carnaval d'Isona. Actualment ha estat substituïda pels fesols i els cigrons. És un dels llocs on la...
Ranxo de Llampaies (l'Alt Empordà)
- Diumenge de Carnaval. Es calcula que es van reparteixen unes 400 racions d'aquesta popular sopa entre els assistents que es congreguen a la plaça de l'església.
Ranxo de Carnaval a Pau (l'Alt Empordà)
- fa més de cent anys s'organitzava una cavalcada de carros engalanats. Un dels protagonistes de la festa era en Mero, que feia el pregó de benvinguda al Carnestoltes i de fer la subhasta de la pell d'ovella i els queviures que sobraven. L'ovella que...
Ranxo de Coll de Nargó (l'Alt Urgell)
- se celebra el dissabte de Carnaval al migdia, després de la rua de disfresses. És un ranxo d’arròs i fideus. El seu origen és de 1981 relacionat amb un grup de noies del poble que volien recuperar el Carnaval. Una de les característiques d’aquest...
Ranxo de Carnaval a la Pobleta de Bellveí (el Pallars Jussà)
- calderada auberta a tota la Vall. La festivitat dura tot el dia, i se celebra el Dissabte de Carnaval. Esmorzen, dinen, sopen, ballen i a més regalen un plat de terrissa de record.
Escudella a Mollet del Vallès (el Vallès Oriental)
- està organitzada pel Casal Cultural, es va iniciar el 1998 i se celebra el dissabte de Carnaval. El ranxo s'elabora durant tot el matí a l’olla gegant que posen a la rambla davant del Casal.
Sopa dels Pobres de Sant Pere de Riudebitlles (l'Alt Penedès)
- la sopa dels pobres de Sant Pere de Riudebitlles manté la tradició de la repartir-se el dimarts de Carnaval. La primera notícia d’aquesta sopa dels pobres és de l’any 1870 i s’ha mantingut fins a l’actualitat amb només dues interrupcions, durant la Guerra Civil...