NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 15 de novembre de 2019 | Albert    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Les Carasses


La Carassa
Una gran testa barbuda llança caramels a la mainada
Barcelona (el Barcelonès), Nadal


Una munió de persones envolta de la Carassa


La Carassa


Les gralles acompanyen La Carassa


La Carassa i un dels seus portadors


La Carassa repartint carmels


 

Cada any mentre dura la Fira de Santa Llúcia, els carrers dels voltants de la Catedral són testimonis d'una estranya i misteriosa aparició: una gran testa barbuda que, malgrat la seva aparença terrorífica, aquest dia llança caramels a la mainada.

Si bé es cert que a casa nostra els Reis d’Orient i el tió mantenen plena vigència com a personatges misteriosos que porten regals a la mainada en dates nadalenques, a Barcelona i a altres indrets del país, La Carassa també acompleix en part aquesta funció. La Carassa s'inscriu dins un conjunt de figures que un di a l'any, en condicions extraordinàries i malgrat la seva aparença misteriosa i terrorífica, reparteix dolços entre els més petits.

La Carassa de Barcelona

La catedral de Barcelona, així com altres catedrals del país, havien tingut, fa molts anys, al costat dels orgues unes testes de pirates berebers de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba, que s'anomenaven Carasses i que representaven les forces del Mal. A Barcelona hi havia tres Carasses, una a la Seu o Catedral, l’altra a la basílica de Santa Maria del Mar i l’altra a l’església dels sants Just i Pastor.

La tradició diu que, en diferents moments del període nadalenc, la Carassa escopia caramels i altres llepolies per la boca, fent les delícies dels més petits, que s’hi agrupaven a sota per tal de recollir-ne quants més millor. Sembla que a més a més, aquest dolç vòmit era precedit d’un crit aterrador de la carassa que, gràcies a la seva connexió amb l’orgue, movia també els ulls i la boca.

La Carassa de Barcelona

Quan a Barcelona aquest costum va ser prohibit per les autoritats eclesiàstiques la Carassa va agafar un nou camí: va sortir al carrer, en forma de capgròs i escopint caramels per a la mainada. Així, la tradició ha evolucionat gràcies a l’impuls de persones vinculades al món de la cultura compromeses amb la tradició popular catalana. A Barcelona la Carassa ha esdevingut un personatge més de la imatgeria festiva de la ciutat i, a mode de capgròs dotat d’una base rodant, escup caramels mentre camina pels diferents carrers de Ciutat Vella.

La Carassa de Barcelona es va recuperar l'any 1989, en el marc del projecte de la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella i del Districte de Ciutat Vella de recuperació dels elements d´imatgeria festiva de la Barcelona Antiga i es feu a imatge i semblança de l'antiga Carassa de la Catedral, que data del segle XVI.

L'organització de la sortida de la Carassa és participativa: surt sis vegades i cada vegada que surt se n'ocupa una entitat diferent. La Carassa surt acompanyada per un grup de grallers i evoluciona al so de la gralla i el timbal pels estrets carrers de la part gòtica de la ciutat.

El recorregut de les actuacions de la Carassa de Barcelona és Fira de Santa Llúcia, plaça Nova, c. Arcs, av. Portal de l´Àngel, c. Cucurulla (c. Portaferrissa, c. Petritxol, plaça del Pi, plaça de Sant Josep Oriol, c. del Pi) c. Boters, plaça Nova i Fira de Santa Llúcia.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


  2862 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Mites vilanovins
Ferrer i Martí, Antoni / El Cep i la Nansa Edicions
Entre el folklore i la mitologia, hi ha una part de veritable història ...

Nadal amb Nassos
Masana i Soler, Heribert / GABICP
Llibre-recull de les diferents festes i manifestacions del Nadal a casa ...

Les carasses als orgues d'església
Capmany i Farrés, Aureli / Setmanari Curiositats de Catalunya núm. 7

llegir
La Carassa (de la Seu) de Barcelona
Cordomí Fernandez, Xavier / Revista Caramella II
El cicle nadalenc és el període de l'any que conserva els costums més entranyables ...

llegir
Els prejudicis dels relats quan no coincideixen amb els cànons locals
Moya i Domenech, Bienve / Diari Avui
En una població del litoral, els dies de Nadal la canalla participa d'una ...

llegir
Les carasses d’orgue
Grau i Martí, Jan / Associació Cultural Modilianum
Aquest article tracta dels caps de moro que hi ha en diverses esglésies ...



Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella
http://www.ccgbcv.org
C Ripoll, 25
08002 Barcelona (el Barcelonès)
93.426.12.15
gegantsibestiaricvella@telefonica.net




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org