NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 18 d'octubre de 2017 | Lluc    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Jordi > Escenificacions de la llegenda


La Fogonada
Pirotècnia i teatre de carrer per celebrar Sant Jordi
Mataró (el Maresme), Setmana de Sant Jordi


El Drac de Mataró


El boc


El boc rapta a la princesa


Pirotècnia en els voltafocs


El Drac encès


Voltafocs final


Sant Jordi i el seu cavall


Escena final


 

Cada 23 d’abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l’ús d’una gran quantitat de pirotècnia.

Cada any el 23 d’abril Mataró acull un vast conjunt d’activitats per commemorar la festivitat de Sant Jordi. El dia central de la festa és el 23 d’abril, amb les tradicionals parades de llibres i roses als carrers, la jornada de portes obertes a l’Ajuntament i la creació del Llibre Gegant de Contes de la Ciutat (des del 1976)...

Ara bé, un dels actes més multitudinaris de la Festa de Sant Jordi i el que distingeix la festa de Mataró d’altres celebracions semblants és la Fogonada, que va néixer l’any 1996. Es tracta d’una animada representació popular que té lloc pels carrers i les places de la ciutat havent sopat i que recrea, festiva i teatralment, una versió local de la llegenda de sant Jordi i el drac. En la versió mataronina, un boc —personatge sinistre que representa el Mal— hipnotitza el drac i el fa tornar perillós. El boc i el drac rapten la princesa i la passegen pels carrers de Mataró. Al final de la història apareix sant Jordi, que lluita contra el boc i el venç, moment en què neix un roser i el cavaller marxa al galop amb la princesa.

La Fogonada és un bon exemple de com actes creats de nou, sobre la base d’un relat llegendari ben conegut i amb elements locals, poden arrelar amb força i convertir-se, en pocs anys, en una d’aquelles celebracions de «tota la vida». Un dels factors d’èxit de la Fogonada rau en el fet de barrejar festa i teatre de carrer en estat pur. Tot és molt espontani i espectadors i actors es fusionen per seguir el relat, creant un gran ambient de festa i joc. Hi participen el drac, els foguers, el boc, la princesa, un sant Jordi a cavall i centenars de persones que evolucionen i interactuen amb els protagonistes. Les escenes de la llegenda es desenvolupen pels carrers i les places, entre la gent, en moviment.

A través d’un sistema d’àudio instal·lat als carrers, un narrador va explicant la llegenda mentre aquesta es posa, al mateix temps, en escena. L’acció la inicia el drac que, després de tres coets voladors d’anunci, surt del turó on viu i comença el seu trajecte pels carrers de Mataró armat amb vuit sortidors a la boca, les ales i la cua. Nascut l’any 1991 però amb antiquíssims antecedents llegendaris, el drac de Mataró és una peça de bestiari que fou construït a imatge del que porta el gegant Robafaves al casc. Davant del drac hi ha les Diablesses de Mataró —una de les poques colles de foc formades exclusivament per dones— que amb les seves carretilles li obren pas.

Milers de persones acompanyen el boc i l’elegant drac en la seva sortida anual amb la princesa captiva. En determinades places del centre històric de Mataró la comitiva s’atura i executa els «voltafocs», un seguit de voltes en sentit contrari a les agulles del rellotge i al so d’una música especial interpretada en directe. Els encarregats de crear els voltafocs són els «foguers», un grup d’homes i dones amb uns vestits taronges pintats amb dibuixos vermells, que recorden les flames d’un foc viu. Cada foguer subjecta a cada mà una bengala del tipus Patum però sense tro final. Durant els voltafocs desenes de foguers aixequen les mans brandant els fuets enlaire i evolucionen en cercle fent-se pas entre una munió de gent.

El riu d’espurnes taronges que desprenen les bengales dels foguers sembla talment una enfurismada llengua de foc escopida pel drac en el seu trajecte festiu per Mataró. La plaça s’omple de foc, fum i soroll al so de la música, en el marc d’un acte del qual gaudeixen molts mataronins i mataronines i també altres persones vingudes d’arreu, que giren i volten sota les guspires amb apassionada alegria.

Entre voltafoc i voltafoc el boc camina arrossegant la princesa, mostrant orgullós una rebel presonera que de tant en tant escapa de les seves urpes. Al seu pas, els espectadors espontàniament increpen la bèstia emmascarada perquè la deixi anar. A la darrera plaça, darrere l'Ajuntament, té lloc un últim «voltafoc», el més gran i aquesta vegada amb música en directe, i s'escenifica el desenllaç de la llegenda: sant Jordi venç el Mal i allibera la noia. La festa acaba a altes hores de la matinada amb un ball per celebrar que la princesa ha tornat a ser deslliurada.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  875 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Ja arriba Sant Jordi a Banyeres de Mariola
Diversos autors, / Confraria de Sant Jordi de Banyeres de Mariola
Versió il·lustrada de la cèlebre llegenda de sant Jordi escrita per Vicent ...



Institut Municipal d’Acció Cultural
http://cultura.mataro.cat
C. Sant Josep, 9
08301 Mataró (el Maresme)
93.758.23.61
imac@ajmataro.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org