|  | Amb l'arribada del maig, diferents municipis catalans celebren un ritus ben particular que té com a protagonista un arbre de grans dimensions. L’arbre, que se sol anomenar “arbre maig”, es va a cercar als afores del poble, es talla, s’escorça i es porta col·lectivament fins a una plaça, on es planta de nou. Durant els dies que dura la celebració, al voltant de l’arbre s’hi fan tot tipus d’activitats culturals i esportives (balls, concerts, concursos...) i àpats comunitaris ben diversos. Aquest tipus de cerimònia havia estat molt estesa en l’antiguitat, doncs els nostres avantpassats, que tenien molt arrelada la creença que dins els arbres hi habitaven esperits, creien que una vegada l'any calia fer un sacrifici ritual per assegurar la prosperitat del conjunt. La celebració, que ha arribat fins a nosaltres més o menys transformada, és una manifestació cultural que marca la plenitud del procés de regeneració de la vida, la Primavera, que també significa l’inici d’un temps nou. Avui, la festa segueix ben viva en moltes localitats rurals europees i d’altres indrets del món que cada any renoven aquesta tradició engalanant un arbre i passejant-lo en processó.
La cita és en alguns casos la nit entre el 30 d'abril i l'1 de maig, però en d'altres els caps de setmana de maig. |

| | Festa del pi de maig El Pla de Manlleu, Aj. de Santes Creus (l'Alt Camp) Cada any l'últim dia d'abril els habitants d'El Pla de Manlleu, van a cercar un pi de grans dimensions a les afores del poble i el replanten a un lloc cèntric. El pi restarà plantat fins a finals de mes. |

| | La plantà del xop El Palomar (la Vall d’Albaida) Com cada any, els habitants d'aquesta població van a cercar el pollancre més ben plantat del terme, el tallen i el porten solemnement en processó fins a la plaça que duu popularment el seu nom, on és plantat de nou amb l’ajuda de cordes. El xop esdevindrà en els propers dies l’eix de tot tipus d’actes lúdics i culturals. |

| | La plantada del maig Canyamars (Maresme) La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana. |

| | Festa Verdaguer Folgueroles (Osona) Amb el nom de Festa Verdaguer es celebra anualment a Folgueroles una festa popular que vincula la memòria d'aquest fill il·lustre del poble amb els antics cultes a la natura. La celebració combina els actes d'homenatge i record al poeta amb la cerimònia de la plantada de l'arbre de maig. |

| | La Plantada del Xop Vallfogona de Balaguer (la Noguera) Vallfogona de Balaguer celebra, cada segon divendres de maig, un ritual ancestral que no necessita de cap convocatòria perquè es dugui a terme. Es tracta de la Plantada del Xop, una tradició local que gira al voltant d’un dels arbres propis de la conca del Segre. |

| | Plantada del maig Òrrius (el Maresme) Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena. |

| | Festa del pi de maig Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental) Sant Llorenç Savall celebra, cada primer dissabte de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual els que hi participen reforcen els seus vincles amb la natura i amb el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, la organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any. |

| | Plantada del mai Camporrells (la Llitera) Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants. |
Festa del Pi a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) Durant la festa del Pi es planta un gran pi a la font de l'Aixeta (abans, ara es fa a la plaça). A la part més alta de l'arbre es col·loca un premi que aconseguirà el primer que pugi pel tronc, untat prèviament amb greix. Dins dels actes del programa Viu el Parc que realitzen els municipis propers al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Festa del mai a Benavarri (la Llitera) - es feia la nit del 30 d'abril a l'1 de maig. Festa Major i Plantada del maig a Soses (el Segrià) - la segona festa major per ordre d'importància és la festa major de Sant Miquel. El dia 8 de maig fan l'aparició de Sant Miquel, dia en què es va en processó fins a l'ermita, i des d'allí es fa la benedicció del terme. Allí davant de l'ermita hi ha la tradició de fer la plantada del "maig". En temps passats hi havia els majorals de Sant Miquel, els de Sant Sebastià i els de Sant Llorenç que es renovaven per cap d'any i que eren els encarregats de tenir cura del seu patró. Festa de l'aparició de Sant Miquel a Vinebre (la Ribera d'Ebre) - la nit abans del segon dissabte del mes de maig, el jovent del poble van a tallar un aubi (àlber) a la vora del riu i el planten al mig de la plaça del Rei. I, a més, la diada de Sant Miquel, la canalla grimpava al xiprer centenari del mig de la plaça de l'ermita. Això es va perdre fa unes dècades només. La festa es remunta en els seus orígens a l'època dels templers. La jornada es caracteritza per diversos actes, que inclouen una romeria fins a l'ermita de Sant Miquel, l'elaboració d’un pa especial, anomenat “auferta”, amb el qual s'obsequien tots els assistents, i, d’altra banda, per l’esmorzar-dinar que es fa a l’ermita, sempre integrat pels mateixos plats: truita de carxofa i conill rostit. Festa del Pi de Matamala, Aj. les Llosses (el Ripollès) - es tracta d'una celebració mil·lenària d'origen pagà. A primera hora es va al bosc on es talla un pi i es porta fins al nucli de Matamala (les Llosses). Posteriorment es pela per tal de poder-lo pujar. Ho organitza la Comissió de Festes de Matamala.
|
|
 |
|