Redacció festes.org (Publicació: 19.05.2004 | Actualització: 01.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
Petita història de la festa
La festa dóna continuïtat a l'antiga 'Festa de les Flors', una fira de parades de flors que es realitzava a partir del 1979 organitzada per l'Ateneu Popular La Flor de Maig. En l'actualitat, tot i que en algunes parades encara es venen flors, la fira de flors s'ha convertit en una gran fira d'entitats del barri i artesans d'oficis diversos que es desenvolupa tot al llarg de la Rambla del Poble Nou.
La imatgeria festiva del Poble Nou
Les festes de maig del Poble Nou són una mena de festa major petita però, per a la Colla del Drac del Poble Nou, tenen un caràcter de gran aniversari. La colla, cada vegada que estrena un element de la imatgeria festiva, ho fa al mes de maig i, a poder ser, en un dia proper a la data de naixement del drac del Poblenou, la primera i més emblemàtica de les figures festives d'aquest barri de Barcelona.
La celebració gira a l'entorn de les bèsties fantàstiques del barri: l'Estarrufat, el seu fill Estarrufadet (portat per nens i nenes) i la Víbria del Poble Nou, nascuda l'any 1992, que és la primera víbria recuperada a la ciutat de Barcelona. L'Estarrufat, nom amb què es coneix popularment al Drac del Poble Nou, va néixer un 18 de maig de 1985, en el marc de la recuperació cívica de festes populars que tingué lloc després de la mort del dictador.
També hi participen els cap-grossos i els Gegants del Poble Nou, en Bernat i la Maria i el gegantó 'Lloro del 36', que duu una gorra de tramviaire i que evoca el lloro real que durant molts anys va estar a l'entrada de la botiga 'La Licorera del Taulat' just davant del final de la línia 36 de tramvies. La història explica que el lloro, de tant escoltar el xiulet de sortida dels trens, va aprendre a imitar-ne el so tant bé que donava la sortida als convois pel seu compte. Aquesta habilitat va ser la seva sentència ja que van obligar-lo a romandre a l'interior de la botiga per evitar possibles desgràcies. A més de xiular tramvies, el lloro, que va viure 60 anys, també eztibava cada cop que entrava algú a la botiga, un sorollós 'Borrrrraaatxo' si era mascle i un 'Guaaaaaapa', si era femella.
Les festes comencen divendres i entre les seves activitats més consolidades hi ha un cercavila de torxes que obre el correfoc de dissabte a la nit. Els actes d'aniversari propiament dits tenen lloc diumenge al matí, amb una cercavila d'aniversari, l'entrega de xumets a la Víbria i la rifa del pastís del drac i la víbria.
L'entrega de xumets
L'entrega de xumets és un acte que va néixer espontàniament l'any 1994. Aquell any la Víbria acomplia dos anys, igual que altres nens del barri. Un d'aquests nens va fer una promesa d'amor: va dir que quan es fes gran donaria el seu xumet a la Víbria. Des d'aleshores, tots aquells nens i nenes del barri que s'han fet grans porten els seus xumets a la Víbria com a símbol de maduresa.
Aquest acte és correspost amb una ballada de la Víbria, al so de la Ballada dels Marrecs, composta expressament per a aquesta cerimònia ritual en què la mainada escenifica un canvi en el seu procés de creixement.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Comissió d'Entitats per les Festes de Maig del Poblenou
http://www.femmaig.cat/
coordinadora(ELIMINAR)@entitatspoble9.org
Per saber-ne més
Llibres

La Festa Major de Tàrrega. Història, entremesos i elements folklòrics
Albert Fitó i Pi
Ajuntament de Tàrrega
En aquesta monografia l'autor fa un recull exhaustiu, tan en l'àmbit històric com en el de la...

Els altres en l'imaginari coreofestiu valencià. De l'edat mitjana a les pervivències actuals
Raül Sanchis Francés
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'aborda l'estudi d'una de les metàfores subjacents més potents de la dansa...

El Ball dels Espies. Música i tradició popular
Vicent Sanz Pérez
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia...
Articles

D'on venen les "Festes de maig" i l'aniversari del drac
Manel Ollé Garcia
Butlletí La Barretina Escarlata, núm. 1
Tot va començar l'any 1979 quan, tot just, l'Ateneu Popular la Flor de Maig havia acabat d'obrir...

