Festa de Corpus

La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.

La festa del Corpus a la Garriga és una de les més especials que es fan a Catalunya pel seu vessant popular, ja que hi participen veïns de tota la població, de totes condicions i edats. La festa es va iniciar al segle XIV i des dels anys 30 del segle XX que es fan ininterrompudament catifes de flors per rebre la processó. Per això, hom considera les catifes de la Garriga unes de les més antigues de Catalunya.

La festa va tenir una crisi als anys 80 i va estar a punt de desaparèixer, però gràcies a la participació de les escoles de la vila, que van començar a participar en l'elaboració de les catifes, va tornar a agafar embranzida i avui és la festa més popular de la Garriga i estimada per tots els garriguencs i garriguenques.

Catifes naturals

A diferència d'altres indrets, els garriguencs fan les catifes només amb elements naturals. La base és el clavell, que posen sencer, i es complementa amb altres flors, com ara roses, gerberes i ginesta, i altres elements vegetals: esclòfia d'arròs, bruc, gespa, xiprer (que anomenen 'cuprer') i terra (podrit de castanyer o terra de pinyó). Una de les particularitats de l'art catifaire de La Garriga és que els diferents dibuixos de les catifes s'elaboren amb uns motlles prèviament definits que serveixen per marcar el terra i que es van omplint amb els clavells i les altres flors.

Carrers, entitats i escoles són els encarregats de fer les catifes. En l'actualitat, la festa és ben viva i hi participen d'una manera o una altra un nombre molt elevat de les 15.000 persones que viuen a La Garriga. A més de les catifes, s'elabora un mural vertical de flors, dos altars de flors -on s'atura la processó- i enramades a la Plaça de l'Església.

Actualment, les catifes no són competitives. Al 1956 es va convocar el primer concurs de catifes amb premis en metal·lic fins que l'any 1961 es van substituir per una placa commemorativa. Els veïns dedicaven molt d'esforç a organitzar sortides per anar a collir ginesta i verd, que s'emmagatzemava per tallar-lo durant diverses nits fent tertúlia o anant fins al Maresme per collir els clavells. Actualment s'està deixant d'anar a buscar clavells a la comarca veïna perquè gairebé ja no se'n planten. L'alternativa són altres flors i comprar els clavells al sud de l'Estat Espanyol.

Programa d'actes consolidats

La festa comença dies abans del diumenge de Corpus amb diverses activitats complementàries. El dia central de les celebracions és però el Diumenge de Corpus. Al matí es comencen a elaborar les catifes de flors pels carrers de La Garriga.

Un dels elements distintius de la festa actual és l'Ou com Balla que cada any construeix l'Escola Puigraciós, una de les escoles públiques del poble i una de les més involucrades en la potenciació recent de la festa. L'Ou com Balla garriguenc és a meitat del carrer de Samalús, en un racó que, tot i no ser una plaça ni haver-hi cap font, han batejat amb el nom de «Plaça de l'Ou com Balla ».

Paral·lelament, s'organitzen diferents activitats de cultura popular, com una trobada de puntaires, una jornada castellera i una ballada de sardanes, i també altres actes de caire artístic, com és el Concurs de Cartells per anunciar la festa de l'any següent, el Concurs d'Aparadors i el lliurament del Premi de Pintura contemporània. Així mateix, durant tot el dia es poden fer visites turístiques als elements més emblemàtics de la Garriga.

Cap a dos quarts de vuit del vespre hi ha la missa i una hora més tard comença la processó, amb la custòdia sota pal·li, que passa per sobre de totes les catifes fins arribar a la Plaça de l'Església, on es fa la benedicció final. A la missa i processó hi participen, fent ballades, tant els Gegants de la Garriga (Benet, Magí i Xixilona) com els Bastoners de la Garriga.

Una vegada ha passat la processó, els més petits (i d'altres que no ho són tant) comencen una aferrissada batalla amb els clavells de les catifes. Aquesta particular guerra festiva és l'acte que clou la celebració i la que desfà, en un moment, el que durant dies han estat preparant pacientment.

(Text elaborat amb aportacions de Susanna Ginesta)