Fira de la carbassa

Durant uns dies Esponellà acull una celebració que reivindica la cultura que hi ha al voltant de les carbasses, un fruit que tradicionalment ha estat cultivat per les famílies d'aquest municipi. Aquests dies, els carrers i places s'omplen de carbasses de totes les formes, mides i colors i es fan diverses activitats relacionades amb aquest fruit.

Esponellà i la carbassa

La carbassa, també anomenada carabassa és el fruit d'algunes plantes brioniàcies dels gèneres Cucurbita i Lagenaria, de la mateixa família de la que procedeixen els melons o les síndries. Tradicionalment ha estat usat com a comestible per a persones o animals i també, una vegada assecada, com a recipient per a la conservació de determinats líquids i fins i tot com a instruments musicals, fet a partir de la carbassa de 'rabequet'. El cultiu d'aquest fruit de tardor és tot un món per descobrir: de carbasses n'hi ha de moltes varietats diferents, com la Carabassa de rabequet o de menjar, la Carabassa de vi o de pelegrí, la Carabassa de turbant, la carabassa de cabell d'àngel, la carabassa abellera, la carabassa baconera, la carabassa bomba, la carabassa de cul de morter, la carabassa de ferro, la carabassa de genoll, la carabassa de la botja, la carabassa d'embuts... Malgrat aquesta gran profusió d'espècies, moltes d'elles pertanyents a una determinada zona o localitat, a Esponellà no hi ha cap varietat autòctona pròpia. La carbassa autòctona catalana és la Cucurbita maxima.

Esponellà és un poble on, com en molts altres pobles de pagès, tradicionalment s'ha cultivat tot tipus de carbasses. Els camps del terme municipal són, en aquesta època de l'any, plens d'aquests fruits de tots tipus de mides, formes i colors. Les masies i tots aquells que tenen un tros de terra cultiven carbasses amb un doble objectiu: per una banda proveir-se d'un excel·lent aliment amb què fer confitures i sopes, i de l'altre, com un aliment per al bestiar.

La Carbassa i Tots Sants

El cicle natural de la carbassa comença a finals de la Primavera, amb la sembra de la llavor. Les carbasses comencen a ser en el seu millor moment, la seva màxima plenitud a principis d'octubre, que és quan s'acostumen a collir, i fins a finals de mes. El cicle natural de la carbassa al nostre país té, doncs, una vinculació molt estreta amb la festa de Tots Sants. De fet, des de l'associació que organitza la fira de la carbassa d'Esponellà expliquen que al poble havia estat costum, la nit de Tots Sants, encendre una espelma dins de les carbasses no comestibles, que es buidaven per dins per a l'ocasió. Aquestes carbasses es posaven en balcons i finestres i il·luminaven la nit de la festa dels difunts.

Breu història de la Fira de la Carbassa

L'afició pel cultiu de carbasses va portar un grup de persones del poble a organitzar, l'any 1999, la primera edició de la Fira de la Carbassa. L'objectiu d'aquest grup era potenciar el cultiu de la carbassa, tota la cultura tradicional que es genera al seu voltant (tant la gastronòmica com la creació d'instruments o objectes de decoració) i, d'aquesta manera, promocionar el poble de cara a l'exterior.

Estructura de la fira

La Fira de la Carbassa d'Esponellà és una fira que aplega bona part dels cultivadors de carbassa locals i que també atrau cultivadors provinents d'altres indrets de Catalunya. Durant tot el dia diverses parades mostren, en el marc del Mercat de Carbasses, tot tipus de carbasses comestibles i decoratives, que es poden comprar, i també tot tipus de productes artesans fets amb carbasses. També s'hi poden adquirir altres productes artesans de la zona, que complementen la oferta carbassera.

La Fira acull cada any diversos concursos relacionats amb la cultura que es genera al voltant de la carbassa.

El Concurs de Carbasses és un concurs competitiu que premia l'art de cultivar carbasses i adjudica una distinció a la carbassa més gran. Aquest concurs té dues categories, una per la gent d'Esponellà i l'altra per gent d'altres municipis. El Concurs de Carbasses d'Esponellà és pioner a Catalunya i atrau molts cultivadors d'arreu del país. En els darrers anys s'hi ha arribat a presentar carabasses de més de 200 quilos, cultivades al Gironès. La majoria de les carbasses presentades al concurs es venen.

El segon concurs és el Concurs de Contrucció de Fanalets, un concurs hereu de l'antiquissim costum d'Esponellà de fer formes amb les carbasses la nit de Tots Sants. L'organització proveeix les carbasses per a tal efecte, que posa a disposició de tots els que vulguin realitzar, allà mateix, durant la fira, el seu propi fanalet de carbassa il·luminat des de dins. La facilitat amb què es treballa la carbassa permet fer petites obres d'art, tot i que la forma majoritària és la de reproduir un rostre, amb boca i ulls. Totes les carbasses presentades a concurs són exposades durant tot el dia a la fira i finalment sotmeses a un veredicte d'un jurat, que en tria la que considera millor.

Un altre dels components de la Fira de la Carbassa és la Setmana Gastronòmica de la Carbassa, un conjunt d'actes que posen sobre la taula el valor culinari d'aquest aliment. Gairebé totes les parts de la carbassa són comestibles -les fulles, el tall, les arrels, les flors, els pinyols, i els fruits- tant de les madures com de les verdes. Les carbasses es poden preparar de moltes maneres: per a fer sopes, en entrants o com a base de dolços. També es fan melmelades, cabell d'àngel i altres productes de confiteria. Les llavors es poden menjar torrades, com les pipes. Les carbasses són altament diurètiques i ajuden a prevenir l'arterioesclerosi i les malalties de la pròstata. Per difondre tota aquesta cultura culinària, els restaurants de la comarca organitzen uns tastets, que es poden degustar el matí de diumenge previ pagament d'un tiquet i als mateixos restaurants que durant la setmana tenen menus elaborats amb la carbassa com a element principal, un aliment molt aconsellable per afrontar l'hivern que ja s'acosta.