NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 23 d'abril de 2024 | Jordi | Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Altres festes de gener


Aplec de Sant Mer
Recordant l'home que va vèncer el monstre
Vilademuls (Pla de l'Estany), Primer diumenge després del 27 de gener


Sant Mer


La celebració religiosa


Actuació castellera


Estira i arronsa


Les paradetes de la fira


 

Cada any moltes persones s’apleguen a Vilademuls per celebrar l’Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d’altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l’estany de Banyoles.

Durant l’Edat Mitjana, la creença en monstres i éssers malignes era molt estesa entre els diferents sectors de la societat. Enormes serps, dracs terrorífics, i tota mena d’animals mitològics omplien de perills l’imaginari col·lectiu i feien necessària la constant aparició d’herois i protectors, dotats de poders sobrenaturals, capaços de defensar el poble dels atacs de les bèsties.

Com passa amb el mite de Sant Jordi, la història de Sant Mer i la devoció que li professen al Pla de l’Estany és un bon exemple. Segons expliquen els erudits locals, Mer (o Emeri), era un jove tímid i de veu profunda, fill de Narbona (França), que va arribar a Catalunya amb les tropes de Carlemany per combatre l’exèrcit àrab. Diuen, que durant els ferotges combats de Girona, el jove va començar a ser conegut per que sempre duia un petit càntir amb uns quants peixos que repartia entre els soldats més necessitats. Amb el pas dels dies, les provisions i les forces minvaven, però els peixets del càntir d’en Mer mai s’acabaven.

Un dia, uns homes vinguts de Banyoles van explicar als soldats de Carlemany que al seu poble lliuraven una particular batalla contra una bèstia fantàstica que menjava nens i nenes per esmorzar. Mer va demanar permís per desplaçar-se fins a Banyoles. Quan va arribar va veure un drac blavós de mida colossal amb el cos cobert de pues i llargues ales, passejant tranquil·lament pels carrers de la vila. L’animal tenia un alè pestilent que enverinava les fonts, i els camps. Però sobretot era molt voraç. El bestiar desapareixia dins de la seva gola i cada dia els banyolins havien de sacrificar una criatura per tenir el monstre satisfet.

Segons explica la llegenda, Mer va apropar-se al drac i va demanar poder parlar amb ell una estona a prop del llac. Allà va llegir diversos passatges de la Bíblia i el va beneir. Immediatament la fera es va amansir i Mer va portar-lo de nou al poble i va passejar-lo pels carrers com si fos un gosset. Des d’aquell dia el drac es va amagar al fons de l’estany de Banyoles i mai més ningú no l’ha tornat a veure, tot i que molts creuen que encara viu allà. Els més escèptics, però, afirmen que l’autèntic monstre de Banyoles és la “Ramona”, una famosa carpa, de més de 60 quilos de pes que té una edat aproximada de cent deu anys.

El dia de l’Aplec

La comarca sencera celebra el dia de Sant Mer cada 27 de gener. El diumenge següent, a Vilademuls, l’Aplec congrega una gentada al voltant de l’ermita. De bon matí els boscos de la zona s’omplen de gent amb taules i cadires plegables esperant la solemne eucaristia que es fa a l’aire lliure. Després de la missa, es munta una fira amb paradetes que venen tot tipus de productes d’artesania i delícies de la gastronomia local. També es realitzen actuacions de colles castelleres, sardanes i un curiós concurs anomenat «L’home més fort del món» on un seguit de proves estrambòtiques mesuren l’habilitat i la força dels participants.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Vilademuls i Ángel Rodríguez Vilagrán




La cançó del monstre
Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se'ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És famós el monstre de Banyoles
i és que la vila és coneguda arreu
pel famós monstre i pel seu bonic estany
i pel tren Pinxo, un tren ben especial.


  11797 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Memòries del gust. La cuina familiar al Pla de l'Estany
Fàbrega i Colom, Jaume / CCG Edicions
Aquest llibre és, en primer lloc, la memòria d’allò que hem menjat. Josep ...



Ajuntament de Vilademuls
http://www.vilademuls.cat
Plaça Major, 10
17468 Vilademuls (el Pla de l'Estany)
972.56.02.04
info@vilademuls.cat

El Monstre de l'estany de Banyoles
http://www.grn.es/monstre/
Banyoles (el Pla de l'Estany)
monstrebanyoles@hotmail.com



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org