
Cuca feres, cuques, cucots i lluernes
El mot 'cuca fera' és un nom compost format pels substantius 'cuca', que pot fer referència a un insecte o animal grotesc, i 'fera', que designa una bèstia salvatge o ferotge. Es tracta d'una modalitat de criatura monstruosa pròpia de l’imaginari popular català que sovint apareix en contextos festius. Tot i que en alguns casos el terme s'ha fet servir per descriure animals amb forma de tortuga de coll llarg, fa referència a qualsevol animal fabulós que tingui una bona panxa i una boca ben grossa capaç de devorar santa Margarida, tal i com explica la llegenda d'aquesta santa. Perquè, de la mateixa manera que, en l'univers i simbologia cristiana, el Drac és la bèstia associada a sant Jordi i la Tarasca l'animal associat a santa Marta, la cuca fera és la bèstia diabòlica vinculada a santa Margarida.
Articles

La Cuca Fera de Begues és la cuca fera més grossa de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre situat al Massís del Garraf que, segons la llegenda, és on viu aquesta impressionant bèstia.
Enllaços
Cuca de Castellbisbal (el Vallès Occidental)
- bèstia de foc creada l'any 1979 per un grup d'amics que volien expressar les seves inquietuds i veure món. Està formada per un cap de fibra de vidre, un cos de roba de sac aguantada per 6 arcs i una cua. En el cap...
Sexot de Sant Cugat Sesgarrigues (l'Alt Penedès)
- peça del bestiari feta per Amadeu Farré amb cara de dimoni amb tres banyes, la boca oberta amb grans dents que carreguem de pirotècnia variada. El seu cos té forma de cuc amb dues ales laterals, i permet l'encesa de 28 punts de foc....
Cuca del Pi de Puigpelat (l'Alt Camp)
- peça construïda el 1989 autoportada interiorment per 13 persones que actua, entre d'altres, per les Festes i celebracions de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet (25 de març). És una processionària (Processium terribilis voracissima tremebunda), la menjadora dels pins, varietat...
Llumeneta i el Llumenot de Perafort (el Tarragonès)
- l'any 2000 els habitants de Perafort van decidir crear una rèplica festiva de les cuques de llum de l'estiu de 10 metres portada per 8 persones, la Llumeneta, una peça de 10 metres portada per 8 persones que llançava foc i que sortia de...
Cucafera de Tortosa (el Baix Ebre)
- l'Amades se n'ocupa en el seu Costumari Català i diu: 'La Ciutat de Tortosa ha conservat fins ara uns exemplars notables d'aquesta fauna mitològica, d'espècie diferent, de difícil classificar, per bé que volen semblar tortugues. Són qualificades de Cuquesferes. Són tres: una de grossa...
Cucafera i Cucafera Petita de Tarragona (el Tarragonès)
- surt amb el Seguici Popular els dies 22 i 23 de setembre, diada de Santa Tecla. La seva morfologia és una barreja entre drac, tortuga i cocodril. És l'element del bestiari tarragoní de majors dimensions, pesa 270 quilos i fa 2'30 metres d'amplada i...
Cucafera de Montblanc (la Conca de Barberà)
- la Cucafera de Montblanc o Cuca (com apareix en la documentació medieval) se suposa un dels elements de bestiari festiu català més antic conegut. La primera referència documental de la Cucafera montblanquina es remunta a l'any 1381, quan fou llogada per la ciutat de...
Cuc de Molins de Rei (el Baix Llobregat)
- l'any 1986 es va formar el Grup del Drac de Molins de Rei, que va construir la seva primera bèstia de foc, un drac de grans dimensions que havia de ser muntat i desmuntat en la seva totalitat cada vegada que participava en un...
Mediateca
Articles

Esplendor i mort de la darrera Tortuga de Xàtiva
Toni Cucarella
Festes.org
A l'acabament del franquisme, la celebració del Corpus de Xàtiva havia quedat reduïda...