Cap de Lligamosques

El Cap de Lligamosques d'Olot és un capgròs que simula la cara d'un personatge grotesc, calb, de dentadura gairebé inexistent, amb una gran piga a la galta esquerra, llargues patilles i les celles ben arrufades.

Sempre acompanya els gegants, precedint-los durant les cercaviles, i fent-los costat a les ballades a plaça. Duu un vestit de color vermell i un bastó de comandament fet de boix i amb un pom platejat que manifesta la seva principal funció en la festa actual: fer de mestre de cerimònies.

Ara bé, el Cap de Lligamosques olotí no sempre ha fet aquesta funció. Joan Amades digué d'ell que 'té per ofici acompanyar els gegants i empaitar la mainada que va davant de la processó, a cops de xurriaques, obrint call; o sia, el mateix ofici que antigament feien el bou i la mulassa'. Tant la documentació antiga -que demostra la presència de despeses per canviar els cordills de les xurriaques- com les fotografies en blanc i negre -que demostren que el capgròs olotí duia un altre vestit- evidencien que anys enrere el Lligamosques d'Olot feia d'esparriot, empaitant les 'mosques' de quatre potes que poguessin destorbar el ball dels gegants.

S'ha afirmat repetidament que el Cap de Lligamosques d'Olot és el primer nan de Catalunya i se'n situa la creació pels volts del 1809. Investigacions recents han posat de manifest que Olot ja disposava d'un capgròs anomenat Lligamosques força anys abans d'aquesta data. De fet, els antecedents més reculats d'un esparriot a Olot els trobem en la documentació del segle XVII, on hi ha referències a un 'ninoi', que hom creu que ja era un nan que apartava la gent davant els gegants. La primera referència documental d'aquest misteriós personatge és al llibre de resolucions de la corporació municipal, on consta, pel juliol de 1673, 'lo gastat per ocasió del gegant, gegantessa, gegantó y ninoy sie pagat tot de diners de la Universitat'.

La primera vegada que se cita la paraula 'lligamosques' és en un document de 1760 sobre l'organització de la festa del Corpus Christi a Olot, on s'esmenta que és responsabilitat dels administradors de la festa buscar 'qui porti los gegants, lligamosques, mulassa...' durant les passades que es feien per tota la vila al matí de la vigília del Corpus. En els documents s'especifica també els diners que va costar canviar el cordill de la xurriaca que duia, detall que confirma que exercia les funcions d'un esparriot.

Anys més tard, a principis del XIX (1817), es va crear el capgròs lligamosques, atribuït a l'escultor barceloní Ramon Amadeu, que estava treballant a Olot. En la seva estada a la capital de la Garrotxa, Amadeu va modelar caps de persones estrafetes i esguerrades, una de les quals va servir per construir el nan que, per encàrrec de Francesc de Bolós, havia de servir per acompanyar els gegants de la ciutat. Els textos especifiquen també que el lligamosques d'aquella època anava amb una cota, una espècie de túnica llarga, des del coll fins als peus. Aquesta testa original es conserva en una casa que té la família Bolós a Olot.

L'any 1948, a conseqüència del seu mal estat de conservació, l'escultor Lluís Carbonell va fer un nou cap a partir de la testa original. D'aquest nou nan en Joan Amades digué: 'Fou fet de mida i forma convenients perquè se'l pogués posar un home que, armat d'unes xurriaques, fa companyia als gegants i empaita la mainada per tal de fer pas als elevats personatges'.

L'any 1993 el taller d'El Arte Cristiano en va fer una nova còpia en fibra de vidre, més lleugera de pes, que és la que surt actualment.

En l'actualitat participa de les cercaviles de les Festes del Tura, pels volts del 8 de setembre, i a la celebració del Corpus, que sovint s'escau al mes de juny.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Rafel Lopez-Monné