Festa de la Llum

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

La Sèquia de Manresa és un canal artificial de 26 quilòmetres de recorregut que porta l'aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a la capital del Bages. Va ser construïda per mirar de contrarestar els efectes de les constants sequeres que, des de mitjan segle XIV, afectaven els cultius de Manresa i dels pobles del voltant. Segons explica la història local, el 1333 fou «lo primer mal any»: la manca crònica d’aigua va malmetre gairebé tots els cultius i la fam es va estendre com la pólvora, amenaçant seriosament la vida de bona part dels manresans. Enmig de la desesperació, els consellers de Manresa van proposar al rei Pere III el Cerimoniós la construcció d’una sèquia que portés aigua del riu Llobregat fins a la ciutat. El rei va donar el seu permís, atorgà diversos privilegis a canvi de tributs i les obres van començar de forma immediata, l'any 1339. En arribar a Sallent, però, el senyor feudal i bisbe de Vic, Galceran Sacosta, es va oposar a deixar que el canal passés pel seu terme. Les obres, tanmateix, van continuar i el bisbe, sentint-se ultratjat, va decidir excomunicar els involucrats i tancar les esglésies de Manresa. L’any 1345 el bisbe morí i els manresans van demanar al seu successor —Miquel de Ricomar— que reconsiderés la seva posició. Finalment, aquell mateix any es va signar la concòrdia, aprovada i ratificada pel nou prelat i el rei, i el 1346 el papa Climent VI en confirmà els capítols i les condicions, i es posà fi, així, a anys de contenciós.

Segons la tradició, però, el conflicte es resolgué gràcies a la intervenció divina: el dia 21 de febrer de 1345, un estrany fenomen lluminós provinent de Montserrat —que anomenaren «Misteriosa Llum»— va aparèixer a l’església del Carme. La llum entrà per la rosassa i es va separar en tres raigs, que es van aturar sobre l'altar i les capelles laterals per tornar-se a unir i després desaparèixer. Aquest fenomen es va interpretar com un senyal diví que va fer canviar d'opinió el bisbe, que aixecà immediatament les sancions religioses que patien els manresans i manresanes. El 1382, gairebé quaranta anys després dels fets prodigiosos que portaren a la signatura de la concòrdia, les obres de la sèquia van acabar i l'aigua va poder arribar a Manresa.

La Festa de la Llum es desenvolupa els dies 20 i 21 de febrer i al llarg de dos caps de setmana més, i està organitzada per l'Associació de la Misteriosa Llum. Cada any es designa una entitat administradora de la festa diferent, encarregada de programar bona part dels actes. Actualment, el període festiu s’obre amb els pregons, infantil i institucional, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, el divendres anterior.

El gruix de les activitats tradicionals té lloc al voltant del 21 de febrer, dia de festa oficial a Manresa. La vigília, 20 de febrer, se celebra la recreació ritual del Misteri de la Llum, que comença amb la trobada simbòlica de l'aigua i la llum (foc), dos elements que dies abans s’han anat a buscar a Balsareny i Montserrat respectivament. A l'interior de l'església del Carme s’escenifica el Misteri de la Llum mitjançant una representació teatral —amb Ball de l'Àliga inclòs—, que recrea els esdeveniments històrics que van acabar permetent la finalització de la sèquia. L'acte culmina a l'exterior, amb una processó dels participants amb espelmes fins al Monument a la Llum, on es fa una simbòlica escenificació de la Concòrdia amb l’arribada de l'aigua i la llum. Al vespre se celebra l’Encesa de la Nova Llum: els carrers del centre històric s'omplen amb tot tipus d’espelmes, llums i focs, commemorant, així, l'arribada de la misteriosa llum a la ciutat.

L'endemà, 21 de febrer, és el dia central de les festes. A mig matí, el seguici format per la pubilla i l'hereu de la ciutat, administradors de la festa, la Junta de la Sèquia, l’Associació de la Misteriosa Llum, els dos macers, la Corporació Municipal (regidors, tinents d’alcalde i alcalde), l’alcalde de Balsareny i altres autoritats convidades, així com dos guàrdies de gala de la Policia Local, es dirigeix fins a l’església del Carme, on té lloc el multitudinari ofici solemne de la festa, que compta, alternativament, amb la presència de l'actual bisbe de Vic i de l'abat de Montserrat i on es canten els Goigs de la Llum, dels quals es té notícia ja el 1739. Acabat l’ofici, la colla castellera Tirallongues de Manresa fan el tradicional pilar de quatre que puja i baixa les escales de davant l'església. Tot seguit es forma, en ordre invers, el seguici de tornada a l’Ajuntament, que aquesta vegada va acompanyat de tota la imatgeria festiva de la ciutat: els cavallets, els nans, els gegants, els gegantons i l’àliga.

En arribar a la plaça Major es dispara la Tronada de la Llum, un llarg regueró de pólvora estès a terra que va fent esclatar una gran quantitat de trons. Aquesta tronada «a la manresana» és hereva de la tronada amb forma de rosari que es disparava per la diada del Roser, el segon diumenge d’octubre. La pólvora avança de mica en mica, talment com una sèquia de foc, fins a arribar als ramals que configuren l'impressionant espetec final. Seguidament s’inicia el ball de tots els elements de la imatgeria festiva i la ballada participativa de sardanes i altres balls populars, com el Ball del Rossinyol i el Ball de la Bolangera.

El cap de setmana següent al 21 de febrer se celebra la Fira de l'Aixada, que va néixer l'any 1998. Es tracta de dos dies d'activitats diverses amb què els manresans recreen, teatralment i festivament, els principals esdeveniments històrics relacionats amb el litigi per l'aigua. El centre de la ciutat torna al segle XIV i a cada plaça hi ha breus escenificacions teatrals protagonitzades per Pere el Cerimoniós, els consellers de Manresa, el bisbe Galceran Sacosta i la resta de personatges de la història relacionada amb la construcció de la sèquia. Es torna a escenificar el Misteri de la Llum i també hi ha concerts de música, exhibicions d'oficis antics i parades d'artesans que recreen la vida quotidiana de l'època medieval.

La Festa de la Llum també té altres elements de patrimoni immaterial relacionat, com la Marxa de la Llum, la Sardana de la Llum, i fins i tot una menja i una beguda pròpies: les Ametlles de la Llum, un dolç tradicional fet a base d'ametlles recobertes de confit arrissat (granulat) de diferents colors que es pot trobar a les pastisseries de la ciutat, i l'Aigua de la Llum, una beguda feta a base de vi picapoll (varietat de raïm blanc autòctona del Pla de Bages).

El moment final de la celebració de la Festa de la Llum és la Transèquia, una gran caminada popular que té lloc dins la primera setmana de març. Hi participen milers de manresans i altres persones vingudes d’arreu. Els caminants surten a primera hora del matí des de la Resclosa dels Manresans, als peus del Castell de Balsareny, i arriben al migdia al Parc de l’Agulla, el llac artificial que hi ha a l'entrada de Manresa i que serveix de reserva d'aigua. Durant el trajecte de 26 quilòmetres passen per poblacions com Sallent, Santpedor, Sant Fruitós, Sant Iscle o Castellnou de Bages, i poden gaudir del paisatge natural —únic i divers— d'aquest corredor ecològic que és la Sèquia: boscos de ribera amb exemplars d'alzines, pins i roures monumentals, camps, horts i vinyes.

La Transèquia és molt més que una cursa de caràcter competitiu o una simple caminada popular. Té caràcter ritual: els participants segueixen de principi a fi el curs de l'aigua recreant, així, el moment clau per a la història i el desenvolupament de la ciutat: l’instant en què, per primera vegada, l'aigua va començar a baixar per aquest canal i va canviar, per sempre, la vida de Manresa.