Els falcons

A mig camí entre les agrupacions esportives i les arts circenses per una banda, i el Ball de Valencians, la Moixiganga i els Castells per l'altra, els falcons han esdevingut en els darrers anys un element més dels balls i entremesos que formen part dels seguicis festius de les festes populars de molts pobles i ciutats de Catalunya.

Els falcons són un col·lectiu de persones de diferents edats que es reuneixen per aixecar construccions humanes de diverses mides i tamanys. Nascudes a redós d'associacions de joves i moviments de caràcter obrer i catòlic durant el primer terç del segle XX, les construccions humanes dels falcons han esdevingut un element més de la cultura popular i tradicional catalana actual. Van sorgir com a manifestació gimnàstico-esportiva però avui participen en exhibicions i en els seguicis de les festes populars.

Petita història dels falcons a Catalunya (1920-1930)

Els falcons són una manifestació cultural i esportiva que s'origina a Catalunya durant el primer terç del segle XX, un període que va estar marcat per l'expansió de les organitzacions juvenils i les associacions de joves i per la revalorització de l'esport i la gimnàstica en grup com a fet cultural i com a vehicle per al desenvolupament de la consciència cívica i nacional.

Emmarcades en aquest context, i emmirallades amb el que s'estava fent en d'altres indrets d'Europa (com el fenomen dels Sòkols txecoslovacs o els Boy-Scouts anglesos), aquestes associacions van impulsar i popularitzar un tipus d'activitat gimnastic-esportiva que van anomenar 'falcons'.

La primera referència d'un grup d'aquestes característiques data dels anys 1928-1930 quan es va crear a Solivella una agrupació de gent jove que, sota la denominació de 'Torres' o 'Torraires', feien una activitat gimnàstica similar a la dels Sòkols. Ara bé, l'impuls definitiu als falcons a Catalunya el van donar als anys 1930 dues entitats catalanistes i catòliques: l'organització Palestra, primer, i sobretot la Federació de Joves Cristians de Catalunya, després, que van fomentar la creació d'espai per a l'assaig de les construccions.

Abans que esclatés la guerra espanyola del 1936-39, el moviment dels falcons va aconseguir certa notorietat i esdevingué una manifestació cultural popular: va arribar a aplegar quasi 12.000 afiliats i participava en tot tipus de celebracions i aplecs, sobretot excursionistes.

Tot aquest moviment fou avortat per culpa de l'enfrontament armat que s'inicià l'any 1936. Ara bé, tot i que el règim franquista prohibí algunes d'aquestes associacions, moltes d'elles van re-emprendre la seva activitat i fins i tot en nasqueren de noves, com els Falcons de Vilafranca, una colla fundada l'any 1959 i que acabà donant un nou impuls als falcons.

Els falcons avui

Des del 1970 ençà han nascut diverses colles de falcons, especialment dins l'àrea de l'Alt i el Baix Penedès, però també en d'altres indrets del país. Moltes d'aquestes colles varen seguir el model vilafranquí i es van anar allunyant d'aquells falcons gimnàstics del primer terç del segle XX del que en són hereus directes. A partir de la transició política, els falcons van participar del procés de recuperació dels carrers i van anar augmentant la seva presència en les festes populars.

Des d'aquells primers falcons, el moviment ha experimentat profundes transformacions, tant pel que fa a l'estructura organitzativa interna de les colles, com a les pròpies construccions. En l'actualitat, per exemple, les dones participen amb plena normalitat en les construccions. Per proximitat amb el món casteller, les colles han adoptat l'ús de les faixes i dels mocadors que els identifiquen i diferencien els uns dels altres, i l'acompanyament de grallers en les aixecades. També han incorporat construccions pròpies d'altres grups, com la torreta de la Muixeranga d' Algemesí, o els pilars amb els que es clouen moltes exhibicions falconeres.

Avui, la proliferació de gran diversitat de figures, com les escales, les pires i les tripires, els pilars, les truites, les planxes, les catedrals, els ventalls, les serres, les fonts o els vols, entre d'altres, demostren la vitalitat d'aquesta manifestació festiva i demostren que encara hi ha molt camp per explorar i moltes figures per inventar. I és que el fet que, a diferència dels castells, no hi hagi obligació de tirar sempre grans castells amunt, fa que la imaginació i la creativitat es puguin aliar en la seva recerca de l'harmonia, la bellesa plàstica i l'espectacularitat.