|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Ball de Confits
|
|
Carnaval
El regne dels poca-soltes
Vilanova i la Geltrú (el Garraf), Dijous gras-Dimecres de Cendra
El Ball de Mantons
Posant mel al Moixó
Sortida del Moixó Foguer
Inici de la merengada
Entrada de les comparses
Inici de la guerra de carmels
La guerra de caramels
La Casa Mortuòria del Rei
|
| La festa de Carnaval és crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'un conjunt de celebracions festives amb més de tres segles d’història, caracteritzades per una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen.
Breu ressenya històrica del Carnaval vilanoví
Les primeres referències sobre celebracions carnavalesques mínimament organitzades a Vilanova i la Geltrú es remunten a finals del s. XVII. Pel que sembla les influències marinera, pagesa, veneciana i indiana van contribuir decisivament en la fesomia actual de la celebració. La història de la festa, però, està fortament marcada per la prohibició que va imposar el règim franquista entre 1937 i 1956. Aquest fet va fer que el carnaval vilanoví es convertís en un esdeveniment essencialment reivindicatiu i amb gran poder de recuperació i cohesió d’identitat.
El Ball de Mantons
El dissabte abans de Carnaval es celebra el Ball de Mantons, un ball de gala organitzat per cadascuna de les societats pertanyents a la Federació d'Associacions pel Carnaval. Les societats, entitats cíviques encarregades de l’organització parcial de la festa, són l’autèntic eix vertebrador de tot allò que passa durant aquests dies. Els homes van vestits amb trajo i corbata o llaç i les dones, amb vestit llarg i mantó de Manila. Durant el carnaval vilanoví tenen lloc les "competències musicals": dues formacions de ball realitzen una competència lúdica interpretant alternativament un ballable per intentar arrossegar cadascuna d'elles més públic que l'altra.
La Batalla de Merenga
Dijous Gras és el moment de la Batalla de Merenga. Un pastisser local balanceja, davant el seu establiment, un monumental tortell de merenga que els més joves es disputen atrapar. La merenga que aconsegueixen els serveix per enfrontar-se festivament durant la resta de dia pels carrers adjacents. A la plaça de la vila la merenga pren simbòlicament el poder.
L'Arrivo del Carnestoltes
Divendres de Carnaval, envoltat per un impressionant i sorollós seguici, arriba Sa Majestat Carnestoltes. Una de les entitats de la Federació és responsable cada any d'organitzar el seguici del Rei, així com d'escriure el sermó en el que s'hi reflecteix, amb més o menys duresa, sàtira i encert, els esdeveniments de la vida política i social més destacats de l’any.
El Moixó Foguer i la Nit de Mascarots
A la tarda, arriba Sa Majestat El Caramel, rei de nens i nenes i cap el vespre, surt una de les estrelles del Carnaval, el Moixó Foguer, un home nu embetumat de mel que es posa dins una caixa plena de plomes, de la que en surt convertit en un ocell que va escampant les seves plomes. A la nit, les disfresses i les màscares omplen el centre de la ciutat d'una manera més individual en una multitudinària desfilada amanida amb balls gratuïts a l'aire lliure que s'anomena la Nit de Mascarots.
Les Comparses de Carnaval i Danses de Vilanova
Diumenge de Carnaval desfilen les Comparses i es celebren les tradicionals Danses de Vilanova. La desfilada és l'acte més multitudinari del Carnaval i desemboca en la Batalla de Caramels a la Plaça de la Vila. Hi participen més de 6.000 parelles i el públic pot arribar a superar les 300.000 persones. Les parelles inscrites en la quarantena d’entitats participants s'estructuren en més de 90 banderes infantils, juvenils i adultes. A la tarda, les Danses de Vilanova (balls vuitcentistes en què cada home és flanquejat per dues dones) es ballen a la plaça de les Cols.
El Vidalot
Dimarts de Carnaval, és el dia del Vidalot. Es tracta de la comparsa de la barreja, la sàtira i la poca soltada. Les entitats tornen a sortir al carrer darrere les seves banderes o sota el símbol del Vidalot, un personatge popular de la història local. Els comparsers del Vidalot, sorollosos, riallers i esbojarrats, duen espolsadors o picamatalassos i llencen ordi i moresc a la concurrència.
L'enterro d'en Carnestoltes
Dimecres de Cendra,el Carnaval vilanoví s’acaba amb l'enterrament del Carnestoltes, un peculiar seguici festiu que recorre els principals carrers del centre i que acaba al Teatre Principal, on s'instal·la la Casa Mortuòria del Rei i on es pot retre el darrer homenatge al Carnestoltes mort. Seguidament, a la plaça de la vila s'escenifica l'aparició de la Quaresma, un acte parateatral que clou el Carnestoltes vilanoví.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Arxiu videogràfic festes.org i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
|
|
|
| |
| |
Data de publicació digital: 24/2/2004 |
8453 lectures
|
|
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
