NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 20 de juny de 2019 | Silveri | Dia Mundial del Refugiats    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Primers de Maig > Ritus de l'Arbre Maig


Plantada del mai
De ritus de galanteig a festa popular
Camporrells (la Llitera), nit del 30 d'abril a l'1 de maig


Selecció de l'arbre


Trajecte fins al poble


Replantada de l'arbre


El xop o mai, dret davant l'església


Torrada de xuia


 

Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.

Cada 30 d'abril a la nit, un grup d'homes i dones de totes les edats de Camporrells surt del centre del poble cap a les afores del terme municipal. Fent-se camí dins la negra nit gràcies a algunes llanternes, s'endinsen cap al bosc i s'acosten fins la riba del riu, on escullen l'exemplar més bonic de xop que troben. Després d'una estona de discussions per decidir quin és el millor arbre, el més esvelt i el més alt - sovint entre vint i trenta metres-, el tallen manualment amb una destral. Tot seguit n'esporguen les branques verdes que hi ha més avall i només en deixen les del capdamunt, les de la corona.

Una vegada el xop està esporgat els homes se'l carreguen sobre les seves espatlles i en agitada cercavila el porten fins l'interior del poble, passant per entremig dels seus carreres estrets i fins arribar a la plaça de l'església. Anima la comitiva un bon nombre de persones que encoratgen als portadors a fer tot el recorregut d'una sola tirada, una tasca quasi bé impossible.

Quan el xop arriba a la plaça se'l deixa a terra i se li instal·len les cordes i demés estris, els ferros o parpal·lines que falquen el tronc i permeten fer palanca, i els tirants, les sogues i cordes que permetran aixecar-lo i plantar-lo de nou dins el forat que hi ha al bell mig de la plaça de l'església.

Acabada la replantada del xop, que es celebra amb grans mostres d'alegria col·lectiva pels nombrosos assistents que es congreguen a la plaça, es celebra una torrada de xuia, botifarres i xoriç, que es cuinen allà mateix i que es fa baixar avall amb un bon vi.

Breus apunts per a la història de la festa

Segons explica Jose Guillén "Pepitu", alcalde del poble, se sap que antigament (abans de la guerra del 1936-39), després de plantar el "mai" els joves anaven pels carrers del poble a cantar cançons, probablement jotes, a les cases de les noies. A les que consideraven guapes i simpàtiques i que els corresponien en aquest joc festiu, els deixaven una rama de boix o del mateix xop a la finestra de la casa, mentre que a les que rebutjaven el joc i es mostraven antipàtiques o bé responien de mala manera els càntics dels joves, els deixaven o bé una rama de figuera o bé una de faves.

La festa ha experimentat al llarg dels anys diverses transformacions. Als anys 1960-70, per exemple, el ritus de l'arbre el feien només els homes solters i quintos. Es reunien a la plaça la nit del 30 d'abril i discutien on anaven a tallar el xop aquell any, una decisió que era secreta i que no es decidia mai abans d'aquella nit. Proveïts de garrafes de vi i de diferents tipus de menges, llonganissa seca i xoriç de llenga, bàsicament, sortien esvalotats fins a les afores del terme, sovint a més d'un quilòmetre de distància del poble. Els que hi participaven expliquen que aquella cerimònia la feien sense donar-li importància i que mai anava ningú a veure-la. La festa tenia un cert aire transgressor, doncs l'arbre era "robat" cada any d'una finca diferent i sense demanar permís a ningú.

Antigament, el mai replantat a plaça es tallava tres dies abans de la Festa Major del juliol. Avui, el xop es deixa a la plaça per tal de ser l'eix central d'un envelat, guarnit amb branques verdes de pi, ciscla i bova, que cada any és l'epicentre festiu de la festa major de Camporrells.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de José Guillén

Fotografies: Manel Carrera i Escudé




El ritus de l'arbre a la Llitera, per Corpus?
Joan Amades, al seu Costumari Català (volum III, pàgina 118) diu, en l'apartat de la Festa de Corpus que es celebra quasi sempre al juny: "Per la Llitera havia estat costum que els fadrins plantessin un pi, ben alt i ben cepat, enmig de la plaça. Primer el pelaven i netejaven de brancatge. La processó, en sortir de l'església, donava una volta al pi, i la repetia abans de tornar a entrar. Així que s'havia acabat la processó, la fadrinalla encantava el pi i el venia al més-dient. Amb allò que en treien compraven un cap de bestiar, i se l'anaven a menjar a casa del comprador, la filla o la muller del qual estava obligada a cuinar-lo, precisament amb la llenya del pi que havia lluït a la plaça. Tota la resta del berenar l'havia de posar el comprador del pi. Sobretot quan la cuinera era la filla del qui havia adquirit l'arbre, després del berenar es feia una ballada en alguna era forana de vora de la població."


  3234 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Ajuntament de Camporrells
http://www.camporrells.es/
Plaça de l'església, 15
Camporrells (la Llitera)
974.433.001
camporrells@lalitera.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org