Carnaval
Festa grossa amb els gregoris i el ball del tio-tio
Els Banys d'Arles i Palaldà (el Vallespir)
De Dijous Gras a Dimecres de Cendra
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 17.08.2011 | Actualització: 20.02.2025)
Manel Carrera i Escudé
Situat als peus d'unes deus d'aigua termal, els Banys d'Arles celebra cada any la festa de Carnaval amb una desfilada de carrosses satíriques guarnides que té lloc el Dimarts de Carnaval (Mardi Gras), i amb un peculiar Enterrament del Carnestoltes i el ball del tio tio, que tenen lloc l'endemà, Dimecres de Cendra.
La seqüència ritual
L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles està protagonitzat pels Gregoris, una tradició força misteriosa i exclusiva d'aquesta vila, que ha estat recuperada recentment.
Es tracta d'una comitiva festiva i burlesca formada per diverses facècies divertides i un llarg grup de persones que desfilen amb túniques blanques i amb les cares cobertes amb una cucurulla blanca. Acompanyen una efígie gegant, també amb vestit i cucurulla blanca, que anomenen Gregori i que no és més que la representació del Carnestoltes en aquesta vila.
La comitiva, que fa paròdia de la processó del Sant Enterrament que es fa en moltes poblacions nord-catalanes per Setmana Santa, dóna una volta pels principals carrers del poble tot entonant un cançó d'enterrament, lenta i solemne, que es canta amb la música de la «Dama d'Aragó», i que té una lletra molt senzilla, que fa: «Adéu pobre, pobre, pobre... adéu pobre Carnaval».
Finalment en un indret al costat del riu es fa l'exhibició i la crema final de l'efígie que encarna el Carnestoltes. Mentre aquest gran ninot es crema els gregoris ballen formant una gran rotllana al voltant seu.
Pel seu significat -i pel nom dels personatges- sembla que aquest és un acte de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va reformular la Quaresma, allargant-la i adaptant-la a les dates actuals.
Del menyspreu popular cap a aquest papa, n’ha quedat la paraula gori, una abreviació de Gregori que ha donat expressions populars com «gori-gori», sinònim de cant fúnebre i d’absoltes, i les frases fetes «estar en el gori-gori», que equival a estar mort, «cantar el gori-gori» a algú, que significa soterrar-lo, o «fer el gori-gori» amb què es denomina genèricament aquesta cerimònia grotesca i alegre que es fa el Dimecres de Cendra.
La festa acaba amb una ballada de sardanes i el ball del tio tio amb música de cobla en directe. El tio tio és un ball rodó, alegre i divertit amb què tradicionalment acaben les festes de Carnaval. Als Banys d'Arles primer es balla una sardana, després la versió infantil del ball del tio tio, una altra sardana, el ball del tio-tio dels adults i finalment una darrera sardana.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Ajuntament dels Banys d'Arles i Palaldà
https://www.amelie-les-bains.com/
Carrer Termes, 5
66112 Els Banys d'Arles i Palaldà
04 68 39 00 24
Per saber-ne més
Llibres

El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Immaculada Caballé
Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ampli recull de cançons...

El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Noemí Sans Sáez
Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca que s'ha generat en aquests...

Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Mary Muñoz de Morales
Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d'un acord de les escoles públiques per treure al carrer la...

Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Salvador Palomar i Abadia
Migdia Serveis Culturals
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que descriu les festes que se...

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Noemí Vilaseca
Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d'una forma peculiar,...

El Carnaval a Palma. Com era abans
Caterina Valriu Llinàs
Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques de la festa de...

Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Ramón Redó Vidal
Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment nova, amb...

El Carnaval a Reus
Salvador Palomar i Abadia
Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Quadern de divulgació sobre la festa de Carnaval a Reus, escrit amb la col·laboració de Montsant...

Aragón y el Carnaval
Josefina Roma Riu
Guara Editorial
Llibre que aborda la temàtica de la festa de Carnaval a l'Aragó. L'autora va començar a estudiar...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins
Diversos autors
Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de...

El Carnaval en Aragón
Diversos autors
Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón
Aquest llibret recull les característiques essencials del que va ser, durant segles, un moment...
Articles

El Carnaval d'Encamp: el jovent, amo i senyor
Rosa Burgos Mateu
Festes.org
El jovent d'Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden els més grans de...

El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors
Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes va ser una de les...

Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Caterina Valriu Llinàs
Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit que la primera implica una...
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Xavier Mas Gibert
El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en Carnestoltes, personatge...
Audio / CD

Carnaval de Solsona. La Música
Orquestra Patinfanjàs
Associació de Festes del Carnaval de Solsona
Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació de Festes del...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Carnestoltes a Tàrrega (l'Urgell)
- pàgina dedicada al Carnaval de la ciutat de Tàrrega.
Carnaval a Prats de Molló i la Presta (el Vallespir)
- web que explica la manera peculiar com tenen de celebrar el Carnaval en aquesta localitat: amb Balls, Charivaris, la cobla, la Plaça del Firal...
Carnaval de Solsona (el Solsonès)
- web oficial del Carnaval de Solsona realitzada per l'Associació de Festes del Carnaval. Inclou, a més a més del programa de l'any en curs, tots els cartells de les edicions anteriors, un llistat de totes les comparses del Carnaval de Solsona que tenen web...
Carnaval de Barcelona (el Barcelonès)
- web oficial del Carnaval a Barcelona.
Carnaval d'Olot (la Garrotxa)
- pàgina del centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot en motiu dels 10 anys de Carnaval a Olot.
Carnaval de Vinaròs (el Baix Maestrat)
- web oficial de la Comissió Organitzadora del Carnaval de Vinaròs, amb informació sobre el recorregut, el programa d'actes i amb abundants fotografies sobre carnavals d'anys anteriors.
Carnaval de Platja d'Aro (el Baix Empordà)
- web d'un dels carnavals més coneguts de tota la Costa Brava.
Carnaval de Les Roquetes del Garraf (el Garraf)
- web oficial d'aquest carnaval, amb informació de tots els seus elements: Ball de Mantons, Merengada, Cercavila Infantil, Cercavila de l'Arrivo, Sermó del Rei Carnestoltes, Ball de Disfresses, Ball Infantil, Enterrament de la Sardina.
Carnaval a Bellver de Cerdanya (la Cerdanya)
- a Bellver de Cerdanya s'ha treballat des de l'Ajuntament i des de la societat civil, per recuperar el Carnestoltes que ens havien transmès els nostres avantpassats, aquell que s'havia anat consolidant al llarg dels segles i que s'havia viscut intensament durant la Segona República,...
Carnaval de Perpinyà (el Rosselló)
- imatges del Carnaval de Perpinyà de 1949.
Carnaval de Cunit (el Baix Penedès)
- web oficial del Carnaval de Cunit, el Carnaval amb mes participació del Baix Penedès. El Carnaval de Cunit, es va iniciar l'any 1.988, un grup d'amics i amigues passat l'estiu del 1.987 es van engrescar a celebrar i organitzar la festivitat d'en Carnestoltes.
Carnaval a Cambrils (el Baix Camp)
- amb l'arribada del Rei Carnestoltes, Rua de carnaval i solemne processó d'enterrament del Carnestoltes.
Processó de les 40 hores a Novelda (el Vinalopó Mitjà)
- una festa pròpia de la ciutat és la "processó de les 40 hores" que se celebra tots els dimarts de Carnestoltes. En este acte se trau la Sagrada Forma pels carrers del centre de la ciutat. Crida l'atenció que en un dia pagà com...
De la mateixa població


L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles té per protagonista destacat als Gregoris, una antiquíssima tradició que ha estat recuperada recentment i que fa mofa i escarni de Gregori el Gran, el Papa de Roma que va allargar la Quaresma.