NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 19 de març de 2024 | Josep    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Facècies i farses


Per Carnestoltes és tradicional escenificar tot tipus de facècies i farses, agudes, enginyoses, satíriques i burlesques que evidencien que aquests dies el món està cap per avall. Sovint són només petites escenificacions de carrer, formades per unes poques persones disfressades, que executen accions burlesques mentre volten -sense trajecte definit- pels carrers. Moltes d'elles tenen relació amb la seqüència ritual d'arribada, regnat i mort del ninot Carnestoltes, però moltes altres funcionen fora d'aquesta lògica.


Llaurada dels carrers a Durro (l'Alta Ribagorça) - la tradició carnavalesca de Durro consisteix en la construcció d'un ninot Carnestoltes que és assegut damunt una arada tirada per un parell de fadrins que fan el paper de bous i que simulen llaurar els carrers. AQuesta facècia estava molt extesa al Pirineu.
Sortida del bou vermell (Catalunya Nord) - la Catalunya Nord, els bous roigs o vermells són paròdies de les "corrides" de bous celebrades per Carnaval al Vallespir, Capcir i Conflent. Amb un tauló amagat per una flassada i un cap de fusta s'improvisa un brau que escomet els vilatans que hi ha als carrers del poble.
Penjada del Ruc a Solsona (el Solsonès) - els solsonins, fent ús del sentit de l'humor, van començar a realitzar la "Penjada del Ruc", lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, amb un mecanisme per simular l'última micció de la pobra bèstia de la llegenda. I des d'aleshores, aquest acte, que es duu a terme el dissabte de Carnaval a la nit, s'ha convertit en l'emblema de la festa i un dels seus moments més impactants i emotius.
Travessia del Port de Mar a Cervera (la Segarra) - a finals de la dècada dels 80, i promoguda per l'Agrupament Escolta i Guia "Coll de les Savines", s'organitza la Travessia del Port de Mar, rua de vaixells i tot tipus d'embarcacions amb sortida i final a la plaça Pius XII.
Portafardells de Mataró (el Maresme) - comparsa de personatges que són meitat humà i meitat peix. Aquesta comparsa anònima i irreverent fa cita el divendres a la nit en un correbars dit la Portabardellada. Els Portafardells recorren els carrers del centre històric, des de la Peixateria a l’Ajuntament, fent el seu ball i recitant versots crítics envers el poder. Per l’altra els acompanya un carro del que no para de brollar cervesa a preu popular. I al voltant centenars i centenars de persones disfressades que fan d’aquesta una de les nits marcades del calendari. L’altre acte dels Portafardells és el diumenge amb el Derressaca quan surten de forma diürna i tornen a recitar els seus versots. També el Dimecres de Cendra fan una breu aparició.

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org