En Berruga

Berruga és el nom d'un dels capgrossos més característics de Figueres. Cosí germà d'en Llúpia de Vic i d'en Lligamosques d'Olot, forma part d'un dels clans de capgrossos-esparriots més famosos del panorama festiu català: els Caps de Llúpia.

Característiques

En Berruga és un capgròs que representa un home calb, de llargues patilles, amb una berruga característica al cap i una altra a la galta -que li donen el nom- i una cara entre despistada i mig-somrient. Duu un vestit característic, que antigament era fet a base de parracs i roba de sac, però que avui fa pensar en un bufó o arlequí. De fet, actualment, en Berruga té dos vestits: un d'hivern, dens i pesat, amb penjolls triangulars de roba de color blau-grana i un d'estiu, molt més lleuger i més acolorit, amb blau, verd, groc i vermell.

A la mà hi porta sempre el seu inseparable fuet amb el que, perseguint la mainada, fa com si els piqués.

En Berruga surt el dia del pregó inaugural de les Fires i Festes de Figueres, el divendres més proper al 3 de maig, per Reis i en els desplaçaments que fa la colla gegantera de Figueres, entitat que s'ocupa del seu manteniment. Antigament, en Berruga havia participat posant ordre a la processó del Corpus figuerenc de finals del XIX. En desaparèixer la processó de Corpus, el Berruga passà a la cercavila de festa major.

En Berruga forma part d'un petit grup de capgrossos que poden dir que són centenaris. La tradició diu que en Berruga vingué d'Olot, juntament amb els gegants Moros. La primera referència escrita que se'n té és una fotografia datada el 1868. Des d'aleshores hi ha hagut diverses versions i restauracions del capgròs-esparriot figuerenc.

En Berruga té un ball propi, compost per Jaume Cristau l'any 2001.

La seva funció dins la festa

En Berruga és un esparriot, és a dir, un personatge que té per funcions obrir pas a la comitiva de gegants i crear l'espai perquè puguin ballar.

També és l'encarregat d'encomanar l'esperit festiu als que es miren la festa. En el seu deambular juganer i entremaliat, ell és l'encarregat que els espectadors abandonin la seva condició i esdevinguin participants.

Els més vells expliquen que, antigament, com que només sortia en comptades ocasions, en Berruga provocava pànic a la mainada. Es dedicava a empaitar als nens i nenes i a picar-los amb el fuet. Però els nens, a qui aquell cap tant gran els espantava, llunys d'arronsar-se, l'empipaven mentre entonaven uns versos que encara li canten:

El berrugà del capgròs,

menja faves amb arròs.

I l'increpaven dient-li: 'gandul, gandul!!' corrent davant seu per provocar-lo. En sentir els versos, en Berruga feia que s'enfadava i anava darrera els nens. Aquell que aconseguia robar-li el fuet, marxava corrents cap a l'Ajuntament, on era recompensat amb algunes monedes.

Avui, el capgròs exerceix les mateixes funcions que aleshores: se surt del protocol de la cercavila i fa ensurts als despistats, s'asseu sobre la falda dels que són als bancs, desperta als que dormen, fa veure que s'entrebanca i cau sobre el públic, corre fent fressa i empaitant els més menuts, entra a les botigues i impedeix que es treballi, fa veure que es treu un moc i l'enganxa a algú, fa riure als avis, li pren les càmera als turistes que el fotografien, agafa a braços els nadons -que es posen a plorar-, explica exabrubtes als coneguts... fa el que li dóna la gana, té un comportament entremaliat que provoca el desordre festiu, necessari per a que la festa sigui grossa.

(Text elaborat amb informacions de Juli Ferreira i Rosalia Comas)