Carnaval

El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.

Situat als peus d'unes deus d'aigua termal, els Banys d'Arles celebra cada any la festa de Carnaval amb una desfilada de carrosses satíriques guarnides que té lloc el Dimarts de Carnaval (Mardi Gras), i amb un peculiar Enterrament del Carnestoltes i el ball del tio tio, que tenen lloc l'endemà, Dimecres de Cendra.

La seqüència ritual

L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles està protagonitzat pels Gregoris, una tradició força misteriosa i exclusiva d'aquesta vila, que ha estat recuperada recentment.

Es tracta d'una comitiva festiva i burlesca formada per diverses facècies divertides i un llarg grup de persones que desfilen amb túniques blanques i amb les cares cobertes amb una cucurulla blanca. Acompanyen una efígie gegant, també amb vestit i cucurulla blanca, que anomenen Gregori i que no és més que la representació del Carnestoltes en aquesta vila.

La comitiva, que fa paròdia de la processó del Sant Enterrament que es fa en moltes poblacions nord-catalanes per Setmana Santa, dóna una volta pels principals carrers del poble tot entonant un cançó d'enterrament, lenta i solemne, que es canta amb la música de la «Dama d'Aragó», i que té una lletra molt senzilla, que fa: «Adéu pobre, pobre, pobre... adéu pobre Carnaval».

Finalment en un indret al costat del riu es fa l'exhibició i la crema final de l'efígie que encarna el Carnestoltes. Mentre aquest gran ninot es crema els gregoris ballen formant una gran rotllana al voltant seu.

Pel seu significat -i pel nom dels personatges- sembla que aquest és un acte de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va reformular la Quaresma, allargant-la i adaptant-la a les dates actuals.

Del menyspreu popular cap a aquest papa, n’ha quedat la paraula gori, una abreviació de Gregori que ha donat expressions populars com «gori-gori», sinònim de cant fúnebre i d’absoltes, i les frases fetes «estar en el gori-gori», que equival a estar mort, «cantar el gori-gori» a algú, que significa soterrar-lo, o «fer el gori-gori» amb què es denomina genèricament aquesta cerimònia grotesca i alegre que es fa el Dimecres de Cendra.

La festa acaba amb una ballada de sardanes i el ball del tio tio amb música de cobla en directe. El tio tio és un ball rodó, alegre i divertit amb què tradicionalment acaben les festes de Carnaval. Als Banys d'Arles primer es balla una sardana, després la versió infantil del ball del tio tio, una altra sardana, el ball del tio-tio dels adults i finalment una darrera sardana.