Festa dels cors

Els cors de la Barceloneta

Les festes duren tres dies, del dissabte anterior a Pasqua Granada al dilluns següent, i estan protagonitzades per les agrupacions corals o corus del barri, unes entitats lúdico-recreatives que tenen un caràcter humorístic. Es tracta d'associacions que res tenen a veure amb els cors de Clavé o els Orfeons, doncs no es dediquen al perfeccionament de l'art de cantar. Els cors són hereus directes de les colles de sant Mus, que per Pasqua Granada anaven a aquesta ermita que hi ha a Rubí.

Hi ha més de 20 corals a la Barceloneta, la majoria fundades abans de 1950, d'entre les que destaquen La Perla, El Rossinyol, La Salseta i La Gresca, aquestes dues darreres de recent formació. Tot i que moltes d'aquestes entitats tenen una gran tradició al barri, cada any n'apareixen de noves i en desapareixen d'altres, la qual cosa demostra la vitalitat de la festa.

La participació de les colles en les desfilades és cabdal: els integrants de les diferents colles desfilen acompanyats per la banda de música de forma desenfrenada i frenètica, carregats amb uns grans estris que identifiquen l'ofici o aficions de qui els porta, però també amb tot tipus d'altres objectes (embotits, rotllos de paper de vàter, joguines, etc) que van penjats del vestit.

Antigament, fins no fa gaire, dels vestits dels integrants de les colles s'hi penjaven animals vius (especialment conills i pollastres) i fins i tot algun dels membres portava un xai a les espatlles, però per iniciativa de les protectores d'animals, aquesta pràctica va desaparèixer del tot, i ha estat substituïda per aliments envasats i embotits de tota classe i tipus.

Estructura ritual actual

La festa comença dissabte al matí amb la desfilada de les diferents corals pels carrers del barri, en un circuit que fa passar cada colla pel local de totes les altres. Una vegada acabada la desfilada, les colles surten d'excursió amb autocars i passaran el cap de setmana fora de casa. Les corals, bàsicament integrades per homes, tornen dilluns a la tarda i tornen a desfilar, però aquesta vegada amb un aire bastant més desenfadat i burlesc, amb els vestits carregats de menjar i dels objectes més inversemblants comprats a la població on han anat de festa.

La desfilada de dilluns a la tarda omple els carrers de la Barceloneta d'un ambient excepcional fins ben entrada la nit. Cada colla desfila en cercavila i va recorrent tot i cadascun dels locals de les altres colles. Es balla al so de les diferents músiques (des de les de banda, les de xaranga i passant per d'altres d'implantació més recent). Quan una colla arriba al local d'una altra és rebuda amb honors: es llancen coets, carretilles i focs artificials, es mou la la senyera amunt i avall i s'obsequia als visitants amb beguda.

Finalment, cada agrupació arriba de nou al seu local passant per sota d'una cortina de focs d'artifici que els dóna la benvinguda. La festa s'allarga tota la nit pels diferents bars i locals del barri.

Sobre l'origen de la festa

Es creu que aquesta és una manifestació lúdica originalment vinculada a les colles de sant Mus de principis del XIX, un costum molt similar al de les caramelles, tot i que les corals humorístiques també havien actuat en bars i cafeteries durant les festes de Carnestoltes.

El barri del Raval de Barcelona celebra una festa molt semblant per les mateixes dates, amb corals i desfilades musicals.