|
|
|  
|
| En algunes poblacions el dia dels Innocents és el moment escollit per triar el Rei Moixó o Rei Moxó, la persona que encarna la disbauxa i que, com a personatge festiu, uns dies més tard fa la seva passejada dins les festes de Sant Antoni o Carnaval. Aquestes autoritats efímeres, personatges de regnat breu, provenen de l'Edat Mitjana i al llarg dels anys també han rebut la denominació de Rei Pàssero, Rei Pàixaro i fins i tot Rei de Nadal. D'aquests personatges en tenim constància històrica a Igualada (1480), Cervera (1512), Culla, Monòver (1636), Novelda (1587), Reus, Tàrrega (1482), Vila-real o València (1403). En alguns casos el personatge ha sobreviscut però traslladat de dates, com el cas de Biar (de 1570 passat a Sant Antoni) o Vilanova i la Geltrú (passat a Carnaval). |
Altres reis de broma valencians - també hi ha constància de reis de broma a Castellnovo, Matet i Segorbe.
El Rei Pàixero de Biar (l'Alt Vinalopó) - el Rei Pàixero biarut fa mofa d’un recaptador d’impostos medieval.
Festa dels Innocents a Cinctorres (els Ports) - a Cinctorres, en l'espai de temps de Nadal a Reis, es constituïa una comparsa formada pel Rei, Reina, Comte, Comtessa i altres joves amb atxes, que acompanyats del dolçainer, actuaven els dies de festa. Es celebraven balls a la plaça i els joves tenien obligació d'anar-hi, la comitiva reial, coneguda com "el Reinat", acudia amb solemnitat, al so de la música de la dolçaina. Els reis i els comtes, encetaven el ball,
i quan se li ocorria, el rei es treia la corona i li la posava a un fadrí qualsevol, que llavors quedava com a rei del ball. El rei i la reina, voltaven el poble posant multes a tots els fadrins que trobaven, contravenint l'obligació d'estar al ball. El dia de Reis eren els comtes,
els encarregats de la cerimònia del ball. El que arreplegaven ho destinaven a fer una menjada.
Danses del Rei Moro a Agost (l'Alacantí) - tenen lloc del 26 de desembre a l'1 de gener. El dia 8 de desembre els danseros (tots els jóvens de 18 anys) lligen el pregó, on fan una crítica humorística de tot allò que ha succeït en el poble durant l'any. El pregó es repeteix tantes vegades com bars hi ha en el poble. A partir del dia 26, els danseros ixen a ballar amb la seua parella a la plaça amb la indumentària tradicional d'Agost. La nit del 27 es coneix com "la nit dels coets", i és també la nit en què se li fa una serenata a la Reina Mora. Durant "la nit dels coets" el Rei Moro, els danseros i totes les persones que ho desitgen, recorren el poble tirant coets, petards i carretons. El dia 28 el Rei i la Reina Mora ixen a ballar a la plaça amb els danseros. L'últim dia té lloc la pujada a per les taronges i el relleu dels que seran danseros l'any següent. En aquesta festa adquireix protagonisme la música de "dolçaina i tabalet", amb un ritme conegut com la Taranina que marca l'inici i fi del ball.
El Rei Pàixaro a Monòver (el Vinalopó Mitjà) - al Manual de Consells de l'Ajuntament de Monòver del segle XVII (1636) diu "(...) que arribaren lo Rei Pàixaro y els demés fadrins que l’acompanyen per si els donàs llisènsia y la plaça per a poder ballar y fer la festa com se acostuma".
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