El Ball dels Espies: Origen i Evolució
Joan-Antoni Cerdà i Mataix
Festes.org
La vila de Biar té una forta personalitat com a poble i es mostra orgullosa de mantenir una sèrie...
Revistes

Urtx. Revista cultural de l'Urgell
Diversos autors
Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Publicació de caràcter anual i editada pel Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de...
Audio / CD

Música de Lledó
Diversos autors
Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.

Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant singulars com 'El Ball dels Espies', 'La Mahoma' o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar.

Festes de Sant Pasqual a el Genovès (la Costera)
- les festes en honor a Sant Pasqual Bailón se celebren el 17 de maig. Sant Pasqual Bailón és el patró de Genovés des del dia de la seua canonització, el 15 d'octubre de 1690. L'any 1777 es va construïr un monument al nostre patró,...
Festa major de Sant Gaietà a Aitona (el Segrià)
- cada tercer cap de setmana de maig la vila d'Aitona celebra la seva festa major, en honor a Sant Gaietà, patró del comerç i del qual diu la llegenda que guarí i protegí la collita de blat de la plaga de llagostes que l'estava...
Festa major de Nou Barris de Barcelona (el Barcelonès)
- festa que té lloc la segona quinzena de maig, amb molts espectacles musicals i altres activitats de tota índole. L'acte central és el tercer diumenge de mes, amb el Matí de Festa Major amb concentració i desfilada d'unes vint colles de gegants i un...
Fires i festes de Manacor (Llevant)
- festes majors de Primavera de Manacor. Amb la tradicional sortida dels Cossiers, la desfilada de carrosses i comparses, el pregó, les ballades, els concerts, Trobada de gegants, Fira agrícola, etc
Festes patronals de Vila-real (la Plana Baixa)
- festes patronals en honor de Sant Pasqual, patró de la ciutat des de 1917. Durant deu dies la ciutat canvia la seua fisonomia diària, desfilades, processons, revetles, espectacles, esports, el bou: "bou per la vila" i "bou embolat". Gran activitat de les penyes festeres...
Festa major del Port de la Selva (l'Alt Empordà)
- festa en honor a Sant Baldiri, amb activitats al voltant del cap de setmana més proper al dia del sant, el 20 de maig. Amb cercavila de gegants, espectacles infantils, ofici solemne, havaneresetc
Festa major de Corbins (el Segrià)
- és la festa principal i es celebra pels volts del 22 de maig, diada de Santa Quitèria. L'acte més destacat i que li dona identitat pròpia, és la processó en honor a Santa Quitèria, en la que hi participen els nens i nenes que...
Festes patronals en honor a la Nostra Senyora del Bon Succés a Cabanes (la Plana Alta)
- el primer diumenge de maig comencen les festes en honor a la patrona, la Nostra Senyora del Bon Succés, en les quals destaca, la vespra de la festivitat, la romeria a Les Santes, així com l'Entrà de maig. Durant aquestes festes, s'organitzen actes taurins...
Festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló (la Plana Alta)
- se celebren el primer cap de setmana de maig, amb periodicitat anual. És la festa gran de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, coneguda popularment per la "lledonera" o la Mareta de Castelló", té lloc des de 1912 el primer...
Festes patronals de Santa Quitèria a Almassora (la Plana Alta)
- organitzades per la Junta Local de Festes, Almassora celebra una de les seues dues festes patronals la setmana que envolta el dia 22 de maig. Les activitats són diverses: bous al carrer, concerts de música del panorama nacional i internacional, focs d'artifici, actes culturals,...
Festes del pa beneït a La Torre de les Maçanes (l'Alacantí)
- se celebren, des del 1658, pels volts de Sant Gregori, patró del poble, el cap de setmana proper al 9 de maig. La festa té com a element central el ritu de benedicció i ofrena d'uns pans rodons d'uns cinc quilos que són transportats...
Festa major del barri dels Magraners de Lleida (el Segrià)
- barri i parròquia comparteixen patró Sant Josep Obrer i per això del 27 abril al 1 de maig el barri dels Magraners de Lleida està de festa grossa. Cercavila d'inici, pregó, imposició de bandes a les pubilles i hereus, revetlles, missa rociera i un...
De la mateixa població


