El Ruc

El Ruc és una bèstia festiva nascuda a finals de la dècada de 1980. En aquell moment, mentre la majoria de pobles del Penedès apostaven per construir dracs, a La Granada van decidir crear una figura única que fes honor al malnom humorístic amb què es coneix històricament els seus habitants.

El Ruc de La Granada va néixer l'any 1989. La peça es va encarregar a un artesà valencià (Artes Plásticas Guaita), que va dissenyar una figura zoomòrfica de tres metres de llargada pensada per a ser portada per dues persones. El ruc té la particularitat d’escopir foc tant per davant com per darrere, a més de ruixar aigua per la boca i pel seu atribut masculí. Uns anys més tard, el 1999 es va crear el Ruc Petit, la seva versió infantil per als més menuts. Més recentment, l’any 2017, la figura original es va cremar accidentalment i se’n va haver de construir una de nova, que va fer en Toni Mujal.

Per reforçar el poder simbòlic de la figura, i inspirant-se en llegendes humorístiques de rucs que existeixen arreu del territori (com la famosa penjada del ruc del Carnaval de Solsona), es va elaborar una narrativa que relata l’origen d’aquesta tradició.

El relat explica que fa molts anys a La Granada hi havia un ruc que no menjava i que cada dia estava més prim. Passejant-lo pels carrers, els seus propietaris es van adonar que, quan passaven per davant de l'església, l'animal s'aturava i mirava frisós, dia sí, dia també, un llicsó d'herba que havia brotat a la part alta del campanar. Els veïns, pensant que aquell brot li faria recuperar la gana, van decidir que l’havien de fer arribar fins a l'herba. Per aconseguir-ho, van muntar bastides, taulons i corrioles amb l’objectiu de fer arribar l’animal fins al campanar. Mentre l'empenyien cap amunt mitjançant una corda lligada al coll, els més saberuts deien: “Mireu com riu de content com està abans de prendre la medicina”. No s'adonaven, però, que en realitat l'estaven escanyant. Per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt, les cordes es van trencar i tota la bastida se'n va anar en orris. No se sap del cert si el ruc va morir, però el clot que va deixar aquella caiguda va ser anomenat la Bassa Pedrera, lloc on es troba avui la plaça de Sant Joan, just darrere l'església.

El Ruc és el protagonista indiscutible de la Festa Major de La Granada que se celebra el cap de setmana més proper al 10 de juliol, quan s'escenifica la tradicional Pujada i Baixada del Ruc al Campanar. El primer dia de la festa la figura és pujada fins al campanar mitjançant una politja i enmig d'un gran espectacle de gran bellesa plàstica, que sol incloure l’ús d’una gran i variada quantitat de pirotècnia (coets, bengales, traques…), foc, projecció d’imatges i una coreografia amb música pròpia. I el darrer dia de la festa, el diumenge de festa major, el ruc és baixat per iniciar la cercavila de balls populars que en marcar la cloenda.