La Cuca

Nascuda en ple procés de recuperació del carrer com espai de festa, la Cuca de Castellbisbal va ser una de les bèsties de foc que va participar en la mítica concentració de dracs de Barcelona de l’any 1979. Dotada d’una gran expressivitat i d’una agilitat i rapidesa de moviments inigualable, la Cuca destaca pel seu singular cos articulat de deu metres de llargada portat per vuit persones.

Breu història d'una figura emblemàtica

L’any 1979, en plena eclosió dels moviments per la recuperació de la democràcia i del carrer com a espai festiu, un grup de joves vinculats a l’Associació de Veïns i a l’Esplai de Castellbisbal van decidir construir una bèstia de foc per fer cercaviles. Inspirant-se en les figures xineses amb forma de drac, es va voler fer una bèstia de cos llarg i un rostre d’aspecte ferotge amb la intenció de representar una cuca fera. En la construcció de la primera Cuca hi van participar el dibuixant local Martí Ribas i diverses dones del poble que van fer el cos de roba. La idea principal era fer una figura molt dinàmica i participativa, que impliqués a molta gent per a donar-li vida. Per acompanyar a la bèstia, encendre la pirotècnia i vigilar que ningú no n’impedís el seu deambular pels carrers, es va fundar un primigeni grup de diables.

La figura va sortir per primera vegada en el marc de la revetlla de Sant Joan de l’any 1979. Al setembre d’aquell mateix any, la Cuca va ser una de les colles que va participar en la mítica concentració de dracs de les Festes de la Mercè de Barcelona que es considera a l’origen del Correfoc. Tot i que inicialment la comissió de cultura de l’Ajuntament de Barcelona va denegar la seva participació adduint que no formava part del bestiari històric (la Cuca acabava de néixer) finalment no només hi va poder participar sinó que, amb els seus moviments ràpids i erràtics, va ser una de les grans animadores d’aquella jornada. 

Des d’aleshores, la Cuca ha participat en moltes trobades de bestiari d’arreu del país i no ha faltat mai en cap de les festes populars de Castellbisbal. 

L’any 1988 va néixer la seva filla, la Cuqueta, una figura de mida semblant a la gran però amb tres banyes, que va ser creada per un grup de nens i nenes per participar en el correfoc imitant els grans. L’any 2024, per celebrar els quaranta-cinc anys de la Cuca (1979-2024), es va fer la Cuca Xica amb l'objectiu que els infants més petits (d'entre 8 i 12 anys) poguessin començar a portar una bèstia de foc adaptada a la seva mida.

La Cuca actual

La Cuca actual es compon d’un cap de fibra de vidre, que simula la cara d’una cuca ferotge, i d’un cos de roba de sac de deu metres de llargada de color vermell i negre sostingut per sis arcs i una cua. La figura és portada des de l’interior per un total de vuit persones: una encarregada de guiar el cap i set més que donen el cos, de manera que té setze cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers. 

El seu rostre és molt expressiu: està format per dos ulls sortits i esbatanats sobre un nas prominent i obert de narius, dos ullals punxeguts a la boca i una gran banya al bell mig del front. La bèstia disposa de cinc punts de pirotècnia: treu foc per quatre queixals i per la banya.

La principal característica de la Cuca és la seva gran agilitat i rapidesa. Gràcies a una estructura versàtil, pot anar serpentejant endavant i endarrere, empaitant a tothom qui gosa creuar-se en el seu camí. El seu moviment, erràtic i improvisat, manté sempre viu el factor sorpresa: mai se sap què farà ni quan ni cap a on girarà.

La bèstia 'pota-roja'

A la Cuca i als seus portadors, així com als membres de la colla de diables, i en general a tots els castellbisbalencs, se’ls coneix popularment com a “Pota-rojos”. Aquest gentilici té el seu origen en la terra de Castellbisbal, argilosa i vermella, que sempre tenyia de vermell les sabates i espardenyes dels seus habitants. El nom també fa referència a la part de l’arc romà del famós Pont del Diable, la pàtria potestat del qual es disputen Castellbisbal i Martorell. Aquest terme, utilitzat originàriament de forma despectiva pels habitants dels municipis veïns, avui és un símbol d’identitat i aplicat amb orgull a moltes iniciatives culturals.

Festes en què participa

La colla i les seves figures participen en diverses festes al llarg de l’any. La primera sortida important és per la Festa Major d’Hivern, pels volts del 22 de gener, quan es fa el “Ball de les figures de foc” a la plaça de l’Església, l’”Empaitafoc infantil i juvenil” i la “Nit de Foc”, un espectacle de foc estàtic que compta amb la participació dels diables i les cuques de Castellbisbal juntament amb alguna colla convidada. La segona sortida és la Cucada, la festa pròpia de les cuques, que es fa a finals de maig. La tercera sortida té lloc per Sant Joan, quan la Cuca protagonitza el correfoc de la revetlla. Finalment, totes les Cuques també participen de la Festa major d’estiu, pels volts del 20 d’agost, quan té lloc l’Empaitafoc, un correfoc amb narrativa pròpia, i s’escenifica la Festa de l’Aigua i la Llum, un espectacle tramat a l’entorn llegendari del Pont del Diable.

(Text elaborat amb aportacions de Vicenç Moliné Amigó)