Gibosa decreixent 
#carnestoltes
Articles
Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l'any en aquesta població altempordanesa.
La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.
Nascuda quasi per accident, l'Aquelarre de Cervera és una festa jove, lúdica i laica, pensada per tancar l'estiu amb un sentit satíric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabró i les seves bruixes, garanteixen tres dies de nits disbauxades on, entre correfoc i correfoc, hi ha dramatitzacions, concerts, balls i altres activitats.
El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.
En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.
Quan tothom ja pensa en l'enterrament del Carnestoltes i l'arribada de la Quaresma, Sitges celebra, el Dimarts de Carnaval, la Rua de l'Extermini, la més disbauxada, extravagant i lluïda festa en honor al Bisbe dels Folls que té lloc a les nostres contrades.
Una irreverentíssima Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades passeja la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària. En acabar, i per alleugerir el dol, se serveix moscatell entre tots els assistents i es reparteix una dolça relíquia del Rei Carnestoltes que reprodueix alguna part del cost del difunt.
El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari "pàjaru", que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.
L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.
El "Comiat del Dominguero" és un homenatge satíric i carnavalesc que els santpolencs i santpolenques fan als que habiten la vila de Sant Pol de Mar només durant la temporada estiuenca. Una celebració festiva que marca el final de l'estiu i el principi d'una nova etapa al poble.
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Quatre feréstecs homes-óssos baixen de les muntanyes després d'un llarg temps d'hibernació. Tenen gana i, també, gana sexual. La tradicional festa de l'ós, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera.
Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.
De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
Les Fires i Festes de Gandia són conegudes per les tradicionals bandes del Tio de la Porra, unes comparses grotesques i satíriques que anuncien, amb un to burleta i irreverent, l'arribada de la festa pels carrers i les escoles. Aquestes comparses fins i tot satiritzen el propi Ajuntament i simbolitzen el traspàs de poders al poble.
El ball del tio tio és un divertit i esbojarrat ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa de Carnaval en molts indrets del país. A la vila termal dels Banys d'Arles, al Vallespir, el costum es manté ben vigent.
Els Desfressats de Matances constitueixen un dels millors exemples de teatre profà i popular d'Eivissa i Formentera. Es tracta d'un grup de persones disfressades i amb la cara tapada que entren a les cases on es celebra el sopar que tanca la cerimònia familiar de la matança del porc amb l'objectiu de divertir els assistents amb tot tipus de trucs.
La Sopa de Verges és la tradició popular més important d'aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que poden arribar a alimentar, aproximadament, a 2.500 comensals a la Plaça Major.
El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles té per protagonista destacat als Gregoris, una antiquíssima tradició que ha estat recuperada recentment i que fa mofa i escarni de Gregori el Gran, el Papa de Roma que va allargar la Quaresma.
Berga celebra un Carnaval que s'estructura al voltant de l'Arribada i Enterrament del Rei de la Disbauxa, per una multitudinària Guerra de Farina entre carlins i liberals i per una lluïda Rua de disfresses. Berga es converteix, durant cinc dies, en Verga, paradís dels vicis, dels pecats carnals i del colesterol, i també de la sàtira política més punyent.
Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
El Carnaval de Tarragona contempla una rica seqüència ritual que abasta des del diumenge anterior al Dijous Gras, amb l'intercanvi de colles reusenques i tarragonines i el xarró, fins al Dimarts de Carnaval amb l'enterro del Rei Carnestoltes, que posa fi a una setmana de disbauxa.
La proliferació de fulletons satírics que fan escarni dels polítics i poderosos, la guerra de tomaques, l'Expoprofit i la multitudinària Rua de Lluïment de les colles són alguns elements essencials de l'actual festa de Carnaval de la capital del Baix Camp.