NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 13 de desembre de 2024 | Llúcia    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Pere > Festes majors a la costa


Festa Major de Sant Pere
Rememorant els orígens mariners de la vila
Cambrils (el Baix Camp), pels volts del 29 de juny


Cartell Festa de l'Ormeig 2018


Regata de llaguts


Un dels llaguts participants


Arribada d'un dels llaguts


Recreació de pesca tradicional


L'alegria de la pesca


Subhasta cantada de peix


La cua de la Galera


Encesa de la Galera de Foc


 

El barri marítim de Cambrils celebra la seva festa major amb una setmana plena d'activitats, d’entre les que destaca les regates amb llaguts, el seguici festiu de Sant Pere, que inclou la Galera de Foc -una bèstia festiva que representa a aquest crustaci-, la trobada de vela llatina i l’Ormeig, un conjunt d’activitats a la platja per posar en valor la pesca tradicional.

Com moltes altres poblacions catalanes, en el terme municipal de Cambrils hi ha dos nuclis principals de població: el barri antic de la Vila, d'origen agrícola i fundat al segle XII a un quilòmetre de la costa, i el de la Platja, barri habitat per les famílies pescadores des del segle XVIII i on actualment hi ha el port i la majoria de serveis d’atenció als turistes.

Les festes de Cambrils durant l'any

Cambrils celebra, al llarg de l’any, tres festes majors. La primera es correspon a la Mare de Déu del Camí (8 de setembre), patrona de tots els cambrilencs i a qui els pescadors i mariners locals tenien gran devoció per ser la seva protectora davant dels perills de la mar. Les altres dues estan dedicades a les advocacions de les parròquies corresponents: la de la Vila és la Immaculada (que se celebra el 8 de desembre) i la de la Platja és per Sant Pere i se celebra cada any pels volts del 29 de juny, pels carrers, places i platges del nucli pescador de Cambrils.

Actes destacats de la festa Major de Sant Pere

La Festa Major Sant Pere dura al voltant d'una setmana, comença per Sant Joan i s'allarguen fins el cap de setmana següent, i estan coordinades per l'Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Cambrils i de diverses entitats de la ciutat.

Un dels actes destacats de la festa són les regates de rem tradicional que tenen lloc el cap de setmana anterior al 29 de juny. Es varen recuperar al 2004 i estan protagonitzades per un tipus especial d’embarcacions a rem: el llagut català. Els llaguts o llaüts són una modalitat d’embarcacions de rem de banc fix, de deu metres d’eslora que naveguen gràcies als rems que fan anar dues fileres de cinc, set o nou tripulants comandats per un timoner. Els llaguts havien estat embarcacions de treball portuari i de transport de mercaderies arran de costa, i han estat reconvertides en embarcacions dedicades a la pràctica esportiva. Durant l’any se celebren moltes regates de la lliga catalana, que és organitzada per la Federació Catalana de Rem, i també diverses exhibicions, travesses i regates lúdiques, no competitives, sovint en el marc de festes populars.

La regata de Cambrils no és competitiva, té un caràcter popular i festiu i consta de diverses curses en les que participen els grups de vogadors del municipi així com equips vinguts d'altres localitats. Els llaguts, molts dels quals estan guarnits per a l’ocasió i naveguen amb els seus tripulants disfressats, han d’efectuar un recorregut d'anada i tornada per l’interior del port al voltant de tres boies situades en el mateix camp de regates que antigament: del Far Vermell fins al Mollet del Rec. Al vespre, tots els participants, amics i familiars fan un sopar durant el qual es fa l'entrega de premis.

Un altre dels aspectes destacats de la festa és l'Ormeig, un conjunt d’actes de recreació històrica que van començar l'any 2006 com un complement a la trobada de vela llatina (de caràcter bianual) i que tenen com a objectiu principal valorar totes les tècniques i treballs, a la mar o en terra, de l'ofici del pescador. Cada any s'hi fan activitats diferents, com ara tallers, xerrades, jocs i cucanyes tradicionals a la platja, demostracions d’oficis mariners…

Un dels actes amb més participació és la calada de l'artet a la platja del Regueral, una demostració de pesca a l’antiga on el públic ha d’ajudar a estirar una xarxa d'arrossegament des de la platja per anar recollint el peix. En acabar de xorrar, a amb la pesca estibada a les paneres de vímet, es fa la teatralització d’una subhasta cantada de peix a càrrec d’un grup d’actors locals vestits d’època.

Entre els actes més tradicionals de la Festa Major de Sant Pere hi ha la revetlla amb orquestra al Passeig Miramar, que antigament tenia lloc a la plaça del Pòsit de pescadors.

El dia de Sant Pere, 29 de juny, al matí hi ha la cercavila d'anada a l'ofici que recorre els carrers del barri del port fins arribar a l’església parroquial de Sant Pere, on es fa la missa major. Hi participen els representants polítics, membres de la Confraria de Pescadors, i tots els elements del seguici popular: ball de diables, grup de timbalers, colla gegantera i el seu grup de grallers, ball de bastons... Durant la passada pel passeig marítim, les embarcacions de vela llatina que hi ha al port, fan una hissada conjunta de veles dels bastiments, afegint-se simbòlicament al seguici festiu de Sant Pere. En sortir de missa hi ha la ballada de tots els grups. La Confraria de Pescadors convida a dinar a tots els pescadors ja jubilats, un acte emotiu on es retroben antigues amistats i es recorden experiències viscudes.

Un dels elements que singularitza aquesta festa és la presència d'una peça de bestiari inspirada en un animal marí. L'any 2014, la colla de diables de Cambrils va fer construir la Galera de Foc, un element del bestiari fantàstic que representa a aquest crustaci que, fins fa poc no havia estat gaire valorat. La Galera de Foc participa en els correfocs o trobades de bèsties que s'organitzen en el marc de la festa major escopint abundant pirotècnia per diferents llocs del seu cos.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé

(Article publicat al llibre "Calendari de festes del mar")


  1498 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Una devoció mariana: La Mare de Déu del Socors a Tossa (segles XVI-XX)
Zucchitello i Gilioli, Mario / Ajuntament de Tossa, Centre d'Estudis Tossencs
En aquest llibre l'autor analitza en primer lloc els orígens històrics ...

La vida marinera a Vilanova i la Geltrú
García i Soler, Xavier / Editorial Selecta
Un retrat enciclopèdic de la platja de Vilanova i la Geltrú i la seva gent, ...

Músiques tossenques
Diversos autors, / CK Music
Aquest CD reuneix algunes de les músiques de les festes i tradicions populars ...

llegir
Història de la Setmana del Mar de Vilanova i la Geltrú
Diversos autors, / Institut del Mar
La Setmana del Mar de Vilanova i la Geltrú, declarada d’Interès Turístic ...



Ajuntament de Cambrils. Festes
https://www.cambrils.cat/ca/serveis/fest...
Plaça de l'Ajuntament 4
43850 Cambrils (el Baix camp)
977.794.579
festes@cambrils.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org