Bots de salvament

Els bots salvavides o bots de salvament són unes embarcacions de fusta a rems que servien per socórrer els pescadors, mariners i transportistes marítims que havien sofert algun tipus d'accident a la mar. Quan, en el marc d'una jornada de pesca, el seu vaixell quedava embarrancat, patia un naufragi, incendi, o qualsevol altre accident a prop de la costa, s'avisava el bot de salvament, que sortia a socórrer la tripulació. De bots de salvament n'hi havia a molts països europeus i són els precedents de les actuals estacions de salvament marítim i dels bots de salvament que duen els grans creuers. A Catalunya n'hi havia a moltes poblacions costaneres, essent els més antics (del 1881) els de Blanes, Barcelona, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, avui desapareguts. En l'actualitat només es conserven els de Vilanova i la Geltrú (1882), Sant Feliu de Guíxols (1886) i el de Calafell (1920), que és l'únic que es manté en actiu com a bot d'exhibició, participant en totes les festes populars marítimes del municipi. Els bots salvavides, com els caps de salvament (unes cordes llargues que es llançaven al mar des de la costa per ajudar les barques en perill) es beneïen el dia de Sant Pere.