Festa dels cors

El barri del Raval celebra, pels volts de Pasqua Granada, una de les festes tradicionals més sorprenents i desconegudes de la ciutat de Barcelona. Tres dies de festa grossa basada en les desfilades dels cors, una espècie d’exèrcit festiu format per homes armats amb unes reproduccions gegants d’estris culinaris i d’oficis.

Situat en ple centre de Ciutat Vella, el barri del Raval de Barcelona celebra una de les seves festes més tradicionals, la Festa dels Cors, documentada almenys des de mitjan segle XIX. La festa actual dura entre tres i quatre dies, del divendres anterior a la Segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta i fins al dilluns següent.

La Festa dels Cors s’anomena així perquè està protagonitzada pels «cors» del barri. També anomenats corals, corus o Agrupacions Corals Humorístiques (ACH), els cors són unes entitats ludicorecreatives emparentades, per una banda, amb les corals de cantaires inspirades en els ideals d’Anselm Clavé (1824-1874) i, per l’altra, amb les humorístiques colles de sant Muç que per Pasqua Granada anaven a fer un àpat a l’ermita de Rubí que duu el seu nom. Sigui com sigui, amb voluntat de cantar o amb ànim gastronòmic i de mofa, els cors, que agrupaven originàriament persones que vivien al mateix carrer, van ser unes de les primeres manifestacions de l'excursionisme popular barceloní i mostraven una clara voluntat d’afirmació i lluïment gremial a través de la festa.

La coral més veterana del Raval va néixer entre mitjan segle XIX i principis del XX i des de llavors en van sorgir una desena més, que actualment s’agrupen en la Coordinadora de Corals del Raval. Al barri de la Barceloneta i al del Poble-sec també se celebra una festa semblant.

La principal característica d’aquests cors és que els seus membres desfilen carregant a coll unes reproduccions gegants d’estris culinaris (forquilles, culleres, ganivets, graelles, paelles, morters, etc.), així com d’estris de feina que identifiquen l'ofici de la família de qui els porta (pics, pales, destrals, serres, claus angleses, etc.).

Cada cor segueix una formació ben definida. Davant de tot hi ha el cap de l’esquadra, que dirigeix i encapçala el cor, i darrere seu hi ha els «soldats» de la festa, afilerats en dues rengleres i agrupats en funció de l’eina que duen. Al final de tot, hi ha el portaestendard, que duu la bandera o penó identificador del cor. Després de l’esquadra hi va una banda que interpreta música de tipus militar amb tambors, sorolloses caixes i trompetes. El cor inicia i clou sempre els seus trajectes festius engegant una llarga i sorollosa traca.

La seqüència ritual

La Festa dels Cors s'estructura en dues etapes. Comença divendres o dissabte al matí amb una desfilada de les diferents corals i els seus estris gegants pels carrers del barri en un circuit que serveix per acomiadar-se de veïns, coneguts i amics que, en sentir la música, surten als balcons i les finestres a desitjar-los bona festa. Una vegada acabada la desfilada de comiat, les colles surten d'excursió a un poble o ciutat de Catalunya, cada any un de diferent, i passen tot el cap de setmana fora de casa.

Després de passar uns dies fora, els membres de les corals tornen al barri dilluns a la tarda. Els cors, bàsicament integrats per homes, fan una desfilada nocturna, aquesta vegada amb un aire bastant més desenfadat. Cada colla desfila amb el seu vestit característic i amb els estris de grans dimensions que els identifiquen, ben guarnits per a l’ocasió. Les colles desfilen per separat i van recorrent els carrers del Raval amb l’objectiu de visitar tots i cadascun dels locals de les altres colles. Quan una colla arriba al local d’una altra és rebuda amb una cascada o cortina de foc, un muntatge pirotècnic fet amb una corda horitzontal situada a certa altura i de la qual pengen, enfocant de cap per avall, diversos coets sortidors sense tro. Quan la cascada s’activa tots els coets s’encenen al mateix temps produint l’efecte d’una gran cortina d’espurnes. Aquest és un foc de benedicció, que en el marc d’aquesta festa serveix per donar la benvinguda als integrants de cada agrupació que, a poc a poc i amb devoció, van travessant el foc per la cortina d’espurnes.

Antigament les noies i les dones sortien a rebre els membres de les colles que arribaven portant-los atxes enceses, fet que contribuïa a crear un ambient especial. Avui, la festa acaba quan una colla arriba al seu local social i és rebuda amb tots els honors que es mereix un exèrcit —pacífic i festiu— com aquest: amb pólvora. Es disparen traques, i s’encenen diverses cascades i rodes de foc situades just davant l’entrada del local social. La desfilada de les colles omple els carrers del barri amb un esclat de música, foc i llum excepcional fins ben entrada la nit.

Algunes de les societats corals que participen de la festa són:

Societat Coral Els Amics

C. Carme., 84

Tel: 934.419.363

Societat Coral Els Clavells

C. Sant Pacià, 19

Tel: 933.296.806

Societat Coral Els Trobadors

C. Aurora, 22

Tel: 934.425.676 - 667.933.161

Societat Coral L'Avi

C. Carretes, 29

Tel: 933.294.587

Societat Coral Lo Picarol

C/de l'Om cantonada amb Nou de la Rambla

Tel: 934.430.233 - 934.421.564

Societat Coral Gira-sol

C. Sant Climent

Tel: 933.299.914

Societat Coral Xauxa

Rambla Raval, 16

Tel: 933.291.712

Societat Coral Els Canaris

C. Sant Pacià, 21

Tel: 934.425.050 - 629.993.862

Societat Coral Rosa d'Abril

C/Riereta, 27-29

Tel: 696064846

(Text elaborat amb informacions del vicepresident de la Coordinadora de Corals del Raval, Antoni Feixa)