Festa Major i Ball del Cornut

Els habitants de Cornellà del Terri celebren la seva festa major coincidint amb la Setmana Santa. Entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, es succeeixen una gran quantitat d'activitats festives que giren al voltant de la plantada de l'arbre maig i d'entre les quals destaca, per la seva popularitat, una dansa còmica anomenada Ball del Cornut.

Una festa major al voltant de l'arbre

La Festa Major de Cornellà del Terri s'estructura al voltant del ritu de l'arbre, un tipus de pràctica força abundant en diferents indrets del món, molt estès antigament, i que venera l'esplendor de la vegetació i el poder dels arbres com a artífexs de la fecundació de la terra.

Les celebracions comencen Divendres Sant quan un grup d'homes van a cercar l'arbre, el pollancre o l'àlber, més alt i ben plantat dels que hi hagi pels volts de la vila. Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el transporten fins a l'interior del poble, deixant-lo preparat per substituir el de l'any passat, que ha romangut dret fins aleshores. Aquest arbre, que es coneix popularment com a maig serà l'eix de totes les celebracions posteriors. El maig de Cornellà del Terri, a diferència del d'altres indrets, disposa d'un mecanisme de subjecció propi situat en l'edifici de la plaça major.

El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s'engalanen amb el vestit tradicional català -espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca-, coronen l'arbre amb un cim de pi i guarneixen el tronc amb diferents banyes i corns d'animals. Una vegada així guarnit, aixequen solemne i cerimonialment l'arbre al bell mig de la plaça amb l'ajuda de llargues cordes i la força dels que hi participen. L'arbre restarà allà dret fins al Divendres Sant de l'any següent.

El Ball del Cornut

Una vegada plantat l'arbre, els vilatans ballen el famós Ball del Cornut, que es dansa al voltant de l'arbre maig. Els dansaires recorren la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d'una música alegre. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recargolades i sis parelles que l'envolten, formant una rotllana

Mentre sona la música, les dones s'avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Després repeteix l'operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La cobla continua amb la música i al final també interpreta algunes sardanes. Aquest ball, celebrat en un ambient d'alegria, bromes i bon humor és únic al territori català. És també un clar exemple de la capacitat de recuperació de les tradicions ja que la coreografia i la música que sona havien desaparegut i van ser extretes dels documents que va deixar Joan Amades.

Segons alguns autors, aquest ball rodó podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit, la nit de noces, amb les noies que s'estaven a punt de casar. Després de llargs anys d'humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest privilegi indigne. Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.

Segons en Joan Amades, en canvi, la dansa prové d'un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l'arbre maig de Cornellà i el Ball del Cornut hom hi ha vist també el ritu que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou (l'aixecada d'un arbre maig), amb primitius cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.

La festa va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1999.