NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 19 de setembre de 2018 | Maria de Cervelló    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Bous i mules de Carnaval



 

La presència de bous i mules a la festa de Carnaval és força habitual i sembla provinent d'antiquíssimes cerimonies que potser també incloïen el sacrifici d'un exemplar d'aquest animal en honor a un déu perdut. En diverses poblacions catalanes és comú improvisar un bou, mula o momerota a base d'un tauló amagat per una flassada i un cap de fusta, que escomet els vilatans que hi ha als carrers del poble. A la Catalunya Nord, els bous roigs o vermells són paròdies de les "corrides" de bous celebrades per Carnaval al Vallespir, Capcir i Conflent.


il·lustració de la notícia
 Carnaval
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d’espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.


il·lustració de la notícia
 El Camell
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.


El Camell de Molins de Rei (el Baix Llobregat) - el Camell és una bèstia de foc que rep aquest nom, no pas per la seva semblança amb un camell del desert, sinó per la coneguda expresió "fer el camell", és a dir, fer el ximple i el barruer.
Sa Mula Blanca Andratx (Mallorca) - Per febrer arriba el carnaval i el dijous Llarder enceta els darrers dies. Durant el cap de setmana es fan les famoses rues. A Andratx és tradició una mascarada carnavalesca coneguda com Sa Mula Blanca, que consisteix en un grapat d'homes disfressats amb un cap de mula i coberts amb flassades que entren a les tavernes i reparteixen coces al personal. Hi havia anys que en sortien dues, tres.. i fins a cinc, de diversos indrets de la vila i la gent corria.
Bou vermell a Arles de Tec (el Vallespir) - s’emmarca dins les festes de Carnaval d’aquesta localitat nordcatalana, que es celebren el cap de setmana més proper al 2 de febrer, dia de la Candelera. Dissabte hi té lloc la facècia del Bou Vermell, una paròdia d’una "corrida de toros", el "Casament tremblant", un ball de màscares, el ball del Tio-tio, etc
Bou roig dels Angles (el Capcir) - l’any 1999, Cédrik Blanch va construir el bou roig per recuperar aquesta antiga tradició i la figura es va batejar amb el nom d’Eloy amb referència al sant que va salvar el poble de la pesta bovina l’any 1925. Malauradament, el 31 de desembre del 2000 l’Eloy va ser destruït i només se’n conserva el cap, però durant la primavera del 2001 la colla gegantera n’encarregà un de nou al taller de David Ventura i Neus Hosta de Navata. A partir d’aquell moment, el bou roig Eloy obre el pas als seus companys gegants.
Bou de Reus/Comparsa dels bous i pastors (el Baix Camp) - surt per Sant Pere i Misericòrdia, però també per Carnaval, amb la Comparsa dels bous i pastors.
Momerota a Canet de Mar (el Maresme) - antigament a Canet de Mar, per Carnaval sortia un bou anomenat momerota, que es passava les festes empaitant a tothom, especialment a les dones, donant cops de cap o etzibant guitzes a tort i a dret. El dimarts de Carnaval feia cap a la plaça on la gent se li tirava damunt per tustar-lo i massegar-lo. Finalment es decidia que havia de morir i tots els que tenien escopeta li engegaven un reguitzell de trets de fogueig. Quan la bèstia queia morta es dessagnava i la gent anava a collir la sang amb tota mena de recipients. La simulació es feia perquè sota la carcassa hi duien un bot de vi que feien rajar en el moment de la mort.
El Camell de Molins de Rei (el Baix Llobregat) Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives. L’origen del Camell de Molins cal cercar-lo en les antigues festes de Carnestoltes molinenques.
Sortida de la Momerota Mataró (el Maresme) - Les festes de Carnaval de la ciutat es caracteritzen per la sortida de diverses comparses burlesques i satíriques que acompanyen en Pellofa, el Carnestoltes mataroní. Un dels dies del Carnaval, no sempre el mateix, apareix la Momerota i la Momeroteta, dues bèsties que es dediquen a esvalotar la gent encenent pirotècnia. Tenen fesomia de bou i cos de mulassa, el cap és coronat per dues banyes amb punts de foc que tiren carretilles i titanis, i els seus ulls revelen el seu caràcter entremaliat, subversiu i transgressor. Va sortir per primera vegada el 1979.
Mulassa de Mollet de Peralada (l'Alt Empordà) - sobre la base d'una tradició carnavalesca ben documentada al poble i encara viva en moltes persones majors, un grup de persones van decidir recuperar la figura de la mulassa, de la que tant havien sentit a parlar. La peça va ser construïda en secret dins el local d'un veí i presentada per sorpresa als habitants del poble durant la festa major de l'estiu de 2015. La Mulassa de Mollet surt per la Festa Major, Carnaval i en d'altres cites festives.
Cap de mula a Gavà (el Baix Llobregat) - hi havia el costum, dins aquest període, que alguns dels més atrevits anessin al riu Anoia, a un lloc en el que eren enterrats els cavalls i rucs que es morien i en desenterraven un dels que fes menys temps que estigués soterrat. N’agafaven el cap i el col·locaven damunt del propi de qualsevol dels allí presents. Els altres es cobrien amb un drap negre i se situaven darrera del que duia el cap. Així disfressats, pujaven al poble i es passejaven amunt i avall del mateix, espantant als qui trobaven i omplint de pestil·liència els carrers.

Enviar articleEnviar enllaç



El Camell. Una tradició recuperada
Diversos autors, / Ajuntament de Molins de Rei
En aquest llibret es recull tot el procés de recuperació i reinvenció d'aquesta ...

llegir
El Camell 25 anys. 1981-2006
Diversos autors, / Amics del Camell
Aquest llibre és un recull cronològic del que han estat aquests 25 anys ...

La Mulassa de Mollet
Diversos autors, / Edicions Cal·lígraf
Conte destinat a infants sobre aquest personatge de la tradició festiva ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org