Esquivamosques

Esquivamosques

Els esquivamosques són uns capgrossos que formen part d'una tipologia especial d'esparriots. Representen un home amb aspecte grotesc, prou lleig i imponent com per fer por a la mainada, sovint vestit de forma estrafolària i amb un instrument (xurriaca, fuet, espantamosques, espolsador) a les mans amb el que executa les seves funcions. La principal missió dels esquivamosques és acompanyar als gegants en les seves actuacions i vetllar perquè cap persona molesta, despistada o impertinent, cap 'mosca', no destorbi el seu caminar durant els trajectes festius (cercaviles, processons, etc) o durant els balls a plaça.

Articles

Els esquivamosques

Diverses poblacions

Diferents moments de l'any

L'esquivamosques és un personatge festiu que, mitjançant un capgròs que representa un home grotesc, té per missió apartar a tots aquells que amb la seva inoportuna presència puguin destorbar el pas o el ball dels gegants, figures amb qui està estretament vinculat.

En Berruga

Figueres (l'Alt Empordà)

Diferents moments de l'any

Fa bromes amb els turistes, juga amb els avis i empaita els més menuts que, al mateix temps, l'increpen mentre entonen una cançó característica. En Berruga és el capgròs més popular de Figueres i un dels protagonistes de les Fires i Festes de la Santa Creu.

Esquivamosques

Girona (el Gironès)

Festa Major de Sant Narcís i Corpus

Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Festes del Tura i Corpus

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i emblemàtics de tot Catalunya doncs d'ell sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.

Mastegamosques

Calella (el Maresme)

Festa Major petita (mitjan juny) i Festa Major de la Minerva (pels volts del 23 de setembre)

En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.
El Merma de Vic

En Merma

Vic (Osona)

Festa Major de Vic, pels volts del 5 de juliol, i Corpus

Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.

Altres caps de lligamosques olotins

Olot (la Garrotxa)

Festes majors

A Olot mateix, diversos barris de la ciutat tenen també un Cap de Lligamosques a imatge i semblança del de la comparsa de l'Ajuntament.

En Selles

Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

pels volts del 25 d'agost

Torroella de Montgrí va reintroduir, l'any 2007, la figura de l'esquivamosques a la seva Festa Major de Sant Genís, que cada any se celebra pels volts del 25 d'agost.

Enllaços

- hi ha documents que proven que, el 1889, a Portbou també s'havien fet gestions per tal que per la festa major pogués sortir una parella de gegants 'amb la seva tradicional Berruga'.

- gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que a Banyoles havíen tingut, a meitat del segle XX, un nan que sembla un esparriot esquivamosques.

- Josep Murlà explica que Castelló d'Empúries, per exemple, havia tingut un capgròs també anomenat Berruga com el de Figueres, però que es perdé, com els gegants i una mulassa, a principis del segle XX.

- gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que Palamós havia tingut, a meitat del segle XX, un nan que sembla un esparriot esquivamosques.

Banner Recull de Cançons de Bressol
Banner Recull de Cançons de Bateig

Mediateca

Llibres

Banner Recull de Cançons de Reis