Colles de Sant Muç

Diferents barris de Barcelona (Raval, Barceloneta, Poble-sec, etc ) celebren, cada Pasqua Granada, una de les seves festes més estimades: la dels Cors o Agrupacions Corals. La festa, que s'estructura en dos etapes, comença dissabte quan les colles surten d'excursió cap un poble o ciutat de Catalunya, habillats amb els seus vestits tradicionals i proveïts amb forquilles, culleres, ganivets i altres estris identificatius de grans dimensions.

Després de passar dos dies fora, els homes tornen al barri, aquesta vegada proveïts amb els objectes del lloc on han fet l'excursió (menjars i altres productes típics, etc), que pengen dels seus vestits i del seu cos, i amb els estris ben guarnits.

L'estructura de la festa té el seu referent més immediat en l'aplec de sant Mus, ja documentat a mitjans del segle XIX.

Les colles de sant Mus

En el seu Costumari Català, Joan Amades explica que per Pasqua Granada era costum en molts barris de Barcelona anar a fer, en colles, una fontada fora vila. Els indrets escollits eren ermites i espais oberts avui engolits per la immensa ciutat metropolitana. El folklorista especifica que una de les ermites més populars era la de sant Mus, a Rubí, que aquell dia rebia la visita de milers de persones.

Les Colles de Sant Mus eren unes entitats creades especialment per a concórrer a l'aplec que tenia lloc en aquesta ermita. Segons sembla, la primera colla va ser fundada l'any 1840 al Raval per una colla de xatos (camusos), doncs sant Mus és el patró de les persones amb aquesta característica física en el nas. Amb els anys, l'anada a l'aplec agafa popularitat i es creen moltes més colles, com la dels 'xatos nous de la bandera vella', la dels 'xatos vells de la bandera nova', la colla del Xambergo, formada l'any 1859 per indianaires o pintadors d'indianes, colles de menestrals de diversos oficis, algunes d'elles amb més de 600 membres.

Les colles estaven formades exclusivament per homes d'entre 18 i 40 anys i l'ingrés a una colla es produïa exclusivament per tradició familiar, passava de pares a fills. Les colles, que agrupaven persones que vivien al mateix carrer, van ser les primeres manifestacions de l'excursionisme popular, associacions obreres estretament vinculades al progrés i el creixement del barri. Cada colla es reunia tres vegades l'any: per Nadal, Pasqua Florida i vuit dies abans de l'aplec de Pasqua Granada. Els integrants de la colla pagaven una quota per sufragar les despeses de la sortida i el vestit.

Cada colla tenia el seu vestit característic, però amb uns elements comuns: barret d'ales amples, de palla o de feltre segons les colles; camisa blanca, brusa de coloraines, corbata, faixa, calces curtes, calçons de roba i espardenyes de vetes. Al coll es duia una motxilla de teixit, amb un plat de llauna, un vas, una cullera i forquilla de fusta.

Les colles desfilaven cadascuna pel seu compte fins a l'ermita, passant pel centre de Barcelona, fent molta gresca i alegria. L'estructura d'una colla estàndard era la següent: davant de tot hi havia uns genets a cavall; tot seguit desfilaven els membres més alts de la colla amb uns estris gegants i de fusta, un amb una gran cullera de fusta al coll, a tall d'escopeta; un altre amb una forquilla; un tercer amb un ganivet; i finalment un altre amb un pa de barra; després desfilaven tots els membres de la colla, afilerats i en dues rengleres. Finalment hi havia animals de càrrega i carros de vela que traginaven tots els estris de cuina necessaris per a fer l'àpat a l'ermita. Dins els carros hi anaven els cuiners, els únics que podien fer el trajecte damunt d'un vehicle: la resta anaven tots a peu. Tancaven la comitiva el banderer i el cordonista, muntats en cavalls ben guarnits i una senyera amb la imatge de sant Mus. Tot el trajecte es feia amb grans mostres d'alegria i bon humor i al so d'una melodia musical, exclusiva d'aquesta festa, i tocada per una orquestra rústica, de factura popular.

Explica Joan Amades que el dissabte feien una passada pels carrers del Raval, que anaven a veure les autoritats i que l'alcalde els donava una moneda d'or. No era fins al vespre que arribaven a Sant Cugat, on les noies els esperaven i on es feia nit. L'endemà anaven fins a Rubí, on feien una gran arrossada a l'esplanada de l'ermita.

Després de dos dies, el dilluns les colles tornaven a Barcelona. Les noies i les dones sortien a rebre als membres de les colles portant-los atxes de vent. La munió de membres de les colles amb les atxes enceses creava un espectacle únic, meravellós, que mereixia la visita de molts barcelonins, que acudien en massa a veure l'entrada de les colles de sant Mus a la ciutat. Abans d'entrar, però, els homes ballaven una darrera melodia característica, anomenada 'un, dos, tres, quatre', una mena de rigodons ballats.

(Text elaborat en base al Costumari Català de Joan Amades, volum II, pags. 977-981)