NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 20 d'agost de 2018 | Samuel    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Ball de Confits



 

Ball tradicional de la festa de Carnaval en alguns pobles catalans. Tot i anomenar-se ball, es tracta més aviat d'una desfilada molt animada, una cercavila ballada en parelles, comparses o colles pels carrers de la població. Els dansants, que van amb una vestimenta característica i duen confits, surten de casa seva i evolucionen alegrement mentre van trobant altres parelles amb les quals fan colla. El ball acaba en una plaça cèntrica, on es concentren totes les colles i on comença un enfrontament amb els confits. Ell ball és animat per un esparriot característic que pren una forma i un nom diferent en cada poble. Està emparentat amb el ball de gitanes i amb antiquíssimes cerimònies per propiciar la fertilitat (mitjançant el repartiment o sembra simbòlica de caramels). Se'n té constància a Figueres, Verges, Castelló d'Empúries, Cubelles, etc però l'únic que s'ha mantingut viu fins als nostres dies és el del Carnaval de Vilanova i la Geltrú.


il·lustració de la notícia
 Carnaval
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
La festa de Carnestoltes és un element crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història, caracteritzada per una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen.


Ball dels confits a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà) - un dels actes més importants i singulars del Carnaval en aquesta població altempordanesa. Hi intervenia un personatge molt singular que anava armat amb una gran xeringa i de nom Janot, amb un vestit ple de grans petxines. Segons el folklorista i etnòleg català Joan Amades, el ball de confits i el ball de nyacres són dues danses populars amb uns orígens incerts i amb reminiscències d’antigues cerimònies pesqueres pre-cristianes dedicades a les divinitats del mar i de la pesca. Tot i que originàriament i durant l’època medieval i l’època moderna es ballaven a la platja de la vila, modernament es representaven a la plaça dels Homes, amb acompanyament musical de les cobles castellonines. D’aquestes posades en escena dels anys vint i trenta del segle XX s’han conservat alguns testimonis fotogràfics de gran valor històric i cultural. Cal destacar que ambdues danses, que es ballaven a la vila durant el Carnestoltes, han estat recuperades i ballades modernament als anys setanta del segle passat per l’Esbart Dansaire castelloní.
Comparses de Carnaval a Cubelles (el Garraf) - les comparses de Cubelles sortien diumenge al matí i també dimarts a la tarda. Hi havia les de l'Aliança i les del Círcol cubellenc, que tenien gran rivalitat i competien per viam qui reunia més colles. Es tiraven ametlles o guixots, a diferència d'ara, que es fa amb caramels, i l'endemà proliferaven les discussions al voltant del nombre de parelles que havia sumat cada societat.
Ball dels confits, Carnaval de Figueres (l'Alt Empordà) - ball alegre i en moviment que es feia pels carrers de Figueres, en parelles, durant la festa de Carnaval. Els homes llançaven confits, motiu pel qual se l'anomena d'aquesta manera.
Ball dels confits del Carnaval de Verges (el Baix Empordà) - és una de les tradicions pròpies del Carnaval en aquesta localitat, juntament amb l'arribada del ninot Carnestoltes, el Ball de Deu i la Sopa.
Carnaval a Sant Pere de Ribes (el Garraf) - la participació en aquesta celebració popular és molt alta i compta amb actes de tot tipus. Els més destacats són: Arribo del Carnestoltes, Rues de carrosses, Xatonades, Balls de mantons, Balls de disfresses, Comparses i Enterro del Carnestoltes.
Caramel vermell de Valls (l'Alt Camp) - dolç que només es troba a les confiteries i pastisseries de la capital de l'Alt Camp coincidint amb Dijous Gras. Aquests caramels cilíndrics s'elaboren amb aigua, sucre i colorant alimentari vermell, tot i que algunes pastisseries de la ciutat hi afegeixen una mica d’essència; i s’emboliquen amb paper fi. És una tradició que s’ha mantingut durant generacions a la ciutat.
Confits i caramels al Carnaval de Sitges (el Garraf) A Sitges, i llegint el “Sitges dels nostres avis”, d’Emerencià Roig i Raventós, també es reverenciava el Re Carnestoltes, que feia el seu arribo i desfilada pels carrers de la vila, acompanyat de la seva comitiva de disfresses, molts al damunt de carruatges, i propiciant les també típiques batalles de confits: “Els homes anaven abillats amb vestits de festa i careta, i molts de pagès amb grans mantes, on hi havia unes bosses que duien plenes de caramels i confits de farina. La comitiva, tot anant pels carrers, feia confitada, o batalles de confits... Era tan l’engrescament dels lluitadors, que en alguns moments semblava més que una distracció una veritable agressió. A mans plenes llançaven els confits i caramels amb tota la fúria. Era una veritable metralla que, llevat dels combatents, feia fugir tothom.” Val a dir que, quan s’arribava a les cases de les autoritats, els caramels es llançaven amablement i amb respecte.
Caramels al Carnaval de Tarragona (el Tarragonès) - el Carnaval històric de Tarragona també havia tingut caramels i confits en la seva seqüència ritual. A finals del XIX i principis del XX les guerres de caramels eren comunes. Dilluns i dimarts sortien colles d'homes vestits de forma estrafolària que anaven armats amb dos tipus de dolços. Per una banda confits i farinots (uns confits grossos com una avellana i dolents, qualificats així perquè tenien gust de farina), amb què "apedregaven" les finestres i balcons de les cases per on passaven. I per l'altra amb uns caramels llargs -d'uns dotze centímetres- que servien per obsequiar a les noies -entregant-los personalment pujant per unes escales fins als balcons- una vegada passat l'atac.

Enviar articleEnviar enllaç



El Carnaval... com a pretext
Belascoain, R. / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Aquest treball tracta sobre el fet associatiu a la ciutat de Vilanova i ...

Un segle de Carnaval. Misèries i poca-soltades
Tubau, Albert / Federació Associacions de Carnaval
Aquest llibre és un recorregut per la història del Carnaval de Vilanova ...

Festes, costums i tradicions de Cubelles
Vidal i Urpí, Joan / Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf
Aquest llibre és un passeig per la història festiva de Cubelles, un recull ...

llegir
Antañosas y populares danzas del Carnaval en la provincia de Gerona, casi todas ya extinguidas. "El Ball dels Confits", de Figueras
Gironella i Garañana, Joaquim / Revista de Girona
Article que versa sobre aquest acte propi de la Festa de Carnaval a Figueres, ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org