|
Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes majors d'agost > Darrera setmana/últim diumenge
|
|
Correfoc
El foc de les moscades
Manresa (el Bages), Dilluns després del darrer cap de setmana d'agost
Fogaina i Foguera
Moscada
Drac Asmodeu
Cortina de foc
Capgirell
Drac Coll-llarg
Traca de dos quilòmetres
Moscada final
|
| Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s’omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S’hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.
El darrer cap de setmana d’agost Manresa celebra la seva festa major en record de l’arribada dels Cossos Sants o relíquies dels patrons de la ciutat: sant Fruitós, santa Agnès i sant Maurici, que van ser portats en processó, el 30 d'agost de 1372. Tot i que la seva situació al calendari ve marcada per aquest fet religiós, avui la festa s’estructura en un gran nombre d’activitats de caire profà (esportives, musicals, teatrals…).
Un dels actes que més embranzida ha agafat i més ha arrelat a la Festa Major de Manresa en els darrers trenta anys és, sense dubte, el seu multitudinari Correfoc. La primera edició del Correfoc de Manresa es va celebrar l’any 1982, en ple esclat de recuperació de les festes populars. En un principi la festa comptà amb dues influències clares, encara apreciables: la Patum de Berga i les actuacions de la companyia de teatre Comediants. Des de les seves primeres edicions, l’estructura i el funcionament de la festa no han variat gaire.
El Correfoc manresà es desenvolupa en dues fases. El dissabte de festa major, se celebra la Mostra del Correfoc, una representació amb música i coreografia, durant la qual es presenten tots els elements participants, un a un, a la plaça de l’Ajuntament. La segona part és el Correfoc pròpiament dit, que té lloc pels carrers i les places de la ciutat el dilluns següent al vespre, dia de festa local.
El Correfoc de Manresa es configura com un pautat recorregut de foc pels carrers del barri vell, amb sortida i arribada a la plaça Major i amb parada a determinades places. Dirigit pels diferents personatges fantàstics i bèsties de foc de la ciutat, que per a l’ocasió engeguen una gran quantitat i varietat de pirotècnia, és seguit per milers de persones que evolucionen —convenientment protegides— al costat de dracs i dimonis, ballant i saltant durant més de dues hores sota una constant i intensa pluja de foc i espurnes.
La seva primera característica distintiva és que, a diferència d’un correfoc normal, el de Manresa compta amb aturades rituals en determinades places, on s’executen les anomenades «moscades». La moscada és l’encesa dels efectes pirotècnics fixos instal·lats a la plaça (cascades i sortidors) i el ball conjunt de tots els elements i les persones participants, sempre girant en el sentit contrari a les agulles del rellotge i al so d’una música característica, composta per a l’ocasió i que sona a través d’un potent sistema d’altaveus mòbils. Les moscades són tan rellevants que molta gent ja coneix el Correfoc de Manresa amb el nom genèric de Moscada.
Un altre fet singular del Correfoc és que tot el trajecte i les moscades són protagonitzats per les diferents peces del bestiari i personatges de Xàldiga, l’entitat organitzadora de la festa. D’entre els animals fantàstics n’hi ha tres amb referents històrics —documentats a la processó de Corpus—: un drac, un bou i una mulassa, i d’altres que han estat creats amb els anys: la Víbria, dues bèsties amb coll articulat (Nas de Sutja i Coll-llarg), la Gàrgola i el solemne drac Asmodeu. Cada bèstia té una pirotècnia pròpia, tot i que la majoria porta bengales del tipus Patum, aquí anomenades "canyardos". Per la seva banda, els més de tres-cents actuants s’organitzen en tres tipus de personatges, que a Manresa no s’associen a la figura dels diables sinó a la dels dimonis. Els primers són els Fogueres, uns éssers emmascarats que, amb quatre "canyardos" al cap, personifiquen el foc i van acompanyats pels Fogaines. Després hi ha els Moixogants, un tipus de personatge associat a un ocell de foc, que personifica les espurnes i els dimonis presents en l’aire, i que dispara carretilles. I finalment els Capgirells, uns misteriosos éssers de dues cares que llancen traques xineses.
El Correfoc manté una intensitat de foc més que notable durant tot el trajecte, amb una excel·lent combinació de diferents tipus de pirotècnia. Una de les places més esperades és la de la Plana de l’Om, on es fa esclatar una traca de dos quilòmetres instal·lada a l’espai que delimiten quatre fanals. La gent se situa a sota mentre la traca va avançant, cada vegada a un ritme i velocitat majors, fins a assolir —amb el suport de cascades i sortidors— una intensitat impactant que fa embogir els assistents.
Després de més de dues hores de moscada en moscada, aquesta obra d’art col·lectiva que és el Correfoc de Manresa acaba quan tots els participants arriben a la plaça Major, on dracs, dimonis i persones fan les tres últimes moscades, s’encén l’espectacular Bou carregat amb pirotècnia i es balla amb alegria un animadíssim pasdoble de comiat anomenat Vacances, aquesta vegada amb els llums de la plaça encesos i ja sense foc.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
