Les aixames

A Xixona, com en d'altres poblacions del País Valencià, la nit de Nadal és nit de foc. Els xiquets i xiquetes acompleixen a fosqueta nit una tradició ancestral: van per els carrers amb unes torxes anomenades "aixames" que fan rodar enceses mentre demanen, casa per casa, les estrenes.

La nit de Nadal, com la de Cap d'Any també és nit de focs. Durant la nit del 24 de desembre, són moltes les poblacions on és costum d'encendre focs, ja sigui en forma de fogueres o bé amb forma de torxes fetes amb tot tipus d'herbes.

Aquesta pràctica és hereva de mil·lenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d'expulsió del mal vinculats a les celebracions del solstici hivernal que, com és sabut, és a l'origen de les actuals festes de Nadal.

A diverses poblacions del País Valencià el costum consisteix en encendre unes teies o torxes més o menys grans durant la nit de Nadal. Aquestes torxes s'anomenen de formes diferents segons la població (atxes, aixames, maixameles, fatxos, etc) i estan fetes amb blens gruixuts d'espart entortolligats. Aquestes torxes s'encenen i es passegen pels carrers fent-les voltejar.

A Xixona (l'Alacantí), com també a Relleu (la Marina Baixa) i a la Torre de Maçanes (l'Alacantí), durant la Nit de Nadal i també durant la nit de Cap d'Any, es fan rodar les aixames. Sembla que el mot 'aixames' prové del fet que les espurnes que surten aquestes torxes en ser enceses semblen 'eixams d'abelles'.

Quan es fa fosc, centenars de xiquets i xiquetes surten al carrer amb els seus acompanyants per encendre les aixames. Una vegada enceses, les mouen cap per avall fent un moviment circular per tal que no s'apaguin.

Aquesta 'Rodà de les aixames' és l'acompanyament tradicional de la recapta de les estrenes ('l'asguinaldo') que els infants fan abans d'anar a dormir.