Ovella Negra
La bèstia mes imprevisible
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Vegueria de Girona
Pels volts del 24 d'octubre
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 19.10.2027 )
Manel Carrera i Escudé
Creada l’any 2025 per commemorar el 40è aniversari de Barraques, l’Ovella Negra és una figura de bestiari d'esperit rebel i crític que ret homenatge a dècades de cultura autogestionada i de lluita social. Símbol d'aquest espai festiu alternatiu, la figura està concebuda com a element d'animació i participa en la Festa Major de Banyoles de manera totalment imprevisible i anàrquica, desvinculada de qualsevol protocol del poder polític i religiós.
L’any 1985, un grup de banyolins que trobava poc atractiva la festa major de Sant Martirià d’aleshores va decidir crear un espai alternatiu. Inspirant-se en el model de les txoznas del País Basc, van impulsar un punt de trobada entorn d’unes barraques autoconstruïdes per les mateixes entitats, on música i reivindicació anaven de bracet. Més de quaranta anys després, les Barraques de Banyoles no només s’han consolidat com un dels espais festius alternatius més coneguts del territori, sino que el seu model s’ha reproduït a moltes poblacions d’arreu del país.
Amb el pas dels anys, el col·lectiu va adoptar com a logotip una ovella negra, reflex de la idea que els organitzadors de les Barraques eren, precisament, l’ovella negra de Banyoles. Tradicionalment, l’«ovella negra» d'una família o col·lectiu és aquella persona que es diferencia de la resta i no segueix les normes, els costums ni les expectatives del grup. Sovint se la considera problemàtica o discordant, però també és algú que s'atreveix a ser diferent, a pensar per si mateix i a qüestionar allò que els altres accepten sense reflexionar.
L’any 2025, per commemorar el 40è aniversari de les Barraques de Banyoles l’Agrupació de Barraques -l’entitat gestora de l’espai- va decidir construir una figura de bestiari amb la fisonomia d’una ovella negra. L’objectiu era integrar-la, com a representant de les Barraques, en el nou model de festa major que s’estava consolidant a la ciutat. La idea era crear una bèstia transgressora i reivindicativa que, tot i participar en la festa major, anés per lliure, sense seguir cap protocol; una figura que, a diferència d’altres elements de bestiari, es mantingués totalment desvinculada tant de l’ajuntament (el poder polític) com del monestir (el poder religiós).
L'encàrrec es va fer a la constructora d’escenografies banyolina Elena Bramon, que va dissenyar la peça seguint dos criteris marcats per l’Agrupació de Barraques: havia de tenir una estètica punk i ser molt lleugera. Aquesta lleugeresa era clau per dotar-la de rapidesa de moviments i aconseguir que fos una figura imprevisible, de la qual mai no se sabés com actuaria.
Construïda amb fibra de vidre, la figura només pesa uns 40 quilos i està pensada per ser portada per dues persones. Pel que fa al seu aspecte, té el cos negre, duu un faldó de tela i porta el logotip de Barraques tatuat al cul. Al cap hi destaquen els ulls blaus, un collar ple de punxes i un gran esquellot, arracades penjades a les orelles i al nas, una llengua de silicona amb un piercing i una cresta de color fúcsia que incorpora tres punts de foc.
L’Ovella Negra surt acompanyada pel Ramat, una formació de joves músics sorgits de l’Escola de Música de Banyoles. La seva banda sonora inclou un ball de lluïment propi al ritme de Cualquier dia -un himne generacional del grup Boikot-, i també versions de temes emblemàtics de bandes històriques de la ciutat, com Kitsch o Germà Negre. Els portadors de la figura vesteixen de negre, amb la samarreta de Barraques i una faixa de color fúcsia.
Festes en què participa
L’Ovella Negra només surt per la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles, que se celebra pels volts del 24 d’octubre. En concret, fa tres sortides durant la celebració. El dijous de Festa Major, just abans de l’inici del primer concert, la figura s’omple de pirotècnia i executa el seu ball propi, el Ball de l’Ovella, al recinte de Barraques i envoltada de centenars de persones.
El dissabte de Festa Major, la figura apareix per sorpresa en algun moment de la Cercavila i s’uneix a la comitiva formada per la imatgeria festiva i balls populars de la ciutat. Fidel al seu caràcter anàrquic i contestatari, l’Ovella no surt del monestir ni acaba el recorregut a l’ajuntament sinó que s’incorpora a la comitiva per sorpresa, cada any en un lloc diferent. Així mateix, participa en els dos Xafacaps (ballades de la imatgeria amb música de cobla i bases tecno) que es fan a la tarda, en acabar la cercavila, i després a les 3 del matí al recinte de Barraques.
L'Ovella Negra apareix una tercera i última vegada el diumenge de Festa Major en el marc de l’esbojarrat Ball de la Passada que té lloc a l’espai Barraques a les 12 de la nit entre una multitud que balla amb tots els elements i balls populars amb la música de la Big Band de Banyoles.
La idea dels promotors és que la figura sigui sempre fidel a la seva essència: una bèstia que no segueix cap protocol prefixat, sinó que actua de manera imprevisible, apareix per sorpresa i respon només a la voluntat dels seus portadors.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Agrupació de Barraques de Banyoles
https://www.instagram.com/barraquesbanyoles/
Banyoles
info(ELIMINAR)@barraquesbanyoles.cat
També et podria interessar
De la mateixa categoria
L’Ovella Xisqueta de Sort és una figura de bestiari que representa i homenatja aquesta espècie d’ovella autòctona de l’Alt Pirineu. Va ser creada l’any 2008, surt per la Fira de Tardor de Sort al novembre, i durant tot l’any està exposada a l’Oficina de Turisme de la capital del Pallars Sobirà.
Ovella de Castellví de la Marca (l'Alt Penedès)
- la Tura és l’Ovella de Castellví de la Marca presentada de manera oficial el divendres 13 d’agost de 2021. La figura és obra del constructor solsoní Pau Reig i representa un dels animals que antigament pasturaven pel camí de transhumància que anava del Penedès...
Les Ovelles del pastor Jaume de Bellvei (el Baix Penedès)
- les ovelles que acompanyen al gegantó Jaume són sis peces que estan construïdes amb resina de polièster i pintades de forma individual. Les petites figures les porten infants d’entre 7 i 10 anys. Es completen amb uns espectaculars vestits i gorres decorades i acabades...
Marrà de Rodonyà (l'Alt Camp)
- representa un marrà (el mascle adult de l'ovella) i pertany a l'Associació El Faiet de Rodonyà. És una bèstia de foc nascuda l'any 2024 i que destaca per les seves grans banyes en espiral. Les actuacions principals són durant els correfocs de les festes...
Lo Marrà de Tremp (el Pallars Jussà)
- figura de bestiari de foc que ret homenatge a aquest animal. És portada per la colla de diables Lo Peirot. La construcció és feta amb esquelet metàl·lic folrat de paper i recobert de resina amb fibra de vidre ignífuga amb un acabat de pintura...
Ramat d'ovelles de Canovelles (el Vallès Oriental)
- conjunt de figures de foc que representa tot un ramat familiar: inclou un marrà, dues ovelles i dos xais. El nom del municipi juga etimològicament amb aquest element. Està construït en fibra de vidre; pesa 45 kg; mesura 225 cm de llargada, 160 cm...
Marrans d'Olot (la Garrotxa)
- són els protagonistes d'un dels actes més coneguts, festius i participatius de les Festes del Tura: l'anomenat «Encierru de Marrans» (o La Marranada), organitzat per la penya AOAPIX.
De la mateixa població
Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams