NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 15 de desembre de 2017 | Urbici    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de Primavera > Primers de Maig > Ritus de l'Arbre Maig



 

Amb l'arribada del mes de maig, diferents municipis catalans celebren un ritus ben particular que té com a protagonista un arbre de grans dimensions. L’arbre, que se sol anomenar “arbre maig”, es va a cercar als afores del poble, es talla, s’escorça i es porta col·lectivament fins a una plaça, on es planta de nou. Durant els dies que dura la celebració, al voltant de l’arbre s’hi fan tot tipus d’activitats culturals i esportives (balls, concerts, concursos...) i àpats comunitaris ben diversos. Aquest tipus de cerimònia havia estat molt estesa en l’antiguitat, doncs els nostres avantpassats, que tenien molt arrelada la creença que dins els arbres hi habitaven esperits, creien que una vegada l'any calia fer un sacrifici ritual per assegurar la prosperitat del conjunt. La celebració, que ha arribat fins a nosaltres més o menys transformada, és una manifestació cultural que marca la plenitud del procés de regeneració de la vida, la Primavera, que també significa l’inici d’un temps nou. Avui, la festa segueix ben viva en moltes localitats rurals europees i d’altres indrets del món que cada any renoven aquesta tradició engalanant un arbre i passejant-lo en processó. La cita és en alguns casos la nit entre el 30 d'abril i l'1 de maig, però en d'altres els caps de setmana de maig.


il·lustració de la notícia
 Festa del pi de maig
El Pla de Manlleu, Aj. de Santes Creus (l'Alt Camp)
Cada any l'últim dia d'abril els habitants d'El Pla de Manlleu, van a cercar un pi de grans dimensions a les afores del poble i el replanten a un lloc cèntric. El pi restarà plantat fins a finals de mes.


il·lustració de la notícia
 La plantà del xop
El Palomar (la Vall d’Albaida)
Com cada any, els habitants d'aquesta població van a cercar el pollancre més ben plantat del terme, el tallen i el porten solemnement en processó fins a la plaça que duu popularment el seu nom, on és plantat de nou amb l’ajuda de cordes. El xop esdevindrà en els propers dies l’eix de tot tipus d’actes lúdics i culturals.


il·lustració de la notícia
 La plantada del maig
Canyamars (el Maresme)
La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.


il·lustració de la notícia
 Festa Verdaguer
Folgueroles (Osona)
Amb el nom de Festa Verdaguer es celebra anualment a Folgueroles una festa popular que vincula la memòria d'aquest fill il·lustre del poble amb els antics cultes a la natura. La celebració combina els actes d'homenatge i record al poeta amb la cerimònia de la plantada de l'arbre de maig.


il·lustració de la notícia
 La Plantada del Xop
Vallfogona de Balaguer (la Noguera)
Vallfogona de Balaguer celebra, cada segon divendres de maig, un ritual ancestral que no necessita de cap convocatòria perquè es dugui a terme. Es tracta de la Plantada del Xop, una tradició local que gira al voltant d’un dels arbres propis de la conca del Segre.


il·lustració de la notícia
 Plantada del maig
Òrrius (el Maresme)
Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena.


il·lustració de la notícia
 Festa del pi de maig
Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental)
Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, la organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.


il·lustració de la notícia
 Plantada del mai
Camporrells (la Llitera)
Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.


il·lustració de la notícia
 Pi de Santa Creu
Canals (la Costera)
El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d’un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.


Altres festes de l'arbre maig al Priorat - al Priorat, a Cabassers, la mateixa nit sortien els fadrins del poble a cercar un xop. A mitja nit era plantat al Sitjar. S’hi estava tot el mes i explica Vicenç Biete que a la fi el tornaven al propietari, que no sempre s’havia assabentat que l’arbre era seu. A Ulldemolins, el maig era un aubi i el plantaven al Pla de l’Església. A Margalef ho van fer també fins a la segona meitat del segle passat. Fa no massa temps, el plantaven a la Bisbal de Falset, a l’igual que a la veïna població de la Palma (Ribera d’Ebre), i encara es fa a la Vilella Baixa.
Festa del Xop a Boldú (l'Urgell) - una de les tradicions de Boldú és plantar a la plaça un xop. En diuen plantar "el maig", ja que es fa la darrera nit del mes d'abril. És una nit de gresca i joia, de cants, d 'alegria. L'arbre roman plantat tot el mes de maig a la plaça, i al seu voltant s'hi fan diferents actes festius durant tot el mes. Quan s'hi aplega més gent és al vespre, ja que els homes han tornat del camp, i les dones i la quitxalla s'uneixen a la festa . . .
Festa del mai a Benavarri (la Llitera) - es feia la nit del 30 d'abril a l'1 de maig.
Festa Major i Plantada del maig a Soses (el Segrià) - la segona festa major per ordre d'importància és la festa major de Sant Miquel. El dia 8 de maig fan l'aparició de Sant Miquel, dia en què es va en processó fins a l'ermita, i des d'allí es fa la benedicció del terme. Allí davant de l'ermita hi ha la tradició de fer la plantada del "maig". En temps passats hi havia els majorals de Sant Miquel, els de Sant Sebastià i els de Sant Llorenç que es renovaven per cap d'any i que eren els encarregats de tenir cura del seu patró.
Festa de l'aparició de Sant Miquel a Vinebre (la Ribera d'Ebre) - la nit abans del segon dissabte del mes de maig, el jovent del poble van a tallar un aubi (àlber) a la vora del riu i el planten al mig de la plaça del Rei. I, a més, la diada de Sant Miquel, la canalla grimpava al xiprer centenari del mig de la plaça de l'ermita. Això es va perdre fa unes dècades només. La festa es remunta en els seus orígens a l'època dels templers. La jornada es caracteritza per diversos actes, que inclouen una romeria fins a l'ermita de Sant Miquel, l'elaboració d’un pa especial, anomenat “auferta”, amb el qual s'obsequien tots els assistents, i, d’altra banda, per l’esmorzar-dinar que es fa a l’ermita, sempre integrat pels mateixos plats: truita de carxofa i conill rostit.
Festa del Pi de Matamala, Aj. les Llosses (el Ripollès) - es tracta d'una celebració mil·lenària d'origen profà que es celebra a principis de maig. A primera hora es va al bosc on es talla un pi i es porta fins al nucli de Matamala (les Llosses) arrossegat per dos bous. Posteriorment es pela per tal de poder-lo pujar. Ho organitza la Comissió de Festes de Matamala. S'hi organitza un concurs de llenyataires i demostració de tala amb motoserra.
L’arbre de maig a la Vilella Baixa (el Priorat) - el joves van a cercar un arbre d'amagat i el planten a la plaça de l'església
L'arbre maig a Prades (el Baix Camp) Al Camp, explica Violant i Simorra que l’arbre s’hi havia plantat, a Prades, fins poc abans de la Guerra Civil: «Cada any el dia 30 d’abril anaven al bosc a tallar el pi més alt i més gros que trobaven i el duien al coll fins a la plaça, després d’haver-li esporgat totes les branques, car tan sols li deixaven la cima o branques pomposes de la corona, i si es trencava o malmetia aquesta, li’n posaven un altra afasoinada amb rames. L’anomenaven el maig. Si podien, el plantaven aquella matinada al bell mig de la plaça, i si era molt gros esperaven a fer-ho l’endemà al matí, ajudats amb cordes estirades per la gent, des dels balcons del voltant. Hi romania des del primer de maig fins al primer de juny; llavors l’arrencaven i l’encantaven per veure qui en donava més. Els diners que en treien els servien per a fer una berenada.»
Festa de l'arbre maig a La Masó (l'Alt Camp) - els joves van a cercar d'amagat un arbre al terme veí del Rourell i el planten a la plaça de l'església.
Pi de la Santa Creu a Canals (la Costera) El barri de La Torre, de Canals, celebra el primer cap de setmana de maig la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei. Dels actes cal destacar la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d’un esvelt pi o xop que es escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors. El premi és una bona paella. Antigament al cap del pi es lligava una llàntia de bicicleta on penjaven un conill, un pollastre i l’arròs per cuinar la paella. Hui es lliga un coet potent i el primer muntador li cala foc, i baixa en un rellamp.
Festa de l'Arbre a Sanaüja (la Segarra) - la tradició consisteix en plantar un pi al mig de la plaça, gairebé completament pelat i del qual se’n pengen llepolies com ampolles de cava, que els intrèpids han d’aconseguir després de trepar pel tronc deliberadament relliscós de l’arbre. Festa desapareguda. Telèfon: 973.47.60.08

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org