|
|
| 
| | Aplec de Sant Ponç
Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
Cada segon diumenge de maig els habitants de Corbera i d'altres poblacions veïnes s'apleguen al voltant del monestir de Sant Ponç. S'hi celebren diverses activitats, com una missa per beneïr les herbes boscanes i remeieres, sardanes, parades d'artesans, un concurs de dibuix i l'actuació d'un grup d'animació per als més petits. |
| | Aplec de Sant Ponç
Tordera (el Maresme)
Cada 11 de maig l'ermita de Sant Ponç de Tordera s'omple de gent disposada a acomplir amb els ritus de la diada: la benedicció de tot tipus d’herbes i plantes remeieres i aromàtiques, fruits i flors, especialment roses, que es porten de casa o es compren en les nombroses parades que aquest dia hi ha pels voltants de l’ermita. |
Aplec de Sant Ponç a Sant Julià de Vilatorta (Osona) - se celebra l'11 de maig a la casa pairal de Puigsec on el sant, patró dels herbolaris i apicultors, hi té una capella dedicada i que és lloc de referència i devoció per als vilatortins. La gent arriba en mica, uns amb cotxe i altres a peu. Uns segueixen la traça de l’antiga processó que pujava per la sinuosa carretera dels xiprers i altres enfilen per la drecera. S'hi fa el ritual de la benedicció del terme des del pedró. A la capella, s'oficia la missa dedicada al sant que acaba com és costum amb el cant col·lectiu d’unes estrofes dels Goigs de Sant Ponç. A l’entrada de la casa pairal hi ha unes saques amb els panets per ser beneïts i repartits a tots els assistents. Com és habitual la celebració compta amb la presència de membres de la família Sitjar de Togores Calvo, de la casa pairal de Puigsec. Una dita vilatortina diu que “si plou per Sant Ponç, 40 dies seguits plou”. Telèfon: 93.812.21.79
Aplec de Sant Ponç a Palafrugell (el Baix Empordà) - se celebra a la capella o ermita que hi ha al veïnat de la Vilarnau o de Santa Margarida. Es fa un ofici i es beneeixen roses i plantes remeieres. Amb els pètals de les flors beneïdes els palafrugellencs preparen l’oli de Sant Ponç que s’empra per a guarir ferides. També en fan l’aigua de roses, un vell perfum popular que es posava dins una almorratxa (antic perfumer de vidre). Antigament, després de la missa i la benedicció es ballaven sardanes a l’esplanada davant la capella. Un cop acabades, les famílies s’aplegaven distribuint-se pel turó i les esplanades properes per celebrar un dinar campestre, i al capvespre, desprès de la becaina d’alguns, les amenes converses d'altres i els jocs dels menuts, s’hi celebraven balls en l’envelat, instal·lat a l’era vora del mas. Acabada la festa, ja fosc, la gent s’entornava per a recollir-se novament a casa seva. D’aquella forta afició de la població per l’aplec de Sant Ponç, que va arribar a tenir els millors moments de gloria en el passat, s’anà perdent el costum i des de principis del segle XX es sumí en el més absolut ensopiment. La celebració festiva anà perdent concurrència, desprès de la guerra civil del 1936 deixaren de fer-se les sardanes i els balls d’envelat. Segons Josep Pla "Era un dels aplecs més fins a la vila. Era la festa de les roses que floreixen per Sant Ponç, aquelles roses roges de pètals suavíssims i carnosos -una carnació de pell femenina tensa i viva. Es feia la benedicció de les roses, es ballaven sardanes, en l'èxtasi lluminós de la tarda de maig perfumat per les roses, que al capvespre es desfullaven i morien".
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
