La Guita Xica

Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.

La guita -una figura amb cos de mula, cua de cavall, coll de girafa i cap de drac- és un dels elements més antics i singulars del Corpus berguedà. La guita és, de fet, la primera comparsa patumaire coneguda, essent el 29 de juliol de 1626 la cita més antiga que es coneix, detalla l'historiador Albert Rumbo. El seu primitivisme encara es manifesta actualment, ja que és l'única comparsa que continua saltant exclusivament al so del tabal.

Originàriament, a Berga només hi havia una guita, la Grossa, coneguda en diversos documents com a mulassa, mulafera o mulaguita, i fins i tot girafa o tarasca. Tot i això, a finals del segle XIX, en una de les múltiples Patums de barri que tenien lloc en aquella època, va irrompre a la Patum 'oficial' una nova guita, propietat dels veïns del carrer de les Canals (avui, carrer Buxadé). Va ser tal l'èxit d'aquesta nova guita que tot el poble de Berga va demanar que hi actués cada any.

D'entre totes les comparses de la Patum, la Guita Xica és coneguda pel seu caràcter eixelebrat, lluny de la serenor de l'àliga, la solemnitat del Tabal o la dolçor dels cavallets. És per això que, popularment, també se la coneix com a Guita Boja. Un dels elements visuals que més crida més l'atenció de la comparsa és l'estelada que du nuada al coll, símbol del seu caràcter rebel.

Actualment és una de les comparses integrades per gent més jove. Aquesta renovació generacional permet que els seus salts siguin d'allò més vigorosos, fent honor al seu nom. La joventut dels guitaires, alhora, també provoca que sigui una de les comparses més obertes a la participació de la resta de berguedans, fins al punt que deixen fer-la saltar a qualsevol berguedà -o forà- que els ho demani.

Els guitaires de la Xica, lluny de voler patrimonialitzar-la, entenen que la comparsa tant és seva com de tothom. Amb aquest esperit, fa uns anys van obrir un web propi, guitaxica.com, on organitzaven un salt virtual el dissabte de Corpus, conegut com el salt de l'internauta, que obria la possibilitat de fer saltar (virtualment) la Guita Xica a qualsevol persona d'arreu del món.

Tradició i canvi

Durant bona part de la història, la Patum tan sols comptava amb una guita. A partir de finals del segle XIX, la festa en va incorporar una segona, coneguda des de llavors com la Xica, i, fins i tot, el 1936 n'hi va haver tres, la Gran i dues xiques.

L'historiador Albert Rumbo explica que l'entremès va néixer a l'any 1890 al carrer de les Canals, construïda pels veïns. Després de demanar el permís corresponent a l'ajuntament, la Guita Xica va sortir per sorpresa a la plaça, provocant un efecte tant sorprenent entre els patumaires que de seguida va provocar que fos admesa d'immediat a la Patum.

El metge berguedà Antoni Gendrau, però, apunta que la Guita Xica va néixer el 1868, també obra dels veïns del carrer de les Canals, on hi vivia Tomàs Galard d'Arquer, que el 3 d'octubre de 1868 va encapçalar la Junta Revolucionària que substituïa l'ajuntament monàrquic. Va ser Galard qui va autoritzar la nova guita a saltar a la plaça, provocant que tothom se la fes seva i quedés instaurada com una comparsa més del Corpus berguedà.

Sigui d'un manera o de l'altra, la Guita Xica va continuar sent propietat dels veïns del carrer de les Canals fins que la van cedir a la societat de Foment Catòlic, que anys més tard seria el Patronat d'Acció Social Catòlica. La identificació d'aquesta comparsa amb els propietaris va ser tant gran que consta en molts documents com la Guita del Centre o com la Guita Catòlica.

Portada pels veïns del carrer de Buxadé i membres del patronat, la Xica va saltar a la Patum de forma gairebé ininterrompuda fins el 1932. Amb l'arribada de la República, però, les desavinences entre el consistori, republicà i d'esquerres, i el patronat, conservador i catòlic, van provocar que l'entremès no sortís els anys 1933 i 1934.

El 1935, quan l'ajuntament va ser regit per una comissió gestora de dretes, la Guita Xica va tornar a saltar. L'any següent, amb el retorn de les esquerres al poder, el patronat de la Guita Xica es va negar a participar a la Patum. L'ajuntament, gens disposat a què es repetissin els fets de 1933 i 1934, va decidir construir una nova Guita Xica.

Pocs dies abans de Corpus, però, els membres més assenyats del patronat van demanar a l'ajuntament si podien seguir participant de la Patum. L'alcalde, per suavitzar els ànims, els va donar el seu consentiment. Així va ser com, el 1936, la plaça de Sant Pere va viure el salt de dues Guites Xiques, la de dretes i la d'esquerres.

Durant la Guerra Civil espanyola, els anys 1937 i 1938, no hi hagué Patum. Quan el franquisme es va haver apoderat de les institucions democràtiques, la nova guita va ser arraconada i la del carrer de les Canals va passar a ser de propietat municipal, tal com s'ha mantingut fins l'actualitat, amb la seva estructura de fusta i una capa de massilla de polièster que cobreix tota l'àrea superficial de la peça.