Les festes dels bolets

Els bolets que la pluja i el bosc fan créixer durant la tardor són un ingredient indispensable de molts dels plats típics d'aquesta època de l'any. A més, quan la temporada és propícia, la seva recol·lecció dona peu a nombroses activitats festives: fires, festes, concursos i jornades gastronòmiques o micològiques que omplen de vida molts pobles i ciutats.

La tardor és l'època per excel·lència dels bolets. Tot i que d'aquests apreciats productes del bosc se'n troben durant tot l'any, és a partir de setembre i fins ben avançant el desembre quan la seva presència és més abundant, sobretot si el temps ha estat plujós.

La cultura catalana, a diferència d'altres com la castellana o l'anglesa, té una notable tradició micòfila. Arreu del país hi ha penyes i colles de boletaires que van a cercar bolets -o caçar, com diuen a les comarques gironines, o cuir, com s'anomena a les Illes Balears- per al seu gaudi gastronòmic particular. També hi ha societats i associacions de micòlegs que estudien els bolets des del punt de vista científic, classificant-los i divulgant-los des de diferents perspectives. Finalment, l'apreci per aquests fruits del bosc ha anat bastint tota una indústria comercial que fa que bolets de diferents procedències es puguin adquirir fàcilment als mercats.

Els anys de bona collita, s'organitzen un bon nombre d'activitats que tenen els bolets com a protagonistes, moltes de les quals promogudes per l'abundant xarxa d'associacions de boletaires i micòlegs del país.

Fires i mostres de bolets

Diferents poblacions organitzen durant la temporada de tardor activitats diverses al voltant dels bolets amb l'objectiu d'atraure visitants.

Les fires i mercats estan encaminats a la venda de bolets comestibles. Alguns d'aquests punts de venda són simples paradetes instal·lades durant la temporada a peu de carretera, mentre que d'altres són grans punts de trobada per als amants de la micologia. Aquestes manifestacions col·lectives de caire festiu tenen com a eix central una fira o mercat on es pot comprar i vendre bolets acabats de collir. Alguns municipis complementen l'oferta amb parades d'artesania i elaboracions derivades (com patés, confitures, conserves, etc) així com d'altres productes alimentaris naturals. N'hi ha d'especialitzades en un tipus concret de bolet, com la Fira de la Llenega de Cardona (el Bages), i d'altres que convoquen concursos per premiar qui en culli més quantitat, l'exemplar més gran i l'espècie més exòtica. Un dels certàmens més renombrats i de més tradició és la Festa del Bolet de Berga (el Berguedà).

Algunes d'aquestes festes inclouen jornades gastronòmiques amb la col·laboració de restaurants locals per donar a conèixer la cuina tradicional del bolet. En són exemples, el Menu del bolet, promogut pel Gremi Comarcal d'Hosteleria i Turisme del Berguedà, o la mostra Cuina del sentits. El Bolet organitzada conjuntament pells municipis de Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Castell-Platja d'Aro.

Altres poblacions aposten per programar activitats destinades a fomentar la divulgació i el coneixement al voltant dels bolets i celebren jornades micològiques, amb exposicions d'exemplars classificats, xerrades i projeccions, sovint amb l'impuls i la col·laboració de les associacions d'estudis micològics de la zona. A Isona, per exemple, celebren Boletus. Jornades micològiques al Pallars Jussà, un cicle dedicat a la cultura boletaire d'aquesta comarca.

Paral·lelament, en els darrers anys han proliferat les sortides guiades al bosc, que en molts casos s'acompanyen de cursets d'iniciació al reconeixement de les diferents espècies.

Els bolets màgics i la cultura popular

Més enllà de l'ús culinari, hi ha diverses espècies de bolets amb propietats enteògenes; és a dir, bolets que produeixen estats alterats de la consciència i que permeten a qui els consumeix, posar-se 'en contacte amb els déus'. i que l'opinió pública sovint els relega a la categoria de «tòxics», el cert és que alguns d'aquests bolets han estat considerats plantes màgiques en moltes cultures i tenen uns efectes d'alteració sensorial i de la consciència perfectament estudiats.

L'ús d'aquests bolets ha sigut tant rellevant al nostre país que ha generat nombrosos personatges (com gnoms, follets, fades, esperits i altres éssers fantàstics) que poblen el nostre llegendari i les nostres tradicions. Fins i tot ha generat expressions que han esdevingut populars, com «estar tocat del bolet».

D'entre aquestes espècies la més coneguda és l'Amanita muscaria, conegut popularment per Reig Bord, consumit tradicionalment per carboners, pastors i bosquerols, i redescobert posteriorment per diversos moviments contraculturals. Avui dia, alguns col·lectius continuen consumint aquests bolets en el marc de trobades o festes populars, i fins i tot han donat lloc a noves manifestacions festives, com les pol·lèmiques rave's, que han nascut a redós dels enteògens i la música electrònica.